La Covid-19 continua «impredictible» i sense un patró d'estacionalitat clar cinc anys després

L'últim pic del SARS-CoV-2 va ser l'estiu passat, malgrat que al principi s'esperava un comportament com el de la grip

Metges de l'Hospital Clínic treballen durant la pandèmia de Covid-19
Metges de l'Hospital Clínic treballen durant la pandèmia de Covid-19 | Francisco Àvia/Hospital Clínic
Redacció
25 de febrer de 2025, 08:29

La Covid-19 continua sense mostrar un patró d'estacionalitat clar cinc anys després del primer cas detectat a Catalunya, el 25 de febrer del 2020. Després de les set grans onades pandèmiques, l'última de les quals, l'estiu del 2022, el virus ha tingut pics durant les quatre estacions de l'any, si bé només superant els 100 casos per cada 100.000 habitants un cop. La investigadora del BIOCOMSC Clara Prats explica que el SARS-CoV-2 continua sent "impredictible" un lustre després. Durant els primers temps de la pandèmia, diversos estudis apuntaven a un comportament com el de la grip, amb més casos els mesos de fred. Malgrat això, l'últim pic va ser l'estiu passat i aquest hivern pràcticament no hi ha hagut incidència.

Un dels estudis que va afirmar que la Covid-19 era una infecció estacional, publicat l'octubre del 2021 per Nature Computational Science i liderat per ISGlobal, explicava que l'expansió del virus està associada a temperatura i humitat baixes, similar a la grip estacional. L'article acadèmic subratllava la considerable contribució de la transmissió per aerosols i la necessitat d'adoptar mesures que promoguin la "higiene de l'aire". Més de tres anys després, però, Prats afirma que "encara no es pot saber" si el virus és estacional com la grip o el virus sincicial respiratori (VRS), o bé si no té "un comportament tan marcat, tan estacional", que pugui fer preveure quan hi haurà una nova onada.

Segons ella, en la dinàmica d'un virus, cinc anys encara és "un temps curt" per determinar-ne els patrons, així que encara no és clar si la norma serà un pic per any, dos, o comportaments més irregulars. Pel que fa a les condicions meteorològiques, creu que és "complicat" determinar una possible correlació entre temperatura, humitat o altres paràmetres amb què el virus "es pot transmetre millor". Per ella, el factor humà també s'ha de tenir en compte, ja que, per exemple, quan fa fred es tendeix a passar més temps en entorns tancats i amb menys ventilació. En qualsevol cas, recorda que durant la desescalada de la primavera del 2020, s'esperava que l'estiu ajudaria a aturar la propagació del SARS-CoV-2 fins a la tardor o l'hivern, però, en canvi, els casos es van disparar en els mesos de més calor.

 

 

La grip torna a imposar-se i menys vacunació de Covid

Així, d'ençà de l'inici de la pandèmia a Catalunya, el març del 2020, la covid va tenir una incidència més alta que la grip de manera ininterrompuda fins al desembre del 2022. Per l'eclosió del coronavirus, els diagnòstics de la grip els hiverns del 2021 i del 2022 van ser irrisoris en comparació amb la resta d'anys. Des de llavors, amb les set onades pandèmiques ja superades, els dos virus han seguit evolucions diferents la majoria del temps: la grip ha registrat taxes més altes cadascun dels tres últims hiverns, i la covid s'ha imposat la resta de l'any.

D'altra banda, l'evolució de la cobertura de la vacunació de la covid-19 entre la població major de 60 anys i la de risc ha decaigut clarament després de la pandèmia. En la primera campanya convencional completa de vacunació (2022-23) després de l’arribada del vaccí l’any 2021, es va arribar a nivells de cobertura del 47% d’aquest grup de població a finals d’hivern del 2023. L’any 2024, també al març, el percentatge de vacunats havia caigut 14 punts percentuals, situant-se en el 33% del total. L’hivern d’aquest 2025 -amb dades fins a la tercera setmana de gener- els vacunats de covid majors d’edat i de risc tornen a minvar, i estan per sota del 30% a finals de gener.

La vacunació d’ambdues malalties per franja d’edat és molt diferenciada. En línies generals, el percentatge de vacunats de la covid aquest 2025 entre la població menor de 60 anys és inferior al 10%, quan a les acaballes de la pandèmia, és a dir, temps després de les primeres dues vacunacions massives, havia arribat al 15%. Pel que fa als majors de 60 anys (sense incloure-hi la resta de persones considerades de risc), la cobertura també ha davallat d'aleshores ençà fins ara: del 59% de vacunats d’aquest grup en la primera campanya, al 37% actual –amb dades fins al gener–.

Arxivat a