El mes d’abril, pronunciat “bril” en molts indrets dels Països Catalans, és el quart del calendari julià i gregorià i el segon de l’antic calendari romà. El nom sembla procedir del llatí aprilis, derivat del mot aprire (obrir), ja que és el mes que s’obren les flors en florir. Tot i que, en general, fa més bon temps i l’hivern més dur ja queda enrere, hi pot haver encara dies de fred.

Per a l’agricultura no acostuma a ser un mes gaire bo, perquè les pluges hi són escasses i per això són més valuoses i profitoses, com recullen uns 650 refranys i locucions: A l’abril, cada gota val per mil, Tenir més set que l’abril, Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any bo i millor, Fins a quaranta d’abril no et llevis un fil, No donis l’hivern per passat, fins que l’abril no s’ha acabat, etc. És un bon mes per empeltar arbres i plantar pèsols i també és quan comencen a arribar les nespres o nesples, fruita vinguda de l’orient llunyà: “Amb temps i palla, maduren les nespres”, manera de dir que cal fer les coses sense presses. 

“Abril” és també un nom de dona força comú als Estats Units, en la forma anglesa “April”, però no era gaire habitual per aquests verals fins a l’emissió de la sèrie Nissaga de poder, els anys 90, amb el personatge Abril Montsolís i avui se’n diuen quasi 8 mil dones a Catalunya. Com a cognom, aquí tenim els casos de Josep Abril i Llinés (1879-1929), promotor del Comitè de Publicitat Catalana, activista independentista resident a Santiago de Xile, i de Margarida Abril (1910-2003), lluitadora antifranquista, sindicalista i política comunista.

La coneguda com a Setmana Santa acostuma a caure a l’abril, mes al final del qual era el moment d’esquilar o tondre les ovelles, la llana de les quals era l’ingredient únic dels matalassos d’abans que, cada any, els matalassers s’encarregaven de posar al dia a cop de verga, sovint al mig del carrer davant de cada casa, per manca d’espai a l’interior dels domicilis. 

La data més popular del mes és Sant Jordi, personatge llegendari que Montblanc ha sabut fer-se seu, apropiant-se’n la ubicació de la gesta cavalleresca salvant la princesa de les urpes del drac. Són molts els homes, generalment de mitjana edat per amunt, que es diuen Jordi, de totes les professions i èpoques. En destaquem el poeta valencià del segle XV, Jordi de Sant Jordi, autor dels Estramps i altres poemes, musicat per Raimon i Rafael Subirachs. La bandera de Sant Jordi, creu vermella sobre fons blanc, emprada per alguns independentistes catalans, és també la d’Anglaterra i la de Geòrgia, mentre que l’escut era el senyal del govern de la Generalitat, com es pot veure encara a la façana del Palau de la Generalitat a Barcelona i a la de la Casa de la Generalitat a Tarragona.

Com explica Gabriel Bibiloni, la festa de Sant Jordi ja se celebrava el 1343 a València, el 1407 a Mallorca i a Catalunya el 1427. Patró de diversos països, començant pel nostre, així com d’Anglaterra, Etiòpia, Geòrgia, Malta i Portugal, el 23 d’abril és data assenyalada a Alcoi, amb la festa de moros i cristians, i també el dia del llibre, coincidint amb la data de la mort de William Shakeaspeare i Josep Pla. Miguel de Cervantes morí el dia abans. Amb la companyia de la rosa, és tingut també pel nostre dia dels enamorats. La Creu de Sant Jordi és la distinció que atorga la Generalitat de Catalunya i el nom de Jordi apareix en alguns topònims com ara el municipi gironí de Sant Jordi Desvalls i el de Sant Jordi al Baix Maestrat, així com el poble de Sant Jordi i el Pla de Sant Jordi, a Palma, i també Sant Jordi de ses Salines, poble integrat al municipi eivissenc de Sant Josep de sa Talaia.

