Segons el consistori, es tracta "d'una decisió excepcional", en un edifici on els veïns s'havien mostrat molt combatius contra l'especulació immobiliària malgrat que era gairebé segur que n'haurien d'acabar marxant. L'Ajuntament ha explicat que la seva intervenció per adquirir una finca exercint el dret de retracte "no sempre és possible", però en aquest cas "es donen tots els supòsits" que preveu el Decret Llei de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària.
Ha especificat que en aquest cas la decisió s'ha pres atenent la situació de l'edifici, emparada per l'article 2 del decret llei 1/2015 de 24 de març, que permet exercir el retracte en àrees de forta demanda residencial acreditada, i atenent també a la situació concreta de problemàtica social. Els serveis jurídics municipals, que van analitzar si es produïen casos d'assetjament immobiliari, van determinar que l'Ajuntament podia intervenir perquè s'havia produït una transmissió de la finca al fons inversor sense notificar-ho prèviament a l'administració.
El BBVA pot recórrer
El BBVA, a través d'Anida, encara podria recórrer la decisió municipal, que es va aprovar en la comissió de govern d'aquest dijous. Malgrat això, el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, creu que un recurs "no té molt sentit" perquè la compra es farà pel mateix preu que Anida venia l'edifici al fons d'inversió. La finca té 12 pisos i dos locals, i cada pis, d'uns 90 metres quadrats, té un preu d'uns 200.000 euros. "És un preu de mercat", ha remarcat Montaner. Segons han piulat els veïns, l'anunci "és el primer pas, important, però no definitiu" perquè la finca passi a ser de titularitat pública, i han afegit: "La lluita continua!".
L'anunci de l'Ajuntament és el 1r pas, important, però no definitiu, perquè la finca passi a ser de titularitat pública. La lluita continua! https://t.co/f0wRvTsAbK
— Leiva 37 (@SomLeiva37) May 26, 2017
Montaner ha destacat que, amb la decisió, l'Ajuntament vol donar el missatge que està "totalment en contra" de "les operacions especulatives que van a expulsar el veïnat". Segons l'edil de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, el veïnat "té dret a mantenir els habitatges" i, després de mesos d'haver-hi estat en contacte, ara el consistori s'hi seguirà reunint per veure com resoldre cada cas: a l'edifici hi conviuen veïns amb contractes de renda antiga, contractes amb data de finalització i pisos ocupats.
No és un cas únic
El cas del carrer Leiva és un dels que ha fet més soroll en les darreres setmanes per advertir d'un fenomen en augment a la capital catalana, i és el de fons d'inversió que compren edificis sencers per treure'n més rendiment, cosa que sovint acaba implicant que els veïns de tota la vida en siguin expulsats malgrat, fins i tot, que tinguin contractes de lloguer de renda antiga. El fenomen també se'l coneix com a gentrificació, i es produeix quan un barri guanya atractiu, en part per l'èxit turístic, s'incrementen els preus i es veuen afectats els veïns.
El primer cas d'aquest estil que es va visualitzar és el del número 13 del carrer Lancaster, al Raval, d'on s'han expulsat veïns a cop de talonari i els pocs veïns que hi queden encara lluiten contra l'assetjament immobiliari. Un altre indret en una situació similar és el número 6 del carrer Sant Bartomeu, també al Raval. Montaner ha explicat que, més enllà del cas de Leiva, s'estan analitzant altres casos, especialment a Ciutat Vella, però ha evitat concretar si es podria aplicar una mesura similar al carrer Lancaster.
