
Ester Quintana va perdre ull per l'impacte d'una arma policial durant una vaga general el 2012 Foto: ACN
L'Audiència de Barcelona comença a jutjar aquest dilluns dos agents dels Mossos d'Esquadra antiavalots com a responsables de la pèrdua d'un ull per part d'Ester Quintana en la vaga general del novembre del 2012 al Passeig de Gràcia de la capital catalana. Els agents estan acusats d'haver disparat una pilota de goma que li va provocar l'amputació de l'ull a Quintana i s'enfronten a penes de fins a nou anys de presó i nou d'inhabilitació. El judici està previst que duri nou sessions repartides en tres setmanes, fins el 27 d'abril.
Quintana ja va arribar a un acord econòmic amb la Generalitat fa uns mesos, i serà indemnitzada amb 261.000 euros, però l'acord deixava oberta la via penal. Quintana ha estat operada sis vegades i encara està pendent d'alguna intervenció quirúrgica més. A banda, la seva defensa recorda que tindrà un deteriorament prematur de l'ull dret, pateix estrès posttraumàtic i depressió i li ha estat concedida la incapacitat permanent total.
El judici comença aquest dilluns amb les qüestions prèvies, i dimarts serà el torn de la declaració com a testimoni de Quintana. Entre el 18 i el 20 d'abril declararan un total de 29 agents com a testimonis, i finalment el 27 d'abril declararan els acusats.
Acusació particular
En l'escrit de l'acusació particular s'assegura que l'escopeter va disparar una "arma de guerra", que aquell dia estava prohibida perquè la direcció dels Mossos no n'havia autoritzat el seu ús, i, a més, ho va fer en un moment i una zona on no hi havia aldarulls ni risc per a cap persona o propietat. Segons el seu relat, el subinspector i l'escopeter acusats anaven a la furgoneta Dragó-40, que liderava dues furgonetes més. Cap a les 20.45 hores van arribar al Passeig de Gràcia per la Gran Via, procedents de la Rambla Catalunya. Allà la situació era relativament tranquil·la, amb alguns manifestants que ja marxaven cap a casa.
El director general de la Policia, Manel Prat, no havia donat l'ordre de disparar pilotes de goma en tot el dia i fins i tot les salves sense projectil estaven vetades. Els dos acusats van baixar de la furgoneta i el sotsinspector hauria ordenat a l'escopeter disparar una pilota de goma. La representació de Quintana assegura que els agents coneixen el risc que poden produir aquestes pilotes i que era un "despropòsit" disparar amb vianants a menys de 30 metres de distància, quan el protocol exigeix que estiguin a més de 50 metres, i sempre que hi hagi un risc alt per a persones o béns.
A més, assegura que el sotsinspector seria igualment responsable dels fets encara que no hagués donat l'ordre, ja que ell era el responsable de l'actuació de tots els seus agents, mentre que l'escopeter també seria responsable encara que hagués rebut l'ordre, ja que el principi d'obediència deguda no es pot aplicar en casos de vulneració de la llei o de les instruccions internes. Per això, l'acusació particular els considera culpables a tots dos i en demana l'empresonament i la inhabilitació per ser policies durant nou anys per un delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan principal.
Fiscalia
En canvi, la fiscalia rebaixa la petició de pena fins als dos anys de presó i quatre d'inhabilitació, per un delicte de lesions per imprudència greu. En el seu escrit, la fiscalia assegura que quan el subinspector i l'escopeter van arribar al Passeig de Gràcia la situació era de "tranquil·litat", amb "escassos" manifestants, que estaven en "fase de dispersió i que marxaven voluntàriament del lloc, sense portar armes ni instruments perillosos", cosa que no suposava cap perill per als agents, manifestants, vianants o mobiliari urbà o propietats privades.
Els dos acusats van baixar de la furgoneta i tot i que "les circumstàncies no requerien de cap manera que es disparessin pilotes de goma, i podent-se servir d'altres mitjans menys lesius", el subinspector va ordenar a l'escopeter disparar pilotes de goma, "sense adoptar totes les mesures de precaució necessàries per evitar danyar la integritat física" d'altres persones.
L'escopeter va col·locar a l'escopeta la peça cilíndrica necessària per disparar i va fer dos trets de boles de goma. Una de les boles va impactar, a uns 40 metres de distància, en l'ull d'Ester Quintana, que va perdre aquest òrgan. Per això, el ministeri públic considera que tots dos mossos van "infringir les normes de vigilància, incomplint totalment les normes vigents en aquell moment" i els protocols policials interns.
El cas d'Ester Quintana i la seva posterior lluita, juntament amb la d'altres afectats per pilotes de goma dels Mossos, va ser el detonant perquè el Parlament creés una comissió per debatre l'ús de material antiavalots de la policia catalana, i finalment es prohibissin les pilotes de goma.