La refundada Fundació Bofill, ara batejada com a Equitat.org, ha presentat aquest dilluns l'Anuari de l'Educació a Catalunya. Una extensíssima anàlisi sobre l'estat actual de l'ensenyament del país, elaborat per més d'una cinquantena d'especialistes, en què detallen amb dades la crisi actual de l'escola, la qual defineixen com a "cronificada". L'estancament dels "mals resultats" s'agreuja amb el creixement de la complexitat a les aules, però també al conjunt de la societat. D'acord amb les dades, un 32,1% de l'alumnat té necessitats socioeconòmiques, mentre que un 36% es troba en risc de pobresa o exclusió. A més, des de la pandèmia, els estudiants amb necessitats específiques han crescut un 130%. El pressupost en educació no ha parat de créixer, però no al ritme que requereix el sistema, i això obre una gran escletxa a l'escola del país.
Davant la creixent complexitat, des d'Equitat.org recepten condicionar els recursos a les necessitats dels centres educatius. Això no vol dir només donar més recursos a les escoles que ho necessiten -perquè totes ho necessiten, com ha quedat palès amb el cicle de manifestacions dels darrers mesos-, sinó que vol dir adaptar la dotació que s'hi faci: "Invertim més, però encara de forma insuficient i ineficient", assevera Francesc Pedró, catedràtic del departament de ciències polítiques de la UPF i codirector de l'anuari. En aquesta anàlisi, els investigadors elaboren disset propostes per intentar capgirar la crisi, amb especial èmfasi en primària, ja que és l'etapa en què cal fixar les bases i "consolidar-les" per millorar els resultats posteriorment.
Entre les potencials solucions a la crisi que dibuixen des de l'entitat destaca la "reducció asimètrica de ràtios" en funció dels centres i la complexitat. En concret, defensen que cal doblar els docents addicionals a les escoles i instituts amb més complexitat, per la qual cosa, en una de màxima de tres línies es passaria de tres a sis mestres. Per abordar aquesta complexitat, també defensen que cal incorporar més d'un miler d'educadors i integradors fixos en els centres més complexos, xifra que permetria millorar significativament l'atenció. De fet, segons asseguren, tot i l'increment d'inversió per part del Govern -una part de la qual ha anat dedicada a contractar educadors-, actualment hi ha 888 alumnes amb necessitats educatives per motiu socioeconòmic per cada educador.
Pel que fa a l'educació inclusiva, l'entitat també recomana garantir que als centres amb major complexitat hi hagi un màxim de quatre alumnes amb necessitats especials per cada professional especialitzat: "Tant el Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE-PROA+), com els plans educatius d’entorn es troben actualment havent de superar un repte fonamental d’inestabilitat i insuficiència en els recursos per atendre les necessitats a què volen fer front. Proposem incrementar els recursos que arriben als centres per via del programa PMOE, que el curs 2024-2025 equivalen a una mitjana de 17.920 euros per centre educatiu. Aquest pressupost mitjà hauria de recuperar els nivells del curs 2021-2022 i situar-se al voltant dels 23.000 euros per centre", argumenten des de la fundació en l'anuari. Aquesta, però, és només una forma de incrementar els recursos al sistema, supeditant-los a la complexitat.
Redefinir el finançament dels centres
La mesura "estrella", com la defineix Pedró, d'aquest anuari, en la mateixa línia de condicionar els recursos a la complexitat, és articular un "finançament per fórmula" -una proposta recorrent en els anuaris de l'entitat. "És la mesura que tindria més capacitat d’estructuralitzar una política d’inversió i suport equitatiu", argumenta el codirector de l'estudi. Des de l'entitat consideren que el finançament per fórmula podria servir per distribuir, amb criteri d’equitat, el nombre de docents i personal d’atenció educativa dels centres: "L’impacte de l’aplicació d’un model integral de finançament per fórmula en el qual cap centre rep menys recursos que actualment, implicaria incorporar 2.175 docents nous al sistema i una inversió addicional de 115,4 milions d'euros", calculen des d'Equitat.org.
Per redefinir el finançament, des de l'entitat plantegen un pilotatge de quatre anys, amb revisió de resultats i presa de decisions a meitat del període, del nou model en dues ciutats grans -exclosa Barcelona-, amb contextos geogràfics i socials diferenciats, però dimensions i xarxes de centres públics i concertats comparables. En cas que el programa pilot triomfés, consideren que es podria traslladar al conjunt del sistema educatiu del país. En aquesta línia, també proposen redefinir i desplegar les zones educatives a escala territorial, incloent-hi àrees de referència més àmplies. Per afinar els recursos que s'hi destinen, proposen "una avaluació obligatòria per a tots els programes que superin els 500.000 euros de pressupost".
Impulsar més beques
La rebatejada Fundació Bofill també posa el focus en el sistema de beques per a l'educació. D'acord amb les dades presentades, els països que més inverteixen en beques presenten una taxa d’abandonament escolar prematur més baixa que la resta. Així i tot, a Catalunya la política de beques postobligatòries és "marginal" i només representa un 1% del pressupost d’Educació, per sota de la mitjana estatal -que se situa en un 1,7%: "Les beques només arriben a la meitat dels 82.700 joves entre 16 i 18 anys que es troben en risc de pobresa", reflexionen. Asseguren que cal una beca per als estudis postobligatoris que garanteixi la cobertura a tot l'alumnat que la requereix i que, el seu import, sigui conseqüent amb la realitat econòmica del país.
