Ecoansietat, grassofòbia, gazià, superilla... Aquests termes només són alguns dels candidats a neologisme de l'any. Paraules que hem sentit i hem fet servir repetidament durant tot l'any, però que, curiosament, encara no són al diccionari. Per això, l'Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), juntament amb la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el centre de terminologia Termcat i el portal lingüístic ésAdir de la CCMA, impulsa el projecte El neologisme de l'any, una campanya que cada any comença quan les festes de Nadal són a tocar, més concretament després del pont de desembre.
El projecte té com a objectiu acostar la llengua catalana als parlants i fer visibles els temes que més han interessat durant tot l'any. Aquesta edició, però, arriba carregada de novetats. A part de la votació habitual de cada any per a la categoria de paraula nova, en aquest cas relacionada amb l'actualitat, n'hi ha una altra per a la nova categoria de paraula corrent, sobre termes vinculats al llenguatge informal que es troben a faltar al diccionari. A més, en el marc de la campanya, s'ha creat el primer concurs de mems lingüístics a través de TikTok, Instagram i X.
Un projecte recent, però en auge
La campanya d'aquest any, a més, és especial perquè se celebra la desena edició d'aquest projecte que va començar el 2014. Així doncs, els candidats a neologisme de l'any 2023 en la categoria de paraula nova són bot, ecoansietat, gazià -ana, grassofòbia, hipersexualització, nit tropical, refugi climàtic, sexoafectiu -iva, superilla i viralitzar. En canvi, els de la categoria de paraula corrent són bici, brutal, friqui, gorro, guai, plataforma, porno, quiròfan, tiet -a i xarxa social. Per tant, en total hi ha 20 candidats a neologisme de l'any —10 per a cada llista—, però només és possible votar-ne un de cada categoria.
Malgrat que només se n'han fet deu edicions, la iniciativa va en auge. Segons les dades aportades a Nació per l'OBNEO, el 2014 —la primera edició— només hi van participar 211 persones i el neologisme guanyador va ser estelada. El 2015 i el 2016, però, hi va haver un pic en les votacions, amb 1.497 i 1.703 participants, respectivament, i els neologismes dron i vegà -ana van quedar en primer lloc. Sens dubte, el 2017, el 2018 i el 2019 la iniciativa va començar a agafar embranzida, després de passarde 5.592 a 6.399 votacions, amb cassolada, sororitat i emergència climàtica, respectivament, com a neologismes vencedors.
Llista de candidats a neologisme de l'any per categories Foto: OBNEO
Tal com calia esperar, el neologisme guanyador del 2020 va ser coronavirus, any en què també es va aconseguir rècord de participants, amb 9.643 votacions. Així mateix, el 2021 és l'únic any en què s'ha registrat una baixada, amb 8.045 votants i el neologisme negacionisme com a triomfador. Tot i això, el 2022 va ser, de bon tros, el de més èxit: hi van participar 13.985 persones i va guanyar el neologisme birra, un dels més reivindicats. De moment, la directora de l'OBNEO i també doctora en Filologia Catalana, Judit Freixa, avança en conversa amb Nació que més de 7.000 persones ja han participat en les votacions del 2023, obertes des de l'11 de desembre a través d'aquest formulari fins al 20 de desembre. Ara bé, caldrà esperar fins al 21 de desembre per saber quins són els resultats i si s'ha batut el rècord de participants de l'any passat.
La feina que no es veu durant el procés
L'Observatori de Neologia no només s'encarrega de fer la campanya del neologisme de l'any, sinó que també es dedica a analitzar el fenomen de l'aparició de paraules noves o neologismes en l'ús durant la resta de l'any. Ho explica la directora: "Fa 30 anys que recollim les paraules que van sortint als mitjans de comunicació i a les xarxes socials per després estudiar-les". Per al projecte, però, l'OBNEO compta des del principi amb el suport de la Secció Filològica de l'IEC, com també del Termcat i l'ésAdir, que s'hi han unit per primera vegada aquest any. Abans de fer pública la llista de candidats, "l'equip de cadascuna d'aquestes institucions organitzadores va crear una llista prèvia de paraules per a cada categoria segons l'impacte que han tingut en l'ús i va fer votacions internes, per després posar en comú els resultats, d'on finalment va sortir la llista definitiva", detalla Freixa, que aclareix que en aquest procés hi han intervingutmés de 20 persones.
