Mentre seguix a l’aire el futur del monument franquista clavat al mig del riu Ebre a Tortosa, l’Observatori Europeu de la Memòria ha fet públic un projecte de deconstrucció íntegra del monument per transformar-lo en un "pont de memòria" que utilitza la pilastra de l’antic pont de la Cinta en el seu emplaçament primigeni.

La proposta, dirigida i dissenyada per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries de la mateixa universitat, "vol ser un mirador, una plaça pública i un memorial. Un espai cívic de connexió entre lleres", segons exposen els promotors.
 

Es tracta d’un pont de fusta certificada sobre estructura de ferro que en la part més ampla disposa d’un espai d’arquitectura geomètrica que sobresurt, un "espai de memòria" amb estructura d’acer i vidre fosc que dona accés visual a l’interior. A la cripta s’hi accedeix baixant per l’ascensor i a l’interior s’hi dipositen els símbols del monument (l’àguila, l’home, l’estrella) "reinterpretats", diuen els promotors. Des de la ciutat, s’intueixen darrere del vidre fosc. Així, la cripta i l’arquitectura exterior conformen un espai memorial dins de la plaça pública en què es converteix el pont, un "projecte de memòria democràtica", segons exposen.

La professora Núria Ricart explica que el que s’han proposat és "desconstruir el monument, mantenint-lo in situ, és a dir, no deslocalitzar del tot el monument, aprofitar la presència bestial d'alguns elements per fer-ne pedagogia a les futures generacions". "Aprofitar el seu potencial per fer-ne pedagogia". Suggereixen convertir-lo en un element horitzontal per "desactivar la radioactivitat simbòlica que té aquest objecte, el monument" i per l'altra fan una contextualització nova amb aquest "Pont de la Memòria" que rememori totes les memòries dels ponts que han estat en aquell espai a Tortosa i a la vegada creï un nou espai d'aprenentatge.

Dolors Bel, regidora de Memòria històrica en declaracions a l'Observatori Europeu de Memòries, afirma que com a entitat municipal no tenen res a dir a la decisió de la Generalitat de retirada del monument, però que és partidària de no deixar una pilastra buida en el no-res. Considera que “no es pot fer pedagogia del no-res i val la pena  recuperar espais que ens recorden a l'antic pas de barques o al Pont de la Cinta. Donar una utilitat a l'espai i no deixar una pilastra buida enmig del riu que recordi les ferides i el debat entre partidaris i detractors i generi frustracions entre ciutadans amb una memòria històrica que, com demostra el monument, encara genera disputa i debats i visualitza que hi han ferides no superades”.
 
De moment, el futur del monument segueix pendent de diverses resolucions judicials. Davant aquesta proposta, fonts municipals han apuntat que fins al moment no se li ha adreçat cap organisme oficial de l'Estat per plantejar cap opció. "El que ha aparegut a xarxes és una proposta/estudi que fa l'Observatori Europeu de la Memòria, però que no va acompanyat de cap projecte executiu", recorden.