Catalunya ja té tres plantes que injecten biometà a la xarxa convencional de gas

La planta de la Galera, que funciona amb residus agrícoles i ramaders, ha estat aturada quasi tres anys per dificultats burocràtiques

Publicat el 28 d’abril de 2023 a les 10:57
La planta de biometà de la Galera (el Montsià) ja injecta i distribueix la seva producció a través de la xarxa de transport d'Enagás. Ha començat a fer-ho esta setmana, després de desencallar les traves burocràtiques que durant tres anys li han impedit connectar les instal·lacions amb el gasoducte de transport proper. Es tracta de la tercera instal·lació de Catalunya que subministra biometà a la xarxa convencional de gas.

Ara, resolt el buit legal i catorze anys després d'iniciar el projecte, la societat Biometagás la Galera ja comercialitza com a energia verda el biometà que genera a partir de residus alimentaris, agrícoles, ramaders i orgànics. La producció prevista de 4 milions de metres cúbics anuals serà adquirida, principalment, per clients industrials europeus a través d'un sistema de certificació d'origen renovable.

El gestor tècnic del sistema gasista estatal, Enagás, ha estat l'encarregat d'executar les obres del ramal, d'un quilòmetre aproximadament de llargada, que connecta la planta amb el gasoducte de transport al seu pas ple mateix terme municipal de la Galera. Un cop finalitzats els treballs i superat el període de prova, que s'ha allargat durant els últims tres mesos, l'empresa ha pogut posar en marxa la planta de biometà a un 40% de la seva capacitat. En un període d'entre cinc i sis mesos, calculen els seus responsables, podrà arribar a operar a ple rendiment, arribant a generar uns 40 GW/h a l'any d'energia renovable.

[noticia]254641[/noticia]
Enrere queden els dos anys i mig de conflicte legal i burocràtic per facilitar la sortida del gas renovable produït per la planta de la Galera. Durant l'impàs d'estira-i-arronsa amb les administracions, el biogàs que va començar a produir des d'agost de 2020 es cremava, sense possibilitat d'aprofitament, per la torxa de les instal·lacions. Això va privar també l'empresa d'uns ingressos entre els 2,5 i 3 milions d'euros anuals.

De fet, el projecte va trontollar seriosament en el moment que el govern espanyol i el de la Generalitat es van començar a passar la pilota l'un a l'altre davant la petició de permisos perquè Enagas comencés a executar la construcció del rama. La discussió competencial havia de determinar qui podia autoritzar, en condicions de seguretat ambiental i industrial, la connexió d'una planta que produeix gas renovable a un gasoducte de transport a alta pressió de la xarxa general. De tot plegat, finalment, en va emergir la constatació d'un buit legal: ningú hi havia pensat fins aquell moment.
 
"Hem hagut de plorar molt. Fins ara no hi havia una llei que emparés la connexió a la xarxa de transport -diferent a la xarxa de distribució, que transporta el gas fins el consumidor- i ningú sabia per què. Després de diverses preguntes a l'administració vam intentar fer un gran lobby amb Enagás i la mateixa administració per poder desenvolupar aquesta llei de transport", ha relatat el gerent de Biometagás la Galera, Albert Martínez.

Alternativament, sobre la taula es va posar la possibilitat de transportar el gas en camions fins a un punt de connexió proper de la xarxa de distribució.
 

Ja hi havia dues plantes connectades a la xarxa

A Catalunya hi ha un total de 47 plantes de biogàs: 30 en depuradores, 12 que valoritzen dejeccions ramaderes i cinc en plantes de tractament de residus urbans. Tanmateix, segons fonts d'Acció Climàtica, només dues el transformen en biometà i, posteriorment, el connecten a la xarxa convencional.

[noticia]254843[/noticia]
La primera va ser la planta de l'abocador Elena de Cerdanyola del Vallès, connectada el 2021, mentre que l'any següent va ser el torn de la granja lletera Torre Santamaria de Valfogona de Balaguer.

L'objectiu d'Acció Climàtica és que fins al 2030 es posin en servei noves 90 plantes de biogàs, de les quals un 60% es puguin connectar a la xarxa. Per fer-ho possible, s'estima una inversió d'uns 2.000 milions d'euros, dels quals uns 200 els aportaria l'administració en forma de subvencions.