Les institucions organitzadores també ajuden l'OBNEO en altres tasques del projecte. Des del Termcat, per exemple, han col·laborat en l'elaboració de la definició de cadascun dels neologismes, atès que al llarg de l'any ja es dediquen a "la creació de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic", indica el director del centre de terminologia de llengua catalana, Jordi Bover. De fet, aquest any han incorporat a la seva base —el Cercaterm— entre uns 6.000 i 7.000 termes. Per això, la intenció és "revisar i analitzar tots els candidats a neologisme de l'any, i no només el guanyador, per també mirar d'incorporar-los a la base", remarca Bover.
En canvi, el portal lingüístic ésAdir ha contribuït més en la llista de la categoria de paraula corrent, ja que precisament als mitjans de comunicació és on més apareixen aquesta mena de termes, assenyala el cap de Model de Llengua i Assessorament Lingüístic de la CCMA, Ernest Rusinés. Com a dada curiosa, l'ésAdir ja té recollit un dels candidats a neologisme de l'any, gazià -ana. Arran del conflicte bèl·lic, necessitaven tenir aquest gentilici, que fins aleshores no s'havia creat: "Després de compartir consultes i reflexions amb l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC, vam arribar a la conclusió que era una bona forma de gentilici, de manera que el vam entrar a l'ésAdir i, de fet, vam ser un dels primers webs lingüístics que el van recollir", detalla Rusinés.
Com el Termcat, afirma Rusinés, l'equip de lingüistes de 3Cat-ésAdir estudiarà la resta de candidats a neologisme per valorar si els entraran al portal. A part, aquests dies també es dediquen a potenciar la comunicació i la difusió de la campanya a través dels seus programes de capçalera, com ara La tarda de Catalunya Ràdio, L'última hora del matí de Catalunya Ràdio, Tot es mou i Planta baixa, conclou el cap de Model de Llengua i Assessorament Lingüístic.
Què passa quan tenim neologisme guanyador?
Com que els termes que es proposen en aquesta campanya no surten al diccionari, són tractats com a neologismes des del punt de vista lexicogràfic. Per això, l'Institut d'Estudis Catalans té el compromís d'analitzar les dues paraules guanyadores amb atenció especial per mirar d'incorporar-les al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) i que finalment siguin normatives. De fet, tots els neologismes guanyadors des del 2014 fins al 2022 ja són al DIEC. Aquesta tasca, però, no és pas fàcil.
Per introduir una paraula al diccionari, cal seguir tot un procés. Ho explica Mercè Lorente, membre de la Secció Filològica de l'IEC i doctora en Filologia Catalana: "Quan se sap el neologisme guanyador, les Oficines Lexicogràfiques preparen un dossier sobre l'etimologia del mot, aspectes gramaticals, semàntics i pragmàtics, i la seva presència en altres diccionaris i en corpus textuals. Després, el traslladen a la reunió mensual de la Comissió de Lexicografia, que ho debat i pren una decisió". Tot i això, poden sorgir tota una sèrie de complicacions, com ara que "la paraula més votada sigui un castellanisme o un anglicisme, que tingui una alternativa catalana, o bé que es tracti d'un sintagma, que s'hauria d'incorporar en el diccionari com a subentrada", afegeix Lorente.
Així mateix, la nova categoria de la paraula corrent té una altra dificultat afegida. En aquest cas, "moltes d'aquestes paraules no són al diccionari perquè ja van ser objecte de debat en èpoques anteriors i es va prendre la decisió de no entrar-les per algun motiu relacionat amb la sèrie de complicacions anteriors o bé pels criteris tècnics del diccionari actual", afirma Lorente. De tota manera, la doctora en Filologia Catalana assegura que, si cal, des de Comissió de Lexicografia s'ho tornaran a mirar i ho tornaran a debatre.
Al capdavall, però, la finalitat del projecte El neologisme de l'any és que "la gent parli del català i vegi que certes paraules que no surten al diccionari es poden fer servir perquè són correctes", diu Freixa. Així doncs, el que pretenen des de l'Observatori de Neologia és "divulgar, moure i enriquir la llengua catalana, que la gent entengui que actualitzar la llengua és un fenomen sa i bo", conclou la directora.