El govern d'Ada Colau comença a explicar els seus plans amb l'atenció domiciliària. La tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha anunciat aquest dimarts que impulsarà un nou model del servei d'atenció domiciliària (SAD), amb el qual es passarà de "l'externalització pura" d'ara –el presten empreses privades- a l'increment del control públic "per millorar la qualitat, les condicions laborals i impulsi un model centrat en la persona", segons ha dit en una conferència "El poder dels drets socials. Dos anys de canvi al servei de les persones" amb la qual ha fet balanç de l'equador del mandat.

Com va publicar NacióDigital el febrer, BComú va prometre en el programa electoral "municipalitzar" el servei, però un cop al govern li va semblar inviable fer-ho i ja pensava en un model de cooperació públic-privada, a mig camí entre l'externalització vigent i una prestació directa del consistori, que és com havia nascut el servei, però del qual l'Ajuntament va cedir-ne la gestió diària. El contracte vigent s'ha adjudicat, amb Colau ja al govern, de nou a Suara però també a Clece, empresa del grup ACS, propietat de Florentino Pérez; i a Valoriza Servicios a la Dependencia, del grup Sacyr. S'allargarà fins al 31 de desembre d'aquest any però es pot prorrogar.

El servei d'atenció domiciliària és el buc insígnia de les polítiques socials de l'Ajuntament: és el contracte més gran, amb unes 3.200 treballadores, uns 21.000 usuaris atesos i una despesa anual d'uns 70 milions d'euros. Segons el consistori, el nou model encara es troba en fase d'estudi per comprovar el marge real, però implicarà la celebració d'un concurs públic i la voluntat municipal és que el canvi sigui una realitat durant el 2018. Suposarà passar d'un pressupost anual de 50 milions d'euros el 2015 fins a probablement als 75 milions d'euros quan acabi el mandat el 2019.

Segons Ortiz, la intenció és passar d'un model de "producció en cadena", amb agendes, horaris i tasques rígides, i de vegades alienes a les necessitats de l'usuari, a un en què el beneficiari sigui al centre. A més, servirà per "garantir un major control i governança pública en l'execució de la prestació del servei i combatre la precarietat actual de les treballadores", amb jornades completes, salaris dignes i compliment de la legislació i convenis, ha remarcat la responsable social municipal.

El nou model ha de permetre innovar en la manera de prestar l'atenció domiciliària, avançant en una veritable integració de l'atenció social i sanitària, que impulsi canvis de país, més enllà de Barcelona. La intenció és crear "la superilla de les cures", després que els estudis previs que s'estan fent hagin detectat que hi ha molta concentració d'usuaris en algunes zones de la ciutat. Així, es crearien equips d'entre 10 o 12 treballadores que atendrien a grups reduïts en una d'aquestes zones específiques prèviament determinades.