[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Europa ha reaccionat de forma ràpida davant la guerra d'Ucraïna. Amb una velocitat i contundència que era necessària malgrat que, per desgràcia, fa també evident una preocupant addicció a la doble moral. La política exterior no hi entén gaire de coherència, però la UE tal vegada en fa un gra massa. Els refugiats ucraïnesos els hem volgut (i fins i tot els hem allotjat en hotels) perquè la guerra és aquí al costat, cada dia en veiem vídeos i fotos gràcies a la gran quantitat de premsa que hi ha desplegada, i els que la pateixen són blancs. "Són com nosaltres", se sent a dir. En canvi, amb els de Síria o altres guerres tot són impediments. Pels mateixos motius, als ucraïnesos els paguem i enviem armes per defensar-se mentre abandonem a la seva sort els sahrauís o els palestins. Ells també pateixen ocupacions i negació del seu dret a existir com a poble per part d'estats més poderosos, però amb els que interessa tenir-hi una bona relació.  

Els parlaments dels estats membres no ho han decidit, però els governs dels 27 van acordar, hores després de la brutal invasió russa d'Ucraïna, declarar la guerra a Rússia per la via dels fets. Perquè quan s'imposen, d'acord amb els Estats Units i el Regne Unit i la música que interpreta l'OTAN, sancions molt dures i s'envia armament a Ucraïna, que no forma part ni de la Unió ni de l'Aliança, es participa d'una guerra. Segurament fer-ho era l'única manera d'evitar que, en un tres i no res, els russos es plantessin a Kíiv i hi posessin un govern titella com els que havien tingut anys abans.

A curt termini no es podia fer massa més, però és evident que ara, a més de mirar d'empènyer diplomàticament per la pau atès que no hi ha disposició a combatre Vladímir Putin a camp obert i amb els mateixos mètodes, calen altres mesures. Sobretot en el terreny econòmic i del fort encariment de preus, provocats sobretot pel gas i l'electricitat i que ja han tret molts catalans al carrer. I d'això va el Consell Europeu d'avui a Brussel·les, que reunirà caps d'estat i de govern després de la cimera matinal de l'OTAN, on la majoria d'ells participaran atès que són membres de l'Aliança. També hi haurà l'americà Joe Biden, que es reunirà bilateralment amb alguns líders europeus, no amb Sánchez.  

Espanya ha intentat, sense èxit per ara, que es "desacobli" el preu del gas i de l'electricitat i ara pretén que, si ho acorda amb Portugal, ho pugui fer al marge de la resta de països de la UE per intentar contenir la situació. El sector energètic està regulat i les empreses que el gestionen en règim d'oligopoli han tingut en els darrers anys beneficis milionaris. El 2021 Endesa, Iberdrola i Naturgy van guanyar 6.500 milions d'euros nets, 2.000 més que el 2020. Pel que fa al conjunt de les energètiques de l'Íbex-35, aquestes van multiplicar per quatre els beneficis liderades per Repsol i Iberdrola. Malgrat tot, i les recomanacions de l'OCDE -que no és pas la Internacional Comunista- d'incrementar-los la pressió fiscal, Sánchez no vol que paguin també la factura i reclama altres mecanismes de compensació mentre els seus socis ja demanen "un xec energètic". La Comissió posarà, com a mínim, cinc opcions damunt la taula, que van des de topar el mercat majorista -l'opció preferida de la vicepresidenta Nadia Calviño- fins a establir preus fixos a les elèctriques. Fins ara el mercat energètic estava regulat. Davant l'actual situació no s'entendria altra cosa que estigués intervingut. Si és que la UE no vol empobrir famílies i condemnar autònoms i petites empreses al tancament.      
 

---

Avui no et perdis

» Sánchez demanarà als líders europeus actuar lliurement per limitar el preu de la llum.

» Catalunya es mobilitza contra els preus de l'energia.

» Fil directe: «La setmana eterna i el llop»; per Sara González.

