A l'escenari de la sala gran del teatre Kursaal de Manresa no hi havia ningú, quan faltaven deu minuts per començar l'acte de celebració del 50è aniversari d'Ampans,  l'entitat que treballa per millorar la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. El que sí que hi havia eren uns mots representats escultòricament, on s'hi podia llegir "amabilitat", "professionalitat", "compromís", "respecte", "responsabilitat" i "qualitat".

Malgrat la buidor inicial de l'escenari, la platea i l'amfiteatre estaven plens a vessar. Plens de gent de totes les edats, de famílies al complet, de parelles, d'avis, de canlla, d'individus a títol personal i, com no podia ser d'una altra manera, de voluntaris i treballadors de l'entitat a la qual s'estava a punt de retre homenatge.

De cop i volta, i quan gairebé s'estaven a punt de tancar els llums per començar l'acte festiu i commemoratiu va aparèixer l'exentrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, que si no és per la televisió és gairebé impossible coincidir-hi cara a cara.

A continuació es va projectar un vídeo on les imatges parlaven per elles soles, tot i anar acompanyades d'una veu en off que recitava, pausadament i de manera dolça, una part del discurs que va pronunciar Guardiola el setembre del 2011, que remetia a la passió i a l'estimació pel seu ofici i a l'orgull d'esforçar-se a l'hora de fer les coses.

El presentador que va inaugurar l'acte va ser l'escriptor i consultor artístic Pep Garcia que va fer referència al fet que Ampans primer de tot només significava unes sigles, però que al llarg dels anys s'ha convertit en una paraula "amb un gran sentit". Després d'això va donar pas a unes quantes persones vinculades a l'entitat homenatjada, que van voler explicar davant el públic assistent les seves pròpies experiències.

La Rosa, el Jordi, la Pepi, l'Adrià i la Paqui, el Marc, la Glòria, el Rubén, l'Andrea i l'Aida i la Tina van ser els que, desafiant la vergonya de parlar davant del públic tan nombrós al qual s'enfrontaven, van explicar què els aporta formar part d'Ampans.

El cas de la Rosa, que és la recepcionista d'Ampans des de fa 11 anys, va començar quan ella en tenia 9: va tenir un accident molt greu i va estar un mes i mig en coma profund. Els metges no tenien esperances que es despertés, però ho va fer; li van dir que mai més podria tornar a caminar, però ben dreta i ferma que estava dalt de l'escenari, sense l'ajuda de cap crossa. "Durant molt temps em vaig sentir inferior als altres", va confessar, "però ara estic bé; puc fer vida normal, tinc una feina que m'agrada, parella i molts amics". "L'únic que us demano", ha conclòs, "és que no jutgeu sense conèixer i, abans de fer-ho, poseu-vos al lloc dels altres".

Més lliçons de vida, d'ètica i de superació són les que van donar la resta d'oradors, com el Jordi que, malgrat la seva discapacitat treballa fent de reporter a TLB i és un amant de la fotografia; o el del Rubén que, en veu de la seva mare va explicar com d'important és mirar-nos les coses amb més amor i paciència.

Els discursos dels treballadors d'Ampans no van distar gaire els uns dels altres. I és que si una cosa tenen clara és que "el valor més preciós d'aquesta entitat és la seva gent", va afirmar l'Andreea, que porta 13 anys treballant-hi. També consideren que la feina que fan, "com més la coneixes més t'agrada", com va dir la Pepi, una afirmació que va subscriure la Glòria, una de les mestres del centre, que va posar de manifest el "feedback i el feeling que s'estableix entre mestra i alumne en situacions d'aprenentatge". Fins i tot el Marc, un altre treballador, aprofitant que Josep Guardiola era a l'acte va dir: "Si a mi em demanen de quin equip sóc, dic que sóc d'Ampans". 

"La gent respon quan se sent estimada"

L'esperat discurs que va pronunciar Josep Guardiola va anar precedit per la interpretació d'una peça musical de la mà de la mezzosoprano Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetsky i per les sinceres i sentides paraules que, ben emocionat,va articular el Director General d'Ampans, Toni Espinal: "Nosaltres el que pretenem és que la gent sigui feliç. Valorem les capacitats de tothom perquè cadascú faci el seu camí", va expressar, tot fent referència a les 1.400 persones que treballen dia rere dia a l'entitat i que busquen l'excel·lència i la sostenibilitat social. Amb un "el gran valor de la gent és la nostra força", Espinal va donar per acabat el seu discurs i va donar pas a l'exentrenador barcelonista.

"M'heu convidat perquè parlés de lideratge, però què us he d'explicar jo si el que he viscut aquí m'ha ensenyat més a mi que no pas el que us puc explicar jo a vosaltres?", va explicar, irònic.

Guardiola, en el seu parlament va deixar el que creu que és el més important: "El que vull és que m'estimin. No busco guanyar títols ni equips. Vull que m'estimin i prou". De fet, i per il·lustrar aquesta afirmació tan contundent va fer referència a una frase que va dir una pedagoga americana: "Els nens no poden aprendre si no els hi agraden els professors". "Jo, per exemple",va continuar, "si no faig sortir a un jugador a un partit, s'enfada. Però no s'enfada perquè no surt, sinó perquè es pensa que no l'estimo tan com als altres: la gent respon quan se sent estimada". 

Amb una veu càlida i amb una expressió visiblement entendrida, el santpedorenc va manifestar haver après moltes coses durant l'acte d'homenatge, tot afegint que "em sento molt identificat amb moltes de les coses que s'han dit, com per exemple que s'ha de treballar individualment amb cada persona per poder saber què necessita i treure'n el seu rendiment". 

L'acte de celebració del cinquantè aniversari d'Ampans va acabar amb un castell dut a terme pels Tirallongues de Manresa i un acompanyament musical que va interpretar la cançó "Més lluny" de Lluís Llach, de la veu de la jove solista Berta Sala.