La nota mitjana de les matemàtiques a les proves d'accés a la universitat d'enguany ha evidenciat, un cop més, la davallada del nivell dels estudiants en aquesta competència. El 4,18 de mitjana, l'únic suspens mitjà de la convocatòria actual i el registre més baix de la darrera dècada, posa negre sobre blanc la caiguda sostinguda dels resultats que, tret de 2025 -en què es va implementar un nou model d'examen i es va corregir amb més laxitud-, ha seguit una tendència a la baixa. Els experts consultats per Nació remarquen, a més, que aquesta tendència no canviarà a curt termini perquè, com recorden, "en educació no existeixen els miracles" ni les "solucions màgiques".
Un dels factors que expliquen aquesta tendència a la baixa és la caiguda en el nivell de comprensió lectora. En els resultats de les darreres competències bàsiques de 4t d'ESO, un 31% dels alumnes avaluats -79.142 alumnes- van demostrar un nivell baix o molt baix en comprensió lectora. A 6è de Primària la situació tampoc és massa més encoratjadora, on un 38% dels estudiants també van assolir un nivell baix o molt baix en aquesta competència. Els mals resultats no són nous, com demostren les darreres proves PISA de 2021 -les actuals es publicaran entre setembre i octubre de 2026. En aquelles avaluacions internacionals la puntuació mitjana de comprensió lectora a Catalunya va ser de 507 punts, mentre que la mitjana europea i espanyola se situava en 528 i 521 punts, respectivament.
La correlació de dades, tant en les competències bàsiques com en les PIRLS -equivalent a les PISA, però de l'àmbit matemàtic-, mostra que, com més baix és el nivell de comprensió lectora, pitjors són els resultats en matemàtiques. Això ara s'ha evidenciat en la selectivitat d'enguany, ja que és la segona edició que s'aplica un model d'examen purament "competencial". D'acord amb les dades presentades pel Departament d'Universitats, la nota mitjana ha passat de fregar el notable el 2016 -amb una mitjana de 6,78- a caure fins a un suspens contundent, amb un 4,18. Això contrasta també amb els resultats de l'any passat, on la mitjana se situava en un 6,12 a causa de l'adaptació al nou funcionament de les PAU. Aquells resultats, però, eren l'excepció de la tendència, ja que l'any anterior, el 2024, la mitjana sí que estava suspesa amb un 4,87.
Jordi Deulofeu, professor de matemàtiques durant més de cinquanta anys i doctor en didàctica, atribueix aquesta davallada a múltiples factors, però fa especial èmfasi en la comprensió lectora: "A la selectivitat, la prova tenia uns enunciats més llargs de l'habitual i això requereix una feina de comprensió lectora que no tots els alumnes tenen assolida", argumenta l'expert, que creu que aquest model de prova s'adequa al plantejament del currículum actual, on s'aposta per un ensenyament de competències. De fet, és el mateix argumentari esgrimit per la titular de la cartera d'Universitats, Núria Montserrat, que defensa que en l'examen que van fer els estudiants "hi ha coherència pel que fa al model i al currículum". Els resultats, però, evidencien que el model actual té algunes mancances estructurals que impedeixen capgirar la tendència.
La manca de recursos, mare de tots els mals
Deulofeu assenyala que un dels grans problemes és que els currículums que s'han implementat en els darrers anys a Catalunya des de 2015, quan es va fer el primer viratge cap a les noves metodologies, i el 2022, amb la darrera normativa consolidant el model competencial, no han anat acompanyats dels recursos necessaris per poder-los desplegar correctament: "El currículum en sí, és bo, però no es pot aplicar del tot a les aules", apunta l'expert. Una idea també compartida per Joan Jareño, professor de matemàtiques en un institut català, que insisteix que les metodologies implementades "són bones si es fan en grups reduïts": "Amb trenta alumnes a l'aula és molt complicat poder fer un bon seguiment. I també contribueix que hi hagi manques d'atenció per part de l'alumnat", apunta Jareño. La clau, doncs, per al professor, és abaixar les ràtios. I això retorna a la gran reclamació del sector: la manca de recursos.
En aquesta línia, el doctor en didàctica també creu que l'ensenyament competencial pel qual s'aposta en el currículum requereix "més temps" del que es disposa actualment. A primària, d'acord amb el Decret 175/2022 d'ordenació de l'educació bàsica, a primària s'han de fer un mínim de 695 hores lectives de matemàtiques al llarg dels sis cursos, les quals es tradueixen en 4 hores setmanals. En canvi, a secundària, se n'han de fer 105 hores anuals per curs -excepte a quart d'ESO, on hi ha dues modalitats diferents, una més científica i una més social- com a mínim, les quals es tradueixen en 3 hores per setmana. "No dic que posar més hores sigui una solució infal·lible, però segur que aniria bé", apunta Deulofeu.
Més formació i estabilitat per al professorat
Per millorar els resultats dels alumnes cal abordar la qüestió d'arrel, començant pel professorat. Una de les grans reclamacions és "estabilitzar" els claustres educatius, tal com indica Jareño: "Jo he estat tres anys en un institut de Nou Barris on érem sis professors de matemàtiques. Cada any en canviaven tres", relata. Això afecta els projectes educatius de centre, però també desestabilitza a l'alumnat, cosa que repercuteix directament en el seu rendiment. Per a l'expert, doncs, pal·liar aquesta mancança podria contribuir a capgirar la tendència a la baixa, tot i que tampoc és la solució definitiva: "Com a mínim, ajudaria a crear vincle amb els estudiants", apunta.
Deulofeu també posa èmfasi a millorar la formació del professorat, ja que creu que la manca de recursos del sistema no els ha dotat de prou eines per adaptar-se als canvis curriculars i el funcionament de les metodologies competencials: "També és cosa dels professors, perquè moltes vegades la participació en aquestes formacions és baixa", recorda, malgrat deixar clar que no són els "únics responsables" de la situació actual de les matemàtiques.
Això també implica potenciar els plans de reforç de matemàtiques que s'han aplicat en els darrers anys, com el programa Florence que va engegar l'exconsellera Anna Simó i que Esther Niubó va heretar amb la cartera. Aquest pla, que ja fa dos anys que està actiu, no ha acabat de consolidar-se del tot en el sistema educatiu, ja que el programa pilot va quedar encallat d'entrada en no poder cobrir les 200 places habilitades. "És un pla molt interessant, però hi ha molt pocs centres que el fan", argumenta el doctor en didàctica. Sigui com sigui, els experts remarquen que "no hi ha solucions màgiques" per pal·liar aquesta crisi i insisteixen que cal temps i paciència per poder capgirar la tendència a la baixa.
