L'Ajuntament de Barcelona ha denunciat aquest matí l'actual situació de descompensació pel que fa als recursos d'atenció a la drogodependència al país. Així, ha recordat que hi ha 10 sales de consum supervisat a la ciutat de Barcelona, on viuen 1,7 milions de persones, mentre que només hi ha quatre sales d'aquest tipus a la resta de Catalunya, on hi ha 6 milions d'habitants més. Davant d'aquestes dades, el consistori reclama a la Generalitat que posi en funcionament "més equipaments d'aquest tipus", especialment a l'àrea metropolitana. 

El govern municipal d'Ada Colau també ha defensat la manca de problemes o conflictivitat que generen aquests espais, alhora que es millor l'estat de salut de les persones ateses. En aquest sentit, s'ha reivindicat la situació del centre d'acollida per a persones sense llar i amb drogodependències que es va crear fa dos anys y i mig i que es va ubicar finalment a Horta-Guinardó. Malgrat queixes inicials ha acabat normalitzant-se sense alterar la convivència ciutadana, exposa l'Ajuntament en un comunicat. De fet, l'últim curs han augmentat les peticions d'inscripcions a una escola pública propera, afegeix el consistori. Un centre, a més, que és únic a l'Estat. 

També s'ha presentat un balanç d'aquest temps de funcionament de l'espai, que ha mostrat com hi han passat 213 persones, 60 de les quals s'han refet del consum abusiu de drogues. "Han completat amb èxit el seu procés de millora d'autonomia", resol l'Ajuntament. Aquests usuaris normalment -en el 60% dels casos- s'estan al centre d'acollida entre un i sis mesos. Actualment, els habitants de l'espai són homes i dones a parts iguals.

En aquesta línia, l'Ajuntament interpel·la el Govern perquè "l'abordatge de les drogodependències com a política de país vagi més enllà dels límits de qualsevol ciutat". Així, s'exposa que com a mínim una de cada quatre persones (23%) ateses al Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències Baluard, al Raval, viu fora de la capital catalana. També el 10% dels usuaris del centre d'acollida provenien d'altres municipis com Badalona, Calella o Sant Adrià del Besòs. 

Els últims quatre anys, a més, el pressupost municipal destinat a la prevenció i atenció a les drogodependències s'ha doblat passant dels 5,9 milions als 10,7 milions actuals, exposa l'Ajuntament. Això ha servit, entre altres mesures, per augmentar els educadors de carrer.