Creix la bretxa de les cures: les noves mares fan més renúncies professionals que fa una dècada

Després d'una dècada de campanyes oficials, millores en drets i "noves masculinitats", la bretxa de gènere en la cura dels infants no només no s'ha tancat, sinó que s'ha eixamplat encara més. Una anàlisi de Nació a partir de vint anys d'enquestes de població activa (EPA) revela com han evolucionat les renúncies professionals de mares i pares per tal de tirar endavant la seva família. Malgrat una millora substancial a finals de la primera dècada dels 2000, entre 2014 i 2024 hi ha hagut una clara reculada: les dones amb infants són ara més propenses a agafar-se excedències, treballar a jornada parcial o renunciar a tenir una feina del que ho eren llavors, mentre que la implicació dels homes pràcticament no ha variat. Un retrocés contingut únicament per la recent ampliació i obligatorietat del permís paternal remunerat.

Fins i tot sense ser mares, les dones tenen més probabilitats que els homes d'estar a l'atur, treballar a mitja jornada o d'agafar-se excedències no remunerades per tenir cura de familiars vulnerables, especialment les persones grans o que pateixen malalties. El 26% de les dones d'entre 20 i 45 anys i sense fills, contra un 10% d'homes en la mateixa situació, s'estava a casa sense treballar o feia jornades parcials en el moment de les darreres entrevistes, el 2024.

Però aquesta diferència s'accentua en el moment de tenir infantsmenors de cinc anys: la proporció de les noves mares que s'estan a casa es dispara fins a arribar al 39% (13 punts més), mentre que la dels nous pares baixa fins al 8% (2 punts menys). En altres paraules: les dones, quan tenen fills, fan renúncies salarials; els homes, quan en tenen, passen a treballar més (i a estar menys a casa). Aquesta bretxa de gènere ronda els 15 punts, segons el càlcul de Nació. És el resultat de restar l'efecte de tenir fills en el "sacrifici laboral" de les dones (13) del dels homes (-2). Fa només una dècada, la diferència era d'onze punts.

Sense feina per a poder cuidar els fills

Una de les renúncies més comunes que fan les dones que han tingut un fill en els darrers cinc anys, però que no fan els homes, és decidir no treballar o, en molta menys mesura, no trobar una feina que s'adapti a les seves necessitats. Les noves mares d'entre 20 i 30 anys registren prop de la meitat d'ocupació que les que no tenen fills. Un perjudici que s'alleuja a mesura que augmenta l'edat de les mares, però que entre els homes no existeix. Només els pares d'entre 20 a 25 anys tenen menys números d'estar treballant; a la resta de franges d'edat, pràcticament no s'altera (o inclús augmenta).

Hi ha dues possibles explicacions. La més evident és que el patriarcat atribueix a les dones les tasques de cures i de la llar, mentre que els homes són els que han de treballar per portar diners a casa. La segona hipòtesi té a veure amb la bretxa salarial. Com que els sectors masculinitzats estan més ben pagats que els feminitzats, una parella heterosexual on l'home cobra més que la dona pot prendre la decisió matemàticament lògica que sigui ella qui sacrifiqui el seu salari. Sens dubte, una elecció amb implicacions per al seu progrés professional i independència econòmica.

Una de cada quatre mares té una jornada parcial

Un altre mecanisme per on es manifesta la bretxa de gènere en les cures és en la renúncia d'una part del sou: si ja són molt més comunes entre dones (19%) que entre homes (4%) quan no tenen fills, en el moment de ser mares les desigualtats s'eixamplen. La proporció de dones que treballa menys de 37,5 hores puja en cinc punts entre les que han tingut fills durant els darrers cinc anys. Mentrestant, els nous pares no sacrifiquen hores de jornada laboral, ni part del seu salari, per tenir cura de la criatura.

Només les dones demanen excedències

La tercera gran renúncia pren forma d'excedència. El dret laboral permet agafar-ne amb facilitat (especialment si hi ha nadons pel mig), malgrat que suposa una pèrdua completa del salari. Durant el primer any l'empresa està obligada a reservar el lloc de feina, però si s'allarga més, la reincorporació queda a l'aire. En el 90% dels casos, són les dones qui les demanen. En el moment de l'enquesta, el 2,1% de les dones que han estat mares els darrers cinc anys i que tenen un contracte de feina estaven d'excedència per tenir cura dels infants. Només el 0,3% dels homes en aquesta situació s'estaven acollint a aquest dret.

La situació canvia molt quan, en lloc de parlar d'excedències no remunerades, es parla de permisos remunerats. Malgrat que hi ha més dones que homes gaudint el seu permís, la diferència s'ha tancat molt en els darrers quatre anys, quan s'ha ampliat el temps màxim i s'ha obligat els pares a deixar la feina, com a mínim, durant les primeres sis setmanes de vida del nadó. Aquesta millora ha servit per contrarestar bona part de l'eixamplament de la bretxa. Un fet que fa pensar que els pares de les criatures només decideixen quedar-se a casa a tenir-ne cura quan l'Estat els paga i els obliga.