Segons ha sabut aquest diari, la intenció del grup republicà és que a partir d'ara s'inclogui la promoció de l'ús social del català com a "objectiu estratègic transversal" en el pla que regula totes les subvencions de l'Ajuntament. És a dir, introduir aquesta meta específica en el document clau que estableix les prioritats de les ajudes municipals. Sobretot, tenint en compte que és un pla que compta amb un pressupost d'uns 100 milions d'euros anuals. També es proposa que l'ús de la llengua catalana sigui un criteri cabdal a l'hora de valorar qualsevol projecte a finançar per part de l'administració local.
Què vol dir que el català es converteixi en un objectiu estratègic transversal? Els impulsors de la proposta consideren que seria un cop de puny a la taula en defensa del català. Formalment, significaria situar la llengua com una gran carpeta de ciutat, dins del model de subvencions. Fins ara, s'han establert set objectius estratègics. Aquestes set bases són: garantir els drets bàsics de les persones així com la solidaritat i la cooperació, afavorir la conservació del medi ambient, donar suport al desenvolupament socioeconòmic amb el turisme i el comerç com a eixos, promoure el civisme i la convivència, potenciar la creativitat als àmbits educatiu, esportiu i cultural, impulsar la participació ciutadana i incentivar la transparència en les subvencions.
Per seguir explicant com funciona l'administració, cal tenir en compte que cada gran objectiu té diverses "línies de subvenció". N'hi ha més de 60. Tanmateix, cap es refereix específicament al català o als drets lingüístics. Per contra, per exemple, a la banda econòmica hi ha fins a vuit línies diferents sobre la mateixa temàtica general: "administració general d'activitat econòmica", "mercats, proveïments i llotges", "promoció del comerç", "foment i promoció del turisme", "suport a l'ocupació i l'empresa", "promoció econòmica de la ciutat", "foment del creixement econòmic i sectors estratègics" i "dinamització econòmica de la ciutat".
Veus esperançades i crítiques amb el retard
Les entitats que s'encarreguen de batallar la presència del català a Barcelona veuen frustrant aquesta realitat, tot i que consideren que ara s'obre una oportunitat que cal aprofitar. "És una llàstima que no s'hagi fet abans, sense assenyalar ningú en concret perquè hi han passat de tots els colors, però ara és una molt bona notícia que es plantegi aquesta proposició", sosté la responsable d'incidència institucional a la Plataforma per la Llengua, Clara Tur. En la mateixa línia, lamenta que fins ara s'haguessin de "colar" els projectes vinculats a la llengua buscant subvencions directes -depenen més de cada govern- o emmarcant-se dins la carpeta dels projectes culturals. "La llengua no és només cultura, és un elements transversal a la societat", puntualitza Tur.Segons la representant de la Plataforma per la Llengua, que apareguin noves prioritats lingüístiques a les subvencions generals faria que "entitats que no treballen específicament per l'ús del català engeguin projectes per fomentar-lo". "Ho estendria, es crearien més projectes de parelles lingüístiques, o es podrien finançar programes de ràdio, o qualsevol altra iniciativa que necessita recursos", rebla l'experta. Així, els projectes de promoció del català ja no dependrien només de les entitats que es preocupen sobretot pel patrimoni lingüístic nacional.
Un exemple de l'ús que tindrien aquestes subvencions fixes el planteja el president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Jaume Marfany, que apunta que hi ha iniciatives a la seva entitat que no creixen per falta de suport econòmic. L'exemple més clar és el projecte "Xerrem junts", que integra grups de conversa en català que inclouen persones que no dominen gens l'idioma inicialment i que acaben normalitzant-lo. "No el podem estendre com voldríem per un simple fet de recursos financers", exposa Marfany, mentre a cap districte de Barcelona s'arriba a la meitat de joves que tingui el català com a principal llengua d'ús social.
A més, una altra de les propostes que es planteja des d'ERC és que el català sigui un criteri clau a tenir en compte en tots els projectes que optin a subvenció, sigui de l'àmbit que sigui. "L'Ajuntament diu que això ja passa, però després cadascú fa el que vol. L'empresa pot prometre el que vulgui a la convocatòria i si després s'ho salta, no passa res. És com la cartelleria dels comerços, que hauria d'estar en català i al centre de Barcelona s'incompleix per tot arreu", lamenta Marfany. En aquest sentit, reclama que si hi ha un reglament es revisi, que es compleixi perquè tingui sentit la mesura.
Els camins engegats per l'Ajuntament
Revisant documentació municipal, en alguns concursos, com la convocatòria de subvencions per a tota mena de projectes arreu de la ciutat i els districtes, una de les més àmplies, sí que consta el català com a element diferencial a l'hora de valorar les ofertes. En les bases, s'estableix que "s'haurà d'utilitzar preferentment la llengua catalana" en la cartelleria i les comunicacions del projecte amb el públic. També es té en compte la presència del català en la programació de les sales de teatre alhora de valorar possibles ajudes a l'espai cultural. Ara bé, en altres convocatòries -com els que tenen a veure amb refugi i acollida- el català no té cap incentiu per sobre del castellà. Tenen el mateix valor i es proposa que l'entitat aspirant faci converses o formacions en un o altre idioma, sense prioritzar-ne cap.Pel que fa a les ajudes específiques a entitats amb plans sobre llengua, el Pla Estratègic de Subvencions 2021-2023, que ara s'ha prorrogat a partir de 2024, hi ha tres iniciatives amb relació directa amb el català. Una de 60.500 euros a l'Institut d'Estudis Catalans, una de 26.000 euros al Centre Català del Pen Club i una de 99.015 euros a l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. A banda, des les convocatòries del 2023 sobre projectes de districte i ciutat, que esmentin explícitament el català hi ha el projecte "Acollim en català", que va rebre 1.200 euros, "Català per a immigrants", que va obtenir 1.000 euros, el projecte "Pioneres del coneixement. Les dones de l'IEC", amb 5.200 euros, el projecte "Català per gamers", de 1.000 euros, "Serializados Kick, la incubadora de sèries en català", 2.000 euros, "activitats literàries de l'AELC a Barcelona", amb 10.000 euros, "programa d'activitats del PEN català", amb 18.000 euros.
Al marge, cal recordar que l'Ajuntament es va integrar al Pacte Nacional per la Llengua amb un pla de xoc amb 68 mesures per millorar l'ús de l'idioma a la ciutat. Estava dotat amb 24 milions d'euros a repartir durant quatre anys. A banda, s'entreguen també 1,95 milions d'euros cada any al Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) barceloní, que en aquest cas sí que s'encarrega d'engegar projectes per la llengua. Ara bé, està desbordat, adverteixen les entitats. "El consorci està sobrepassat i no pot cobrir totes les demandes del a ciutat", apunta Jaume Marfany.
En aquest sentit, cal recordar que la Generalitat -qui té les competències principals sobre llengua- sí que té diverses línies de subvenció al català. Ara, tot i que els ajuntaments no hagin estat històricament els encarregats de fer-ho, es proposa que el consistori barceloní faci un pas endavant. "Que grans ajuntaments com el de Barcelona, o Girona, o l'Hospitalet, tinguin capacitat exemplificadora hauria de fer-se evident en moments com aquest", resol Clara Tur. De moment, ERC portarà aquesta proposició a la comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior del mes de febrer. Es compta amb el suport de Junts, que també ha estat treballant amb entitats del sector darrerament, i queden totes les mirades posades en els comuns i el PSC.
