Damià Pons és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. Considera que les polítiques lingüístiques del Govern Bauzà tenen l'objectiu de debilitar el català fins a la seva exterminació. Al seu parer, la imposició de l'article salat als informatius d'IB3 forma part d'aquesta estratègia.
-S'ha d'utilitzar l'article salat als informatius d'IB3 perquè sonin més nostres?
-S'ha d'utilitzar l'article salat als informatius d'IB3 perquè sonin més nostres?
-No. Jo som partidari de l'article literari. El llibre d'estil de la ràdio i televisió públiques preveu que s'utilitzi l'article literari als informatius. El govern del PP intenta vendre una altra mentida i diu que el literari no és propi de les illes quan qualsevol persona mínimament culta sap que l'article literari és propi del llenguatge parlat. S'utilitza sempre davant determinades paraules (la Seu, la mar...), a alguns municipis (com Pollença) i fins i tot ha estat tradició de notaris i església. I sempre s'ha utilitzat al registre formal, encara que en determinades ocasions es permeti “salar”.
-Per quin motiu idò el PP ara vol que als informatius d'IB3 s'utilitzi l'article salat?
-És evident que és una mesura més, de tot un seguit que ja duu a terme el PP, per intentar fer prescindible el català. Ja va llevar el requisit de conèixer el català per poder fer feina a l'administració pública, han intentat reduir l'ús del català com a llengua vehicular a l'ensenyament i ara la política lingüística als mitjans de comunicació públics per reduir l'ús del català i que l'ús que se'n faci sigui localista.
-Què pot implicar l'estratègia del PP?
-És enormement greu que a un moment com l'actual no es presenti el català als nouvinguts com a una llengua necessària. Amb les seves polítiques lingüístiques del PP, aquells que decideixin viure a Balears no estaran motivats per aprendre la llengua pròpia de les illes. Així podrien aconseguir el que volen en darrer terme que és desacreditar i eliminar el català.
-El PP però, presenta l'ús de l'article salat als informatius com a una mesura de potenciar la varietat balear.
-Estan utilitzant estratègies de fragmentació de la llengua. Hi ha dues coses darrere aquesta diferenciació que pretenen. Volen crear la sensació que el català de les illes té tantes particularitats que és gairebé un idioma diferent. Això per donar satisfacció a determinats grupuscles d'extrema dreta que només defensen les modalitats del català, no del castellà, i a més defensen un mallorquí molt castellanitzat. Això és simplement una manera encoberta de defensar el castellà.
-Ha dit que hi havia dos objectius darrere les polítiques lingüístiques del PP de les illes... I el segon?
-També va en el mateix sentit de ser una defensa encoberta del castellà. Amb la imposició de l'article salat als informatius d'IB3, entre altres mesures, el PP el que fa és alçar la bandera de “lo nostro” com a allò que és local, rural, anacrònic i volen fer del català de les illes un idioma lligat al passat i als elements més arcaics, enfront del que és, una llengua oberta al món. Volen eliminar l'estàndard, que és el que més unifica la varietat balear amb la resta de territoris de parla catalana.
-I què guanya PP amb aquesta pretensió d'aïllar el català de les illes?
-Tenir contents a aquells a qui obeeixen. Bauzá és còmplice d'un govern que vol exterminar una mica més el català. L'Estat espanyol aprofita els governs autonòmics per acabar amb l'exterminació de la llengua. A més, intenta vendre la idea de què qui no defensa el mallorquí i defensa la unitat del català és catalanista i els presenta com a l'enemic intern de Mallorca. Però el cert és que qui va a favor del mallorquí i en contra del català, va a favor del castellà.
-Quina hauria de ser la prioritat ara mateix als mitjans públics de les illes en matèria lingüística?
-La prioritat és l'ús del català. I és lògic que vagi lligat a la màxima qualitat i també a una certa cultura lingüística de registre i modalitats. S'ha d'utilitzar el registre adequat a cada circumstància. El vocabulari utilitzat ha de contemplar en la mesura que sigui possible la riquesa de les diferents modalitats que s'empren a cada illa i a cada municipi, sense caure en l'absurd.
-I quina és la situació del català a IB3?
-En general els professionals de l'ens en fan un ús prou correcte. Però s'ha reduït la programació en català i s'han eliminat els correctors lingüístics. Això no ajuda a fer que la ràdio i la televisió de les illes puguin ser un referent per als oients i teleespectadors sobre l'ús del català. Tornam a allò que dèiem abans, si no és una eina de normalització, no ajudarà a aquells que volen parlar català i tendirà a prescindir-se'n.
