Clocpiu, tarannà, xubec... Com traduiries aquests mots catalans?

Xiuxiuejar, aixopluc, caliu, atzavara, tendresa, ginesta... Aquestes són algunes de les paraules més boniques del català, segons la llista definitiva d'una iniciativa que va organitzar la Direcció General de Política Lingüística en el marc dels actes de commemoració de l'Any Pompeu Fabra. Sens dubte, són mots que els catalanoparlants reivindiquen, però que alhora romantitzen perquè no són pas habituals en una conversa espontània.

Per això, també cal donar importància a termes genuïns que sí que es fan servir més en el dia a dia i que amb el temps es poden anar perdent per influència d'altres llengües. En un moment en què els castellanismes i els anglicismes envaeixen i afebleixen la llengua, sovint oblidem que en català hi ha termes ben nostrats i característiques que difícilment són traduïbles. Per tant,aquesta mena de mots són els que precisament s'han de preservar perquè enforteixen i enriqueixen la llengua catalana.
 

1.Tarannà

Una de les paraules que més agraden als catalanoparlants i una de les més difícils de traduir a altres llengües. El DIEC defineix tarannà com a "manera de procedir", però el DCVB va una mica més enllà i explica que fa referència al "caràcter i manera de ser i d'obrar", que s'acosta més a l'ús que se'n fa. Per exemple, Ella, generosa per tarannà, li va oferir ajuda. Tot i això, també apunta que "generalment es diu de persones o animals, però es troba algun exemple d'aplicació a coses inanimades: No hauríeu d'encetar mai cap parleria sobre un tema de tarannà gramatical". Com a sinònims, hi ha personalitat, naturalesa i temperament, entre d'altres, però cap no té la mateixa força que tarannà. 

2. Rai

Si tarannà és difícil de traduir, podríem dir que rai és intraduïble. Aquest mot és "una partícula intensiva que, posposada a un membre d'una oració, introdueix o emfatitza un sentit satisfactori que contrasta amb el que es desprèn del context lingüístic, més o menys ampli, o amb el que es pressuposa o se sobreentén", assenyala el DIEC. Per això, té diferents equivalents segons el context, com ara bé, prou, no és res,tant se val, i diferents significats, com per exemple "tanta sort" —Encara rai!— i "poca importància" —Això rai! No t'amoïnis—. Curiosament, l'etimologia d'aquest mot encara ara és incerta, però se sap que també és compartida amb l'occità.
 

3. Patxoca

"Això fa patxoca!", diem quan una cosa o una persona fan goig per la presència, l'elegància, la vistositat, l'esveltesa o l'exuberància. Ara bé, no significa pas el mateix en tots els territoris de parla catalana. Per exemple, a la Garrotxa, el mot patxoca es fa servir en el sentit contrari: fer patxoca equivaldria a dir fer pena o anar mal arreglat. I això no és tot, perquè també té el significat d'estar malalt: La Maria està patxoca o M'he empatxocat de la panxa, com bé recull el DCVB. 

4. Clocpiu

Fa una temporada que està clocpiu i els metges no saben quina en pot ser la causa. És a dir, que fa temps que està trist, desanimat, malalt, deprimit o decaigut. Aquestes són les possibles definicions del terme clocpiu —també pronunciat cloc-i-piu, cocpiu o cop-piu, sobretot a les Balears, per assimilació fonètica—. L'etimologia del mot és d'origen onomatopeic, compost de cloc i piu, el so que fan les gallines i els pollets. Per això, també és un mot que s'aplica als ocells que estan alacaiguts i arrupits, quan tot just fan piu-piu, segons explica Joan Coromines a l'entrada de la paraula lloca del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
 

5. Arreu

He dejunat tres dies arreu o Aquest costum l'he vist arreu són els dos significats principals del mot arreu. D'una banda, l'un darrere l'altre, fer una cosa sense interrupció. I de l'altra, per tot, per totes bandes. Per extensió, també hi ha tres locucions ben vives: arreu arreu —Cercaven la persona desapareguda arreu arreu—; tot arreu, precedida de les preposicions a, per o de —Han anat a tot arreu, Han estat per tot arreu o Han vingut de tot arreu—, i arreu de —Arreu del món—. Cal recordar, però, que també serveix per expressar deixadesa, com ara Sempre vesteix molt arreu o És una persona molt arreu, sobretot al País Valencià, segons recull el DCVB. 

