El Tribunal Constitucional (TC) ha fixat aquest dimecres que, en els casos en què hi hagi discrepàncies entre els pares sobre el tipus de formació escolar per als seus fills menors, aquests estudiïn en centres laics i aconfessionals, en comptes d'escoles religioses. Els magistrats, tot i que amb el desacord de tres de l'ala conservadora que han emès vots particulars, defensen que, amb aquest privilegi de l'educació laica, els menors poden formar les seves pròpies conviccions de manera lliure.

La majoria del Ple de la cort de garanties, de caràcter progressista, ha donat així la raó a una mare que va presentar un recurs d'empara contra les resolucions dels tribunals que van determinar que el centre escolar més adequat perquè la seva filla menor cursés els estudis fos l'elegit pel pare, que es va decantar per un centre concertat religiós, mentre que ella volia que la menor acudís a un centre aconfessional.

Aquestes diferències van motivar un procediment judicial en què els tribunals van decantar-se a favor del pare. Disconforme amb la decisió, la mare va portar el cas davant del Constitucional i va al·legar que les resolucions eren contràries al seu dret fonamental a la llibertat religiosa. La dona entenia que el centre triat pel pare tenia un projecte educatiu en què la religió i moral catòlica impregnaven totes les seves activitats, resultant indiferent que la menor cursés o no una assignatura alternativa a la de religió catòlica.

Ara, en la sentència de què ha estat ponent la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, el TC ha incidit en el fet que el dret a la llibertat religiosa de la menor no es pot abandonar completament a la decisió dels pares i ha recordat que, en cas que la menor hagués tingut prou maduresa, s'hagués hagut de respectar la seva llibertat de creences. En aquest sentit, el tribunal ha subratllat que, per la seva curta edat, el respecte al dret fonamental obliga els tribunals a protegir-la perquè es pugui autodeterminar en el seu moment en matèria de creences religioses.

Així doncs, el Constitucional ha explicat que, en un context de divergència substancial i irreconciliable entre els pares, és preferible que la decisió que s'adopti procuri que aquesta formació escolar es desenvolupi en un entorn de neutralitat. Els magistrats han precisat que aquesta decisió s'adoptaria sense perjudici que, fora de l'entorn escolar, cadascun dels progenitors pot fer partícip la filla de les seves conviccions morals i religioses. Sempre amb respecte per als drets i conviccions de l'altre progenitor, fins que la menor adquireixi la maduresa suficient.