L’altra data assenyalada d’abril és el 27, dia de la Mare de Déu de Montserrat. Com a nom de persona, antigament tant podia ser de dona com d’home, si bé avui, com a nom masculí, només el trobem en alguns mallorquins de mitjana edat per amunt, com el batle de Vilafranca de Bonany, Montserrat Rosselló. Continua sent un nom freqüent en dones, el diminutiu del qual en català és Rat i no la forma espanyola  Montse, i també com a cognom.

A Catalunya, hi ha alguns barris amb el nom de Montserrat com ara a Terrassa, Montblanc, Reus, La Garriga, Torelló o Igualada, i al País Valencià tenim el municipi de Montserrat (Ribera Alta) i a l’àrea metropolitana de Càller, capital de Sardenya, es troba el municipi de Montserrato, mentre que a les Antilles hi ha l’illa britànica de Montserrat. També Buenos Aires i Lima compten amb un barri Montserrat cadascuna d’elles. A la capital argentina, Montserrat constitueix el nucli històric de la ciutat, amb la cèntrica Plaza de Mayo, el Cabildo i la Catedral.

El primer d’abril aparegué a l’Alguer l’únic número de la revista La Sardenya Catalana (1908); el 2, Lluís XIV prohibeix l’ús de la llengua catalana a Catalunya Nord (1700) i arriba l’indult per als implicats en el Complot de Garraf (1930). El 3 d’abril l’exèrcit franquista ocupa la ciutat de Lleida (1938); el 4, es decreta l’expulsió dels moriscos (1609) i s’inaugura el Gran Teatre del Liceu (1847) i el dia 5 es funda la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears (1904).

La primera pedra de la Porta dels Serrans, a València, es posa un 6 d’abril (1392), igual que la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914) i el 7, Jaume I jura els Furs davant les primeres corts forals valencianes (1261). El 8, s’inaugura l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i el govern franquista aboleix l’Estatut de Catalunya (1938). El primer gran incendi del Liceu (1861) es produí un 9 d’abril, la primera legislatura del Parlament (1980), mort el dictador, tingué lloc un dia 10 i l’obra L’esquella de la Torratxa (1864), gran èxit del teatre català, s’estrenà un 11 d’abril, data en què es fundà l’Ateneu Barcelonès (1872).

Les eleccions municipals de 1931, que propiciaren l’adveniment de la República, van tenir lloc un 12 d’abril i un 13 es constituí la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (1976). Francesc Macià proclama la República Catalana (1931) un 14 d’abril i un 16 s’estrenà la popular sarsuela Cançó d’amor i de guerra (1926) i Jordi Rubió i Balaguer va rebre el primer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1969).

Les pressions espanyoles forçaren el pas de República Catalana a Generalitat de Catalunya un 17 d’abril (1931) i un 19 nasqué el PEN Català (1922), la branca catalana de l’associació internacional d’escriptors, la tercera del món rere l’anglesa i la francesa. Un 22, Jaume el Just conquerí Alacant als castellans (1296). Un 23 es col·locà la primera pedra del Palau de la Música Catalana (1905), començà l’emissió de l’Emprèstit Pau Claris per finançar el complot de Prats de Molló (1925), aparegué una gran bandera catalana clandestina a la Sagrada Família (1945), es publicà Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster (1962), aparegué el diari Avui (1976) i la revista musical Enderrok (1993).

La derrota d’Almansa (“quan el mal ve d’Almansa, a tots alcansa”) es produí un 25 d’abril (1707), el 27 del mateix mes la festa de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) esdevingué una gran manifestació catalanista, mentre que, un 28, sortí el primer número de Feminal (1907), la revista feminista en català promoguda per Carme Karr i es produí l’assassinat dels germans Miquel i Josep Badia (1936). A l’exili republicà i entre l’emigració econòmica, l’abril era un mes de celebracions, amb el 14 d’abril, sant Jordi i la mare de Déu de Montserrat.