Juanjo Álvarez fa de memòria el camí que separa l’estació de metro de Torrassa fins al número 94 de l’avinguda Catalunya de L’Hospitalet de Llobregat. Allà s’aixeca l’escola bressol La Casa de les Flors, però fa 26 anys era l’escenari de l’assassinat del seu fill Pedro. Tenia 20 anys i un home el va matar d’un tret al cap. Ara una placa recorda la mort i l'arbre més pròxim, ple de flors, exerceix de memorial del jove de la Verneda. Vint-i-sis anys després del seu assassinat, però, mai s’ha jutjat ningú tot i que en el seu moment un agent del cos de la Policia Nacional va ser detingut com a sospitós.
La nit del 15 de desembre del 1992 Pedro Álvarez havia quedat amb la seva xicota al barri de Torrassa, prop d’on ella vivia. Caminaven per l’avinguda Catalunya quan ella va creuar el carrer sense mirar, provocant la frenada brusca d’un Opel Vectra de color blanc.
El conductor la va esbroncar i quan Álvarez va intervenir, el propietari del vehicle va sortir del cotxe, va amenaçar-lo amb una pistola i, finalment, li va disparar un tret al cap. Van traslladar el jove a l’Hospital de Bellvitge i a les 4 de la matinada els metges comunicaven la seva mort a la família. "El primer que vaig fer va ser anar a la comissaria de Policia Nacional de L’Hospitalet", recorda Juanjo Álvarez.
Aquell dia Juanjo Álvarez iniciava un periple judicial que mai ha aclarit la seva mort ni n’ha depurat responsabilitats. La seva família afronta ara el repte de poder reobrir la causa abans que prescrigui l’assassinat, l’octubre del 2020. "Continuem buscant testimonis i intentant convèncer la gent que no vol parlar", explica Álvarez.
La placa que recorda Pedro Álvarez a l'avinguda Catalunya de L'Hospitalet Foto: Andreu Merino
Dos arxivaments i una vaga de fam
El dia de l’enterrament del Pedro, la policia va anar a buscar la seva parella al tanatori per portar-la fins a la prefectura de la Via Laietana. Allà hi havia preparada una roda de reconeixement i una de les persones que es va posar rere el vidre era un agent de Policia Nacional de la mateixa prefectura. Havia estat detingut hores abans com a presumpte autor del tret que va matar el jove. Ell i el seu cotxe coincidien amb la descripció de la xicota d’Álvarez.
La noia va passar-se 13 hores a les dependències policials i va identificar l’home. Amb tot, el jutjat d’instrucció número 5 de L’Hospitalet de Llobregat, amb María José Magaldi al capdavant, va deixar en llibertat el detingut perquè la testimoni no havia pogut identificar-lo amb "total certesa". La investigació va continuar en marxa però finalment Magaldi va arxivar la causa el 1995. La jutgessa va ser doblement ascendida al cap de poc temps. Primer a un jutjat penal de Barcelona i després a l’Audiència Provincial.
"Poc després vaig decidir fer una vaga de fam que va durar 17 dies", relata Álvarez. Concretament, del 30 de novembre al 16 de desembre del 1996. Potser per la pressió que suposava la vaga de fam o per la insistència de la família, a principis del 1997 la justícia va reobrir la investigació, aquest cop a càrrec de la Guàrdia Civil. Les diligències, però, s’arxivarien de nou l’any 2000.
Juanjo Álvarez caminant per l'avinguda Catalunya de L'Hospitalet Foto: Andreu Merino
Des de llavors, 18 anys de silencis a les reclamacions de la família i de diversos col·lectius agrupats a la Plataforma Pedro Álvarez. "Els cossos policials fan pinya per protegir l’assassí del meu fill", etziba el pare del jove, que fa extensiva la crítica a la judicatura. "La Fiscalia sempre ha estat la més interessada a tancar el cas", afegeix. La llista de retrets no acaba aquí i Álvarez també assenyala les institucions. "Hem rebut suport institucional d’alguns ajuntaments catalans, però volem fets i no un copet a l’esquena”, diu.
"No em mouran del carrer"
El temps corre i el rellotge avança. Queden 22 mesos per a la prescripció de la investigació. Álvarez, però, no defalleix. “Mentre les cames i el cap em funcionin no em mouran del carrer”, assegura
L’exemple més immediat serà aquest dissabte. La Plataforma Pedro Álvarez ha convocat el doble acte tradicional per aquestes dates. Al matí, una ofrena floral al lloc on va tenir lloc l’assassinat. A les vuit del vespre, una manifestació a Barcelona, que té previst acabar a la plaça de Sant Jaume. Un any més, Juanjo Álvarez espera que els crits del seu megàfon traspassin les parets de les institucions. Fins ara, no ho ha aconseguit.
