Un vehicle funerari en un dels tanatoris de Barcelona. Foto: Jordi Play/El TempsLa centralització, que sembla que és un corrent dominant en molts àmbits, també ho és en el servei que s’ofereix als morts. Catalunya té una llei pròpia per a regular el sector funerari que exigeix el compliment d’uns estàndards de qualitat mínims. Josep Ventura és el director d’una de les empreses més importants de Catalunya en aquest sector –Serveis Funeraris Integrals (SFI)– i pertany a una família que es dedica al negoci des de fa tres segles. Ventura assegura que al govern de la Generalitat l’hauria de preocupar molt que al preàmbul de la nova llei espanyola “es digui específicament que, per tal d’unificar totes les activitats econòmiques a l’estat espanyol –i la funerària es considera una activitat econòmica més–, queden derogades la resta de lleis autonòmiques, per bé que l’única comunitat autònoma que ha desenvolupat una llei pròpia és Catalunya”.
Ventura veu clar que això “és un atac frontal al país”. L’associació d’empreses de serveis funeraris de Catalunya, a la qual pertany SFI, es va posar en contacte fa mesos amb el grup de Convergència i Unió al Congrés espanyol per a fer sentir la seva veu, però es van dissoldre les Corts espanyoles i el debat de la llei ha quedat ajornat fins a la legislatura vinent. La previsible victòria del Partit Popular no millorarà les coses, sinó tot al contrari, perquè aquest partit, tal com recorda Ventura, “ja s’ha manifestat a favor d’una recentralització en l’activitat econòmica” i la llei, tal com és redactada actualment, “ja li va bé”.
Els representants de l’associació catalana de funeràries, que pertany alhora a la patronal espanyola Panasef, s’entrevistaran amb diputats catalans un cop vistos els resultats de les eleccions del 20 de novembre. El problema no és només de competències. Ventura lamenta que amb la nova llei “passarem d’un sector més o menys regulat a una desregulació, que deixarà de banda aspectes tan importants com els sanitaris”.
De fet, la nova llei ha estat molt criticada tant per l’Asociación Nacional de Servicios Funerarios (Panasef) com per l’Asociación de Funerarias y Cementerios Municipales (FCM), tal com van manifestar a la fira internacional de productes i serveis funeraris que es va fer a la ciutat de València a mitjan mes de juny. Per una banda, es queixen que la llei no recull l’estreta vinculació que hi ha entre la prestació de serveis funeraris i la sanitat pública i, d’una altra banda, asseguren que permetrà l’aparició de múltiples intermediaris i comissionistes sense cap professionalització. Juan José Aguado, president de la FCM, va resumir el malestar tot dient que “serà igual obrir una perruqueria que una funerària”.
Finalment, lamenten que l’avantprojecte defugi aspectes com ara la prevenció de riscos laborals, la formació dels treballadors, aspectes ambientals, l’atenció psicològica i la diversitat de cultes. Enric Vidal, director general d’una de les grans empreses del sector, el grup Mémora, reconeix que una nova llei que reguli el sector a tot l’estat espanyol “és necessària”, però defensa les posicions de l’associació estatal i adverteix que “no es pot autoritzar un servei funerari així, sense més ni més, com es fa en alguns països, perquè un difunt necessita un tanatori, i no es pot pretendre que amb un simple local comercial es pugui dur a terme aquesta activitat. De la mateixa manera que per a poder operar un metge necessita un hospital, sigui públic o privat, per a poder portar a terme una activitat funerària cal una instal·lació en condicions i preparada segons la normativa”.
