Nova polèmica lingüística a les Illes Balears. Un jutge de l'Audiència Nacional ha denegat la nacionalitat espanyola a una veïna de Santa Margalida, a Mallorca, que només domina el català. Tal com ha explicat El Diario de Mallorca, la sentència considera que el desconeixement del castellà és una "dada de singular rellevància" a l'hora de valorar el "grau d'integració" en la societat.

El cas es remunta a l'any 1996, quan la dona d'origen africà va arribar a l'illa sent analfabeta. Va apuntar-se a diferents cursos de l'Ajuntament destinats a estrangers i va acumular diversos certificats, que va presentar a l'hora de fer els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola. El problema, però, va ser amb l'entrevista davant el jutge, que forma part de la sèrie de processos que cal seguir després de demostrat una residència de deu anys a l'Estat.

Davant del magistrat, ara fa tres anys, la dona va contestar a molt poques preguntes, ja que amb prou feines entenia ni parlava el castellà. De fet, ella s'esperava que li parlés en català i es va posar nerviosa. El jutge va denegar-li la nacionalitat espanyola, però ara la implicada ha tornat als tribunals. La dona ha admès que té problemes amb comprendre el castellà, però ho justifica pel fet que a Santa Margalida es comunica perfectament amb els seus veïns i entorn absolutament en català.

El cas és totalment inèdit per a la justícia espanyola, ja que la condició per obtenir la nacionalitat espanyola no contempla el cas en què es conegui un altre idioma oficial -català, basc o gallec- més enllà del castellà, del qual sí que se'n demana el coneixement. Si bé la sentència no entra a valorar el grau de domini del català, el que constata és que només serveix parlar castellà per obtenir la nacionalitat espanyola.