» «Qui critica que acollim refugiats és gent que no fa res al respecte»; per Sergi Baixas.

» Crònica | Els socis de Govern no dissimulen les tibantors ni tan sols per defensar la immersió; per Oriol March.

» La defensa de l'escola en català també erosiona Cambray; per Sara González.

» La CUP es mou per «blindar» la immersió lingüística; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Enraonar amb el diable»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El Tribunal de Comptes accepta els avals del Govern amb crítiques molt dures contra la delegada instructora.

» Aval del Parlament a la consulta dels Jocs d'Hivern amb l'interrogant de quines comarques votaran.

» Opinió: «La paradoxa de Colau»; per Montserrat Nebrera.

» «800 metres», la sèrie documental de Netflix sobre els atemptats del 17-A.

» El gir d'Espanya al Sàhara uneix en contra els socis de la investidura i el bloc de dretes; per Pep Martí.

» Jo competeixo: Pilarín, la nostra àvia immortal; per Modernet.
 

---

 El passadís

La pujada de preus no és d'ara. Fa temps que s'han enfilat, però la guerra entre Rússia i Ucraïna els ha disparat. Això ha afectat l'energia, la distribució, el transport... i han arribat les mobilitzacions. Camioners o taxistes es van manifestar ahir. A la tarda es va manifestar una plataforma liderada per CCOO, UGT, sindicats d'autònoms i consumidors contra les pujades de preu. Amb les presses, però, es van menjar una lletra a la pancarta, concretament una s. "Frenem el preus", s'hi podia llegir. És evident que s'havia d'escriure en plural perquè han pujat tots.    

Vist i llegit

José Antonio Pérez Tapias és una de les veus més crítiques i clarividents de l'esquerra espanyola. Va ser diputat del PSOE per Granada i una de les cares del corrent Esquerra Socialista. Es va donar de baixa del PSOE el 2018, però la seva veu encara és influent. En aquest article al diari d'opinió Ctxt.es analitza la decisió del govern espanyol de Pedro Sánchez de reconèixer la sobirania marroquina del Sàhara Occidental. Una decisió contradictòria amb el que havia defensat el PSOE i el govern espanyol i que arriba després de 47 anys d'ocupació il·legal i de negar un referèndum d'autodeterminació que s'havia reconegut en el marc de la descolonització. Dues evidències que explica Pérez Tapias: "És contradictori oposar-se a la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i, alhora, transigir amb l'ocupació marroquina del Sàhara Occidental"; i que "s'ha d'acontentar el sàtrapa [Mohamed VI], del que Europa ve a dir que és el nostre sàtrapa, sobretot atès el seu paper en la contenció de la immigració".

 L'efemèride

Roberto d'Aubuisson va assassinar mentre feia una missa a monsenyor Óscar Romero, arquebisbe de Sant Salvador. L'atemptat contra el defensor dels drets humans al país centreamericà es va produir en el marc de la guerra civil i l'Església l'acabaria fent beat i màrtir. Romero era una de les cares de l'anomenada teologia de l'alliberament, que intenta implicar l'Església en la lluita per la justícia social. Les seves posicions esquerranes li van costar molts conflictes, fins i tot amb el Vaticà quan el Papa era Joan Pau II, d'idees conservadores. Va criticar la intervenció dels EUA en el conflicte del Salvador i la violència. Aquí ho podeu recordar.

 L'aniversari

El 24 de març de 1935 va néixer a Mataró Pere Pubill, conegut com a Peret. El cantant de rumba catalana, d'ètnia gitana, va morir el 2014 després de gravar nombrosos discs i cantar en castellà, català i romaní. Va ser molt popular, capaç de fondre molts estils i també va protagonitzar diverses pel·lícules. Peret, compromès amb el procés en els darrers anys de la seva vida, va ser un dels protagonistes del Concert per la Llibertat de juny de 2013 al Camp Nou. Aquí la seva memorable actuació.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l