Els cognoms, així com els noms, no només són una part fonamental de la nostra identitat, sinó que també revelen la nostra història familiar i arrels culturals. Els cognoms més comuns a Catalunya han estat predominants durant generacions, oferint una visió sobre les dinàmiques demogràfiques i els moviments migratoris. Ja sabem quins són els noms més posats a la nostra terra, ara, les dades més recents de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) confirmen que Garcia, Martínez i López són els cognoms més comuns entre la població catalana. Però, quin és el seu significat i quina és la distribució geogràfica de la resta de cognoms a Catalunya?

Els cognoms més comuns a Catalunya

Garcia, el primer del rànquing

Segons les estadístiques de l'Idescat del 2022, Garcia és el cognom més habitual a Catalunya. Amb un total de 168.120 persones que porten Garcia com a primer cognom i 173.121 com a segon cognom, és present en gairebé totes les comarques del país. Aquesta omnipresència situa el cognom Garcia al capdavant del rànquing, amb una proporció de més de 21 persones per cada mil habitants que el porten com a primer cognom i 22 persones que el tenen com a segon.

Martínez, plata dels cognoms

Martínez ocupa el segon lloc en el rànquing de cognoms més comuns a Catalunya. Amb 118.040 persones que el porten com a primer cognom i 120.394 com a segon, Martínez és un cognom d'origen clarament castellà. A diferència de Garcia, la seva distribució geogràfica és més heterogènia. Si bé a l'anterior cognom podríem veure la significativa diferència lingüística per l'accent a la lletra "i", diferenciant el Garcia català del García de la resta de l'Estat, Martínez és de totes un nom que té una heterogeneïtat significativa, sense canviar cap tret de la seva arrel i origen.

López, tercer més habitual

López és el tercer cognom més freqüent a Catalunya, segueix una pauta similar a la de Martínez. Amb un total de 113.353 persones que el porten com a primer cognom i 117.267 com a segon, López, s'ha consolidat com un dels cognoms més repetits entre la població catalana. Com passa amb Garcia i Martínez, López és un cognom d’origen patronímic, que va sorgir a partir de noms propis de la península Ibèrica.

Diferències territorials en la distribució de cognoms

Els tres cognoms més comuns a Catalunya —Garcia, Martínez i López— comparteixen una característica clau: són cognoms patronímics, és a dir, provenen del nom d'un avantpassat. Aquest tipus de cognom va ser molt comú a l'Edat Mitjana, quan els fills eren identificats amb el nom del pare o algun altre membre destacat de la família. Això explica l’extensió de cognoms que acaben en "-ez", com és el cas de Martínez i López, que significa literalment "fill de". Pel que fa al cognom Garcia, encara que el seu origen és menys clar que els altres dos, molts experts en lingüística coincideixen en que prové de l'euskera.

Tot i que Garcia, Martínez i López lideren el rànquing de cognoms a Catalunya a nivell general, la distribució de cognoms no és homogènia a tot el territori català. En comarques com l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Selva trobem una major presència de cognoms locals com Vila, Sans i Solé, els quals es remunten a antigues famílies d'aquestes regions. Aquest fenomen destaca la importància dels moviments migratoris interns i externs a Catalunya, així com la forta arrelament dels cognoms propis de cada zona.

A més, en algunes comarques del sud de Catalunya, com al Baix Ebre i la Ribera d’Ebre és comú trobar altres cognoms com Rodríguez i Sánchez, originaris de migracions provinents de diferents parts d’Espanya durant el segle XX. Aquesta diversitat reflecteix l'evolució demogràfica de Catalunya, on l'arribada de població de fora ha enriquit el teixit social i cultural.

La comarca que encara manté la tradició catalana

No obstant això, tot i que Garcia és el cognom més freqüent en tota Catalunya, els cognoms tradicionals de la terra encara romanen com els més habituals al Pla d'Estany, on el cognom més habitual és Vila, a la comarca del Solsonès, on el cognom més habitual és Serra, a les Garrigues, on el cognom més habitual és Sans i finalment a la comarca del Priorat, on el cognom més habitual és Masip.

En altres comarques catalanes, són altres cognoms els que es repeteixen amb més freqüència, però a totes romanen els tres daurats: Garcia, Martínez i López, si més no en una de les tres posicions principals. No obstant això, la comarca de la Terra Alta té els cognoms més catalans de totes les comarques del territori. De fet, cap dels tres cognoms més habituals a Catalunya apareixen al seu rànquing dels 10 més freqüents:

A la Terra Alta els cognoms són catalans tradicionals, i el rànquing va en aquest ordre: Llop, Suñé, Clua, Ferré, Solé, Martí, Gironés, Sabaté, Álvarez, Serres. Com es veu, fins al número nou -Álvarez-, tots els cognoms que trobem en aquesta comarca són d'origen català, amb tradició i història autòctona, una comarca amb poc èxode rural ni migracions intranacionals al llarg del temps. 

Els cognoms, un reflex de la societat catalana

Els cognoms a Catalunya no són només una etiqueta que portem al llarg de la nostra vida, sinó que són un testimoni vivent de la història, les migracions i els processos socials que han configurat el país tal com el coneixem avui. Garcia, Martínez i López són els cognoms més comuns entre els catalans, i també una finestra a la rica diversitat que caracteritza la societat catalana actual.

Tot i que hi ha regions on aquests cognoms són menys predominants, la seva presència a tot el territori reflecteix com la història familiar i cultural de Catalunya s'ha anat teixint al llarg del temps. Els cognoms, en definitiva, ens recorden que, més enllà de les nostres diferències, compartim un llegat comú que ens connecta amb el passat i amb les generacions futures.