L'associació manresana Memòria i Història, administradora del web Memoria.cat, duu a terme en els darrers anys una important tasca en la recuperació i difusió de la documentació relacionada amb el president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat el 15 d'octubre de fa 75 anys. Uns papers que recentment han estat agrupats per facilitar-ne l'accés. 

En aquest sentit, els papers permeten conèixer el contingut de documentació custodiada als arxius de Salamanca i dels recentment trobats a Àvila, entre els quals hi ha papers que demostren casos de catalanofòbia durant el temps de la II República Espanyola.

Així mateix, una de les carpetes inclou el manuscrit de la seva dona, Carme Ballester, que narra la detenció de Lluís Companys. Es tracta de vuit pàgines, més diverses anotacions i una carta personal, on Ballester explica els detalls de l'arrest, que ella va viure en primera persona. Així recorda com el 13 d'agost del 1940, a la seva llar a La Baule les Pins –departament de Loira Atlàntica, Bretanya, en aquell moment a la zona d'ocupació alemanya- "dos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys", que "no parlaven altra llengua que l’alemanya", van entrar al seu habitatge "amb les metralletes a la mà". 

Els agents s'enduen diners i documents

Passant per alt l'estatus de refugiat polític que Companys havia convingut amb les autoritats franceses, els agents van escorcollar la casa, enduent-se "70.000 francs", a més de "tots els documents que trobaren, inclús les nostres cartes d’identitat i els passaports diplomàtics". "Acabada l'operació, els quatre soldats s’emportaren custodiat el president de Catalunya", afegeix Ballester.

L'endemà, Ballester intenta localitzar el seu marit i finalment el troba en un post de comandament alemany, on un oficial admet que tenen Companys detingut però no li permeten de veure'l. Així i tot es creua amb ell en un moment de trasllat, va ser l'última trobada: "Sols vaig cridar: 'Lluís!' Ell es girà cap a mi i me va fer un signe amb la mà volguent dir: 'fuig d’ací!'. Ja no el vaig veure més".

Ballester continua el manuscrit assegurant que cap a finals de mes va assabentar-se que "el meu marit estava a la presó de la Santé", a París. El 21 de setembre va tenir notícia que "se l’emportaven a Espanya", i finalment el 16 d'octubre, escoltant la ràdio, "fou que en les primeres informacions del matí vaig assabentar-me que el meu marit havia estat afusellat". "Uns veïns que també ho van sentir, i seguit van córrer a casa. Jo havia caigut a terra sense coneixement!", recorda Ballester.