6. Mudat

El terme mudat, com bé indiquen el DIEC i el DCVB, significa "anar ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners". Per exemple, Els diumenges solien passejar elegants i mudats pel carrer Major oLa Maria i en Joan sempre van molt mudats. Malgrat que és un mot que se sent més habitualment al País Valencià i a les Balears, és comú arreu del territori catalanoparlant. Com a alternatives genuïnes i que també cal preservar juntament amb mudat, hi ha els verbs i les expressions endiumenjar-se, que significa "vestir amb la roba de les festes"; empolainar-se oempolistrar-se, que vol dir "vestir amb vestits i abillaments elegants, que facin goig", i anar de vint-i-un botó o anar de vint-i-un punt, per referir-se a "anar molt ben vestit, amb indumentària de festa". D'aquesta manera, veiem que no caldria recórrer a fórmules calcades d'altres llengües, com ara anar arreglat o posar-se guapo.
 

7. Somiatruites

Tothom ha estat una mica somiatruites alguna vegada a la vida. Però què vol dir aquesta paraula? El DIEC i el DCVB l'associen a "una persona visionària o que s'il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes". Per exemple, Tens 60 anys i encara continues sent un somiatruites, això no passarà mai. Per extensió, també hi ha l'expressió "somiar truites", que seria fer-se il·lusions o creure possibles coses irrealitzables, equivalent a "fer castells en l'aire", recollida a Paremiologia catalana comparada digital i que també serveix per indicar il·lusions o projectes amb falta de fonament.
 

8. Xubec

"Quin xubec!", sentirem dir a més d'un mallorquí després de dinar. El mot xubec és sinònim de sobec —forma més comuna arreu del territori catalanoparlant— i vol dir "excés de son" o "son forta, irresistible", com bé indiquen el DIEC i el DCVB. És a dir, aquella son que t'envaeix sobtadament després de fer un gran àpat al migdia. Per això, també té un altre significat per extensió: donar un sobec o fer una becaina. Això és, per tant, una dormida curta o la migdiada de tota la vida. Ara bé, hi ha un petit matís entre aquests dos significats, perquè l'expressió "quin xubec" no necessàriament implica fer una becaina ni la migdiada. 

9. Moixaina

Sembla que és la paraula de moda, però no per això s'havia d'obviar en aquest recull. El DIEC defineix moixaina com "la carícia que es fa passant la mà per la cara". Per exemple, Tothom feia moixaines a la criatura. Aquest mot tan característic ve de moix, d'origen expressiu, aplicat al gat i també a bla, tou o suau. Avui dia, però, ja se'n fa un ús més extensiu i s'arriba a aplicar a qualsevol mostra d'afecte. Per això, quan no se sap com s'ha de dir el típic "fer mimos" del castellà, es pot recórrer a les expressions catalanes "fer moixaines" o "fer manyagues", que serien sinònimes. 
 

10. Capsigrany

En català, el repertori d'insults i blasfèmies és tan extens que no s'acabaria mai. N'és un exemple el terme capsigrany, que significa "persona de poc seny, no gens entenimentada", segons el DIEC, o "capbuit, home de poc enteniment", segons el DCVB. De fet, la llista de sinònims també és infinita, però en podríem destacar uns quants, com per exemple gamarús, carallot, sapastre i pallús, mots també ben propis del català. Com a curiositat, capsigrany, a més, és el nom d'una família d'ocells. Però és que tampoc no és l'únic renec que comparteix significat amb espècies animals, ja que també seria el cas de gamarús, pardal i mussol, entre d'altres.