El Pla de Barris que atendrà les zones amb més complexitat de Barcelona entre el 2025 i el 2028 ja dona les primeres pistes de com -i on- s'executarà. D'entrada, l'Ajuntament remarca que és l'edició "més ambiciosa de la història" ja que per primera vegada arribarà a 27 barris -de set districtes- i pot fregar el mig milió de persones beneficiades. En destaca la inclusió de dos plans singulars. Un afecta a les zones de muntanya, com les Planes, Sant Genís dels Agudells, Montbau i la Teixonera, per reforçar la mobilitat, crear nous "espais de trobada i convivència" i treballar la relació amb Collserola. Un altre està dirigit a la zona de la Marina, on sobretot s'intentarà preparar aquest punt -on està previst que arribin fins a 30.000 nous habitants en dotze anys- perquè no faltin serveis essencials en un futur a curt termini, i evitar així conflictes veïnals.
Entre les novetats, també hi ha la incorporació de tot el districte de Ciutat Vella al Pla de Barris. Això significa que a zones com el Raval, que ja feia temps que s'havia integrat en les atencions especials de l'administració, ara se li sumen també el Gòtic Nord, la Barceloneta o Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. A més, et pla 2025-2028 assenyala quatre col·lectius de tota la ciutat que vol mirar amb més cura: "adolescents, persones grans, dones i migrants". Són els perfils que apleguen més vulnerabilitats -socials i econòmiques- i que requereixen un reforç especial, argumenta el consistori.
Noves biblioteques visitables a l'agost
El pla, que compta amb 315 actuacions, també estableix canvis pel que als llocs de refugi i cultura a l'estiu: hi haurà més biblioteques obertes a l'agost, i durant les vacances de Nadal. I com més passi el temps, més se n'aniran incorporant. Les primeres a mostrar aquesta nova disposició seran la Rafa Juncadella (Roquetes), la Mària Sánchez (Torre Baró) i José Barbero (Trinitat Vella). "Posteriorment i de manera progressiva", però sense cap calendari clar, també es podrà accedir a l'agost a les biblioteques Andreu Nin (Gòtic), La Fratertitat (Barceloneta), Francesc Boix (Poble-sec), Francesc Candel (la Marina del Port), la Juan Marsé (el Carmel) i la Josefina Castellví (el Bon Pastor).
En l'àmbit educatiu, també s'ha reivindicat la intervenció prevista a cinc centres educatius públics de Nou Barris que s'han convertit recentment en institut-escola i que, per tant, es rehabilitaran per preparar-los a les noves necessitats. També l'Institut Picasso guanyarà oferta de formació professional, una de les grans carpetes reclamades per reduir l'abandonament escolar i oferir més oportunitats laborals al jovent de la zona. Igualment, a tots els punts de la ciutat on arribi el Pla de Barris es vol donar suport al projecte de bibliioteca d'escola o institut. La idea també inclou buscar "nous perfils" per formar els docents i saber arribar als infants i adolescents per millorar la "lectoescriptura".
A banda, al Besòs i el Maresme han d'arribar abans d'acabar el 2028 les obres per construir un centre de formació d'adults. I, mirant cap als més petits, es projecta també l'aparició de noves escoles bressol municipals a la Marina, el Raval, i al Besòs i el Maresme.
Reformes urbanes i un pla pilot
Les actuacions dins del Pla de Barris, també compten amb incidència a l'espai públic. Això inclou la reforma del carrer Pepe Rubianes (Barceloneta), la plaça del Vuit de març (Gòtic), la reurbanització del carrer Princesa (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) o la creació d'un nou parc al Camí del Rec (Trinitat Vella), que integrarà també espai per a practicar esport i altres activitats. D'una manera similar, al Raval (al carrer Sant Bartomeu 5-7) es transformarà un solar en desús en un espai esportiu a l'aire lliure. També els clubs del Carmel participaran de diversos projectes per "apropar la mirada social" a la pràctica esportiva.
A més, hi haurà una prova pilot de benestar emocional per a adolescents de la Trinitat Nova i de la Prosperitat. La intenció és fer un projecte compartit entre el jovent i els referents dels centres de salut de la zona.
L'efecte Pla de Barris: més millora front l'abanandonament escolar
L'impacte del Pla de Barris, però, com es nota? Aquesta és una de les preguntes que el consistori també fa temps que vol resoldre, després que es recuperés el projecte l'any 2016, llavors amb Ada Colau com a alcaldessa. Ara, un informe elaborat per l'Institut Metròpoli conclou que es comencen a veure incidències positives remarcables en le terreny de la reducció de desigualtats allà on s'ha aplicat aquesta iniciativa. Un dels exemples esmentats per l'Ajuntament és la taxa d'alumnes que als 15 anys ja no cursen l'ESO. Des del 2017 s'ha reduït en 7,1 punts percentuals a les zones del Pla de Barris, el que representa "el doble que a la resta de Barcelona".
Sigui com sigui, fonts municipals subratllen que tot el Pla de Barris dels pròxims quatre anys comptarà amb 300 milions d'euros, el doble que l'anterior, entre 2021 i 2024. Va ser una de les grans propostes de Jaume Collboni en clau social durant la campanya electoral. Ara, a banda, l'alcalde ha obert la porta a què es pugui comptar amb algun suport econòmic afegit, després que la Generalitat -amb Salvador Illa, també del PSC, al capdavant- hagi anunciat un impuls a Llei de barris. En aquest sentit, Barcelona "ja és a la cua" per optar a més pressupost, per part de l'administració catalana, ha assegurat