El govern d'Ada Colau ha encarrilat l'aprovació d'una de les mesures que ha generat més controvèrsia durant aquest mandat a Barcelona i que té com a finalitat incrementar el raquític parc d'habitatge de protecció. Es tracta de l'obligació per als promotors privats de destinar un 30% del volum edificable dels nous edificis o de les grans rehabilitacions a construir pisos socials. ERC, el PSC i el regidor no adscrit de Demòcrates ja han assegurat el seu suport en el tram final de la tramitació que s'enceta aquest dimecres, mentre que el PDECat, el principal grup de l'oposició, negociarà amb la voluntat que "l'operació acabi bé".

Inicialment Colau la volia aplicar el juny mateix, quan va començar a tramitar-se. L'Ajuntament calcula que amb aquesta obligació es podran generar 334 pisos protegits anualment, que podran ser de compra o de lloguer assequible. Inicialment seran de propietat privada, però el consistori tindrà preferència en cas que es venguin. La iniciativa ha format d'un paquet de dues modificacions del Pla General Metropolità que es tramiten des d'abans de l'estiu. La iniciativa l'ha impulsat Colau en el consistori però té l'origen en una proposta de diverses entitats, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogaters i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

El primer escull que ha de superar perquè s'aprovi definitivament és aquest dimecres, quan es preveu que es tramiti a la comissió d'Urbanisme. És un pas previ al ple de finals de mes, que sí que serà decisiu, però a hores d'ara Colau ja té garantit el suport d'ERC, el PSC i almenys del regidor no adscrit Gerard Ardanuy (Demòcrates). Sumen 20 regidors, i li faltarà el d'un regidor per aconseguir la majoria absoluta. En cas de no aconseguir més suports també en faria prou amb l'abstenció d'algun grup, si bé a la comissió ja li seran suficients les reserves de vot que preveuen el PDECat i la CUP, o sigui que s'esperaran al ple per posicionar-se. Només el PP ha explicat que votarà en contra ja a la comissió i Cs ha demanat que es retiri el punt.

El regidor del PDECat Jordi Martí ha indicat que analitzen la resposta que el govern municipal a les al·legacions de la formació i ha agregat que mantenen "la voluntat que l'operació acabi bé". Ha justificat fer reserva de vot perquè estan pendents de negociar "en un àmbit, el de l'habitatge, que supera pròpiament aquesta iniciativa, i en què també hi té molt a dir el Govern de la Generalitat", ja que també té veu en l'últim tràmit abans de l'aprovació definitiva. El juny, el conseller de Territori, Damià Calvet, va advertir que podia generar especulació. "Planteja dubtes jurídics, tècnics i econòmics", va dir llavors.

Suport socialista "no a qualsevol preu"

Els socialistes han estat els primers a revelar que donen suport a la mesura, però amb condicions. Segons el regidor del PSC Daniel Mòdol, la iniciativa "pot tenir alguna incidència" per reduir les dificultats per accedir a l'habitatge, raó per la qual hi donen el vistiplau malgrat el "fracàs rotund" que veu en les polítiques en aquest camp de Colau, però ho faran "no a qualsevol preu". A l'oposició ja van veure massa precipitació en la mesura el juny, quan va començar a tramitar-se, i van aconseguir posposar-la, però els socialistes segueixen veient-hi massa presses a l'hora de tirar-la endavant.

El partit vol que es posin condicions per garantir que "realment s'apliqui", segons ha concretat Mòdol. Això vol dir que l'aprovació incorpori les conclusions de la comissió no permanent d'estudi sobre les solucions en habitatge creada a instàncies de l'oposició, que celebrarà la pròxima sessió aquest 25 de setembre centrada precisament en l'obligació per als promotors de construir habitatge protegit, i que es creï una altra comissió de seguiment que permeti "revisar en tot moment" la mesura. De la resta de l'oposició, fonts d'ERC i Ardanuy han confirmat que votaran a favor, mentre que Cs vol que es retiri la votació almenys fins que es tinguin les conclusions de la comissió no permanent sobre habitatge.

Per part de la CUP, que està a favor de la mesura, el partit està a l'espera de la resposta de les al·legacions per sotmetre la decisió sobre el seu posicionament als 13 nuclis interns que té la formació a la ciutat, i estima que no serà possible abans d'aquest dimecres perquè a mitja tarda d'aquest dimarts encara no havia rebut la resposta. Si Colau aconsegueix prou suports, el darrer tràmit municipal serà en el ple del 28 de setembre, on es faria l'aprovació provisional, i a partir de llavors mancarà només la definitiva a la subcomissió d'urbanisme de Barcelona, on participen la Generalitat i l'Ajuntament, que segurament ho abordarà abans d'acabar l'any.

Excepcions malgrat l'aprovació de la mesura

Ja des de principis d'estiu els promotors privats van explicar que havien accelerat els projectes per no veure's afectats per la mesura i no haver de construir habitatge social. Si es compleixen els terminis, podria entrar en vigor abans d'acabar l'any, però amb excepcions. No s'aplicarà a les llicències que ja estaven en tràmit abans de l'aprovació inicial del juny i les que acreditin transaccions realitzades, com la compra del solar, entre l'1 de juliol del 2016 i l'aprovació inicial. Aquests dos casos estaran exempts del 30% si tramiten la llicència fins dos anys després de l'entrada en vigor de la mesura.

Els promotors que hagin fet transaccions vinculades a noves promocions entre l'1 de gener i el 30 de juny de 2016 hauran de destinar un 20% –en comptes del 30%- a pisos de protecció, sempre que tramitin la llicència també en un màxim de dos anys des de l'aplicació de la normativa. A més, tampoc es veuran afectats els blocs catalogats que es mantinguin per a habitatge ni les zones en desenvolupament a la ciutat que ja reserven grans percentatges d'habitatge protegit, com la Sagrera i la Marina.