S’ha acabat La Matinera, més que un programa de ràdio despertador de Ràdio 4. El programa on he matinat més i alhora he xalat més fent ràdio, amb llibertat absoluta i tota la confiança per fer el que volguéssim, dins de la nostra especialitat. Així que es mereix un especial i un agraïment infinit a Natàlia Sánchez per valorar un espai de llengua dins dels mitjans (que falta que ens fa) i per mostrar tant d’entusiasme amb les seccions que hem fet al llarg de la temporada.
És gràcies a aquesta llibertat creativa que m’he adonat que no puc viure sense fer concursos. Podríem dir que m’hi he tornat addicta? Vaig començar el tret de sortida amb un joc etimològic. L’equip havia d’endevinar sovint l’origen de certes paraules. Perquè no ets més català per dir guixeta, i no taquilla o armariet (guixeta és un gal·licisme que sona molt català, oi?); tiquis-miquis no és més català que perepunyetes (ens ve del llatí tichi michi, alteració de tibi, michi 'per a tu, per a mi', expressió freqüent en discussions); reprotxe i reprotxar no són barbarismes castellans. Venen del francès reproche. De vegades, les aparences enganyen.
I d’on ve la paraula katiuskes?
- Les primeres botes d’aigua es van fabricar a Rússia, per un senyor que es deia de cognom Katiusk
- Del nom rus Katiuska, hipocorístic de Caterina
Ho veieu? No ho puc evitar... Doncs ve del nom rus Katiuska, hipocorístic de Caterina, nom de la protagonista de l’opereta Katiuska, la mujer rusa, estrenada el 1931 al teatre Victòria de Barcelona. El personatge d’aquest nom és una descendent de la família imperial russa. En aquesta opereta apareixia amb unes botes de canya alta, que van acabar donant nom a les botes d’aigua.
Ja sabem que el món dels mitjans i dels programes és molt volàtil, hi tinc experiència. Però estic trista perquè marxa un programa que funcionava i que tenia la seva audiència, que havia de créixer, amb un equip jove amb moltes ganes de fer coses diferents i amb uns col·laboradors del món de la cultura que no sempre surten a tot arreu. Així que no se m’acut millor manera de celebrar-ho i de reivindicar-ho que deixant constància de l’últim concurs que vaig fer: la GRAN FINAL D’ESTIU. Si voleu sobreviure lingüísticament aquest estiu, les heu d’encertar totes. Salut i bon estiu!
