Que la llengua està en un moment de retrocés no és cap novetat. Però ara un nou estudi ha posat dades sobre la situació de debilitat extrema a Barcelona. El català només supera el castellà en nombre de parlants en un sol districte de la capital, el de Gràcia, segons l'informe que ha presentat aquest dijous per la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay, a partir d'un recull de diversos estudis i enquestes prèvies.
Així, segons l’enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya, del 2008 al 2018 el català va passar de ser la primera llengua de 397.000 barcelonins a ser-ho de 373.000. El castellà va passar dels 783.000 als 788.000, mentre que altres llengües van passar de 141.000 a 176.000 parlants. La combinació de català i castellà va passar de 74.000 a 46.000. Els districtes on és més habitual el català, per sobre del 40% de la població, són l’Eixample, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. Per sota del 20% hi ha Ciutat Vella i Nou Barris. A tots els districtes, excepte Gràcia, el castellà supera el català en nombre de parlants.
Per altra banda, segons l’Enquesta de Serveis Municipals del 2023, el català és la llengua habitual del 36,5% de la població, el castellà és l’habitual del 55,9%, i el 7,4% de la població té altres llengües com a habituals. Segons l’enquesta a la joventut de Catalunya del 2022, el 48% dels joves catalans té com a llengua inicial el castellà, el català el té com a llengua inicial el 32%, el 14% té una altra llengua com a inicial, i el 5,4% combina tant el castellà com el català.
En totes les franges d’edat, més de la meitat de les persones no tenen gens d'interès a aprendre la llengua catalana ni en millorar-la, la qual cosa és força preocupant, segons els autors de l’informe, ja que implica una disminució de la parla en determinats contextos que pot incidir en la cultura i la societat. També es mostra que la franja d’edat dels més joves (de 15 a 29 anys) no tenen gaire interès, amb un 52,1% (tot i que el de les persones de més de 65 anys és superior, amb un 71,8%).
Pel que fa a la llengua utilitzada per interactuar amb webs o blogs, segons l’Idescat, el català era utilitzat sempre o quasi sempre pel 27,6% de la població el 2017 i un 27,8% el 2021. El català va ser utilitzat algunes vegades pel 25,5% dels catalans el 2017 i un 36% el 2021. En canvi, l’ús habitual en xats i fòrums va passar del 24% al 16,7% del 2017 al 2021. A les xarxes socials també va disminuir l’ús del català del 31% al 24% en quatre anys. En l’àmbit de la missatgeria mòbil, l’ús habitual és més elevat, arriba al 40%, però ha disminuït respecte del 47% del 2017. L’ús esporàdic ha augmentat del 19 al 33%.
Comissió de l'Ajuntament per fomentar el català
Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït aquest dijous una comissió no permanent d’estudi per fomentar el català en l’entorn digital i els nous formats tecnològics, sobretot per incrementar l’ús de la llengua entre els joves. En la primera sessió s’ha presentat un informe que recopila dades que evidencien la disminució de l’ús social del català a la ciutat, principalment entre els joves, ja que actualment és la llengua habitual d’un 36% dels barcelonins.
Mentre que el govern municipal, del PSC, i Junts, comuns i ERC s’han posicionat a favor de fomentar el català a l’àmbit digital i juvenil, PP i Vox no s’hi han mostrat contraris, però han culpat de la davallada de l’ús les polítiques lingüístiques de la Generalitat de les últimes dècades.
L'objectiu de la comissió és crear una estratègia municipal que reverteixi la situació actual i ofereixi propostes concretes per promoure l’ús del català en els entorns digitals i especialment entre la joventut. Els temes a tractar inclouran el diagnòstic de la situació del català entre els joves en l’entorn digital, els nous formats audiovisuals i el seu ús en català, els videojocs i creadors de contingut, els projectes d’èxit en territoris de parla catalana i altres països i el paper dels mitjans de comunicació públics en la promoció del català.
La comissió requerirà la presència de persones expertes i rellevants per a l'estudi com ara Rosa Romà, directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Genís Roca, president de la Fundació puntCAT, Alba Riera, creadora de contingut per a xarxes socials, Arnau Rius, fundador del Canal Malaia, Albert Lloreta, realitzador audiovisual i fundador de la cooperativa Bonobo Films i Àlex Hinojo, primer viquipedista resident a Catalunya i gestor cultural.