L'acte d'homenatge al president Lluís Companys que s'ha fet la nit d'aquest dimecres al Born Centre Cultural de Barcelona ha servit no només per fer un repàs de la seva vida i del seu llegat, sinó també per tornar a unir les diverses tradicions del catalanisme 75 anys després del seu afusellament. I això s'ha fet amb una posada en escena exquisida, enmig de les runes il·luminades d'un barri de la Ribera que encara supura anhels de llibertat forjats per la lluita d'ara fa tres-cents anys.

D'obrir l'acte se n'ha encarregat el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. El seu parlament ja ha deixat entreveure que no es tractaria d'un acte neutre. Especialment quan ha presentat Companys com el "portaveu de les classes populars". "No qualsevol se'n pot reclamar el seu hereu", ha proclamat en forma d'advertència per assegurar, tot seguit, que es tracta del "president etern de Catalunya".

Seguidament, la cantant Lídia Pujol ha fet eriçar la pell amb els versos d'un País petit, aquell del qual des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha reivindicat, amb un altre estil però també com Pisarello, la lluita en l'eix nacional de Companys. I ha posat el toc d'actualitat quan ha recordat que "ara fa 75 anys van fer servir la justícia d'excusa per acabar amb un president". Això, quan només falten unes hores perquè l'actual president en funcions, Artur Mas, declari en qualitat d'imputat al TSJC per haver convocat la consulta del 9-N.

"Malgrat els obstacles, Catalunya serà allò que els catalans decidim que sigui", ha afirmat Borràs per deixar clar que l'acte no es podia deslligar del procés sobiranista en què està immers el país.

Pi de la Serra, Ibáñez, Majoral i Penalba

L'homenatge ha estat carregat de reivindicació però també d'història i de música. Costaria dir quina ha estat l'actuació més destacada, ja que els estils eren diversos i l'acústica, molt acurada. Possiblement, a banda de Lídia Pujol, qui ha arribat més a tocar dels sentiments ha estat el mallorquí Biel Majoral. Amb Cançons Republicanes, una peça pròpia i de Pere Capellà, ha fet vibrar la seva veu recordant que som terra de pas on els àrabs i els gitanos han deixat el seu pòsit. "Perquè en sang bruta no empapin els calls de les nostres mans".

El context, més enllà dels parlaments, l'han posat els testimonis en vídeo dels historiadors Joan B. Culla i Anna Sallés, entres d'altres. I, possiblement, qui ha combinat més bé l'exposició oral amb la presentació de les diverses cares de companys ha estat l'excoordinador d'Unió de Pagesos, Pep Riera. Sobretot, quan ha recordat el passat rabassaire de Companys i de com el president afusellat "va contribuir a organitzar aquest gran sindicat". "Companys ens va ensenyar també a nosaltres a lluitar per aconseguir una Catalunya més justa, més lliure i molt més solidària", ha reblat.

República i catalanisme popular

En clau de parlaments, un dels moments també emotius ha estat quan el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha pres la paraula. Més que res perquè Tardà porta dotze anys a la cambra baixa del parlament espanyol defensant les arrels del republicanisme i de la tradició del catalanisme més popular. Amb permís de la CUP, es pot dir que totes les tradicions hi eren presents perquè Tardà és, potser, qui més dins d'Esquerra encarna aquesta tendència arrelada en dècades de reivindicació.

Joan Tardà ha recordat, de ben segur, el frau que va sentir en pròpia pell amb el resultat que va tenir la Llei de memòria històrica que ell mateix va pactar amb el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero i d'Alfredo Pérez Rubalcaba. És per això que ha assenyalat com és de necessari crear "escenaris nous que reparin jurídicament la memòria de Companys". No només de Companys, sinó de "totes les víctimes del feixisme". Escenaris "que jutgin els botxins i que vesteixin una democràcia d'excel·lència en què pugui socialitzar-se la riquesa prou".

  La denúncia de Colau

El tancament de l'acte ha anat a càrrec de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha fet gala del seu nou estil de fer política ja abans que comencés. Colau s'ha desplaçat a peu, des de la plaça de Sant Jaume fins al Born, camuflada entre turistes i barcelonins que se la miraven amb la normalitat de qui veu passejar una veïna. S'hi pot estar més d'acord o menys, però que no té por de barrejar-se entre la gent, això ha quedat clar.

Ada Colau ha deixat anar diversos missatges durant el seu parlament però un dels que destaca és la denúncia que ha fet a l'estat espanyol. L'alcaldessa considera una "vergonya" el fet que "la por del franquisme encara duri fins avui". No només això, sinó que aquest Estat "sigui incapaç de reconèixer el magnicidi" que van suposar la Guerra Civil i el franquisme.

Colau ha fet una defensa del Companys "catalanista, republicà, sindicalista, antifeixista i internacionalista". Una sèrie de condicions que, segons ha assegurat, "honoren la seva memòria". Connectant amb l'actualitat, ha afirmat que el president afusellat encarna "el compromís amb la defensa de les llibertats nacionals i la justícia social". El final del parlament, si es vol llegir per pronosticar el seu futur en una campanya electoral al desembre, és enigmàtic: "Visca Companys, visca la Barcelona de la rosa de foc, visca Catalunya i visca la República".
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nXG2tZNo1q4[/youtube]