En vespres que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals compleixi tres dècades a Espanya, CCOO Catalunya alerta que les morts laborals ja no són per desconeixement tècnic, sinó per falta de voluntat, mentre UGT Catalunya avisa que les empreses encara conceben la prevenció com un tràmit, la qual cosa converteix accidents evitables, en defuncions.
La sinistralitat laboral avança a dos ritmes a Catalunya, i mentre el nombre d'accidents en horari laboral que donen lloc a una baixa mèdica cauen entre gener i octubre de 2025, els accidents laborals mortals a Catalunya han augmentat fins als 81 morts en els deu primers mesos de l'any, 15 persones més que fa un any.
"A Espanya la llei s'aplica des de 1996, aquestes morts ja no són per desconeixement tècnic, sinó per falta de voluntat", alerta en declaracions a Europa Press la responsable de Salut Laboral de CCOO Catalunya, Mónica Pérez Cardoso, qui exigeix majors controls de seguretat, menys externalització i accelerar la renovació de la normativa.
Segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social, de gener a octubre de 2025, un total de 74.006 persones a Catalunya van sofrir un accident laboral que va donar lloc a una baixa, un 1,67% menys que l'any anterior, encara que el territori català concentra el major nombre d'incidents amb una caiguda per sota de la mitjana espanyola, un 2,32%.
Catalunya, al capdavant en morts per accidents laborals
Catalunya encapçala també la classificació per nombre de morts en un accident laboral, amb 81 persones a tancament d'octubre, a més de l'increment respecte al mateix període de l'any anterior, amb 15 persones més respecte als 66 morts en el mateix període de l'any anterior, un 18,5% més.
La següent comunitat autònoma amb més morts és Andalusia, amb 80 persones, sis persones menys que l'any previ, seguida de Comunitat Valenciana i Madrid, on han mort 55 i 50 persones en accidents laborals, respectivament, 6 i 7 persones menys que l'any anterior.
"Continua existint una falta de mesures de prevenció. Les dades que tenim a Catalunya són preocupants perquè els accidents que s'estan donant són per causes tradicionals com a atrapaments, electrocucions o caigudes des d'altura", afegeix la secretària nacional d'UGT de Catalunya i responsable de Salut Laboral, Reyes Solaz García.
Teixit industrial i falta de voluntat
A Catalunya té molt pes la indústria productiva, que concentra una plantilla especialment precaritzada i, en moltes ocasions, migrant, la qual cosa redueix la seva capacitat d'exigir drets, valora Pérez Cardoso davant de les dades del Ministeri sobre la mortalitat a Catalunya. Solaz García, per la seva banda, esmenta la dimensió de les empreses, normalment pimes, en les quals els treballadors manquen de la informació necessària i els sindicats no compten amb representació necessària.
"La gent s'està matant per coses tan evidents com treballar en altura", alerta la sindicalista de CCOO, mentre que des d'UGT, Solaz García esmenta la falta de voluntat de les empreses, que encara conceben la prevenció com un tràmit, la qual cosa converteix causes evitables, en morts, textualment.
El factor de l'externalització
Ambdues representants sindicals coincideixen en el pes que té l'externalització de la prevenció de riscos laborals a empreses que no adapten el seu treball a les característiques de cada lloc de treball i sector.
Malgrat que la normativa europea obliga al fet que la prevenció de riscos laborals estigui integrada en les empreses, relata Pérez Cardoso, la legislació espanyola sí que permet que, aquelles amb menys de 500 treballadors, puguin externalitzar aquests serveis, en part per evitar la càrrega excessiva.
"En molts casos, les empreses prefereixen estalviar inversió en prevenció que salvaguardar la seguretat i la vida de les persones treballadores", criticava CCOO en un comunicat poc després que es donés a conèixer l'augment de mortalitat laboral a Catalunya.
Aquests serveis no estan suficientment regulats, continua la responsable de Salut Laboral de CCOO, la qual cosa fa que estiguin concentrats en pocs operadors que ofereixen els mateixos documents en diferents empreses i sectors, "sense conèixer les particularitats de cada empresa".
"No es pot aplicar el mateix pla preventiu en una empresa que fabrica llums que una que ven fruita", afegeix Solaz García, alhora que apel·la al fet que les administracions augmentin el control sobre aquests agents de gestió externalitzada que donen serveis de prevencions.
Ruptura del diàleg
Pocs dies abans que faci 30 anys des de l'aprovació de la llei de prevenció de riscos laborals, el Govern treballa a adaptar el marc normatiu a l'evolució del mercat laboral en aquestes tres dècades, per la qual cosa, fins a novembre, comptava amb una taula de diàleg amb sindicats i la patronal.
"Els llocs de treball no eren els mateixos en 1995 que ara en 2025", recorda Solaz García des d'UGT, alhora que, encara que valora que la norma és molt completa, encara falta incloure elements com els riscos psicosocials i problemes de salut mental, una de les principals demandes sindicals per a la nova llei.
Des de CCOO, Pérez Cardoso afegeix la necessitat d'incloure qüestions de gènere, en sectors com el químic: "Les dones tenim més tendència a acumular toxines que els homes, però els valors ambientals permesos que s'han determinat només tenen en compte estudis fets sobre homes".
La renovació de la llei, no obstant això, va fer un gir al novembre, quan el Ministeri de Treball va donar per acabada la negociació amb les patronals després de més de 21 mesos de diàleg, acusant-les de bloquejar el consens.
"Un cop més, no serà possible enfortir la legislació que emani del congrés amb una que parteixi del consens i el diàleg social", lamenta la responsable de Salut Laboral de CCOO; des d'UGT, Solaz García, confia que la reforma segueixi avanci en la part del diàleg social.
