La gran pregunta del 2022 és si es podrà enterrar, definitivament, la pandèmia que ha posat el món en escac des de fa pràcticament dos anys. Les vacunes funcionen, però encara no han arribat a tot arreu amb la mateixa intensitat i les variants amenacen la recuperació total de la normalitat. La crisi sanitària continuarà, això sí, condicionant bona part de les mesures econòmiques i socials que adoptin els governs, també a Catalunya i a Espanya, on el calendari electoral serà una variable clau.

Aquests són els deu grans interrogants d'un any, el 2022, que en clau esportiva estarà marcat pel Mundial de Qatar i per la crisi que travessa el Barça.

[h3]S'acabarà definitivament la pandèmia?[/h3]
Dirigents de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van assegurar el setembre que el març del 2022 seria el moment en què la pandèmia podria ser superada, sempre que s'assoleixin els objectius de vacunació globals, que serien del 70% de la població mundial, xifra que ara mateix es considera llunyana. La lentitud de la vacunació en molts països ha introduït més pessimisme a l'OMS. El novembre, la Covid va marcar la xifra tràgica dels cinc milions de morts. La distribució equitativa de la vacuna ha esdevingut la finalitat estratègica de l'OMS i de l'ONU. Les darreres setmanes, s'han escoltat veus més pessimistes, com l'L'Organització Panamericana de Salut va advertir de l'excesiu desequilibri de població immunitzada en molts països del continent. També a Catalunya, científics com Quique Bassat han qüestionat el març del 2022 com a data final de la pandèmia. La variant òmicron, en tot cas, pot ser un dels últims estadis de la malaltia. 

[h3]Pedro Sánchez esgotarà la legislatura?[/h3]
La teoria diu que, amb l'aprovació dels pressupostos del 2022, que han de vehicular els fons europeus, Pedro Sánchez té garantit el passatge fins al final de la legislatura, una presumpta estabilitat en la qual hi han contribuït partits com ERC i Bildu. Tot i això, el context de crispació atiat per una dreta que no dona treva i les discrepàncies irresoltes entre el PSOE i Podem a la Moncloa són material sensible per provocar un terratrèmol que precipiti les eleccions abans d'hora. Més encara amb la trajectòria de jugades de risc per part de Sánchez en base a les enquestes que minuciosament estudia el seu equip. És per tot això que l'interrogant de si els comicis seran al 2023 o bé si la legislatura s'interromprà abruptament plana de forma constant. Més encara amb l'avançament al 13 de febrer d'unes eleccions a Castella i Lleó que inauguraran un cicle electoral de dos anys i que, si se segueix el calendari, continuarà a Andalusia. El líder socialista, de moment, garanteix en públic que esgotarà el mandat.

[h3]Quan seran les eleccions a Andalusia?[/h3]
L'avançament electoral a Castella i Lleó seran un banc de proves perquè el PP decideixi quan convé més a Juanma Moreno convocar les eleccions a Andalusia. La decisió d'Alfonso Fernández Mañueco ha estat aplaudida pel líder dels populars, Pablo Casado, que tindrà un primer termòmetre d'aquest cicle electoral que s'allargarà dos anys i que li permetran dilucidar quines opcions té d'arribar a la Moncloa. Andalusia, que el PP va arrabassar al PSOE a finals del 2018, serà cabdal en aquest sentit. Fins ara, les enquestes donen per consolidat Moreno, malgrat que la tendència és que frena el creixement diagnosticat mesos enrere. El president andalús ha verbalitzat que podria posar les urnes al mes de juny, tot i que de moment exhibeix una certa autonomia.

[h3]Aguantarà el Govern de coalició ERC-Junts?[/h3]
Responsables d'ERC i de Junts assenyalen que la legislatura està programada per durar quatre anys, però ningú s'atreveix a donar-ho per fet. Les eleccions municipals del 2023 apareixen com a data de la nova disputa per l'hegemonia entre les dues formacions, que en només set mesos de Govern acumulen topades: per la resposta a l'atac contra la immersió, per la taula de diàleg, per l'ampliació de l'aeroport i també per com afrontar les fiances imposades pel Tribunal de Comptes contra els exresponsables de l'acció exterior. La negociació dels pressupostos també ha causat ferides internes entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez, secretari general de Junts, un partit en què la cohabitació de diverses ànimes també impacta en el dia a dia. De moment, la majoria del 52%, inclosa la CUP, no està del tot vertebrada, com s'ha demostrat amb els comptes. Ni tan sols les reunions setmanals entre actors han servit per acostar posicions de manera vàlida entre la via del diàleg i la de la confrontació intel·ligent.

[h3]Tornarà Carles Puigdemont a Catalunya?[/h3]
L'alliberament a Sardenya poques hores després de ser detingut va evidenciar, una vegada més, com de fallida ha estat -per ara- l'estratègia de Pablo Llarena per extradir Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. L'advocat de l'expresident de la Generalitat, Gonzalo Boye, assenyala des de fa setmanes que el retorn a Catalunya es pot produir en el primer semestre del 2022. És el període en què la defensa espera que es resolguin les qüestions prejudicials a la justícia europea, demanades per Llarena, i que donin la raó a Puigdemont en la línia que les euroordres no són vàlides. Mentrestant, això sí, l'expresident podrà gaudir de la immunitat de desplaçament -que no parlamentària, per ara- a tot arreu del continent menys a Espanya. En un post a Instagram, el líder de Junts va indicar que celebraria el proper aniversari "a casa".

[h3]Hi haurà progressos en la taula de diàleg?[/h3]
La previsió és que la tercera reunió de la taula de diàleg i negociació entre el govern espanyol i la Generalitat per abordar el conflicte polític es produeixi a principis d'any. La darrera trobada, ja amb Pere Aragonès a la presidència del Govern, va ser el 15 de setembre i ambdues parts van acordar que treballarien de forma discreta i que només tornarien a fer una reunió pública si es podien exhibir avenços. En aquests darrers tres mesos, el govern espanyol ha pactat amb ERC els pressupostos i la llei de l'audiovisual, però no s'han produït novetats en matèria de desjudicialització. De fet, els comuns continuen lamentant que Sánchez demori la reforma del delicte de sedició. Està per veure si la gestió de la sisena onada de la pandèmia i el context electoral que afronta el PSOE amb l'avançament eletoral a Castella i Lleó ajornen o no la continuïtat de la taula. De moment, Sánchez ja ha allunyat la cita i no garanteix que sigui al gener.

[h3]La immersió continuarà vigent a Catalunya?[/h3]
El Govern, les forces polítiques sobiranistes, els comuns, les entitats en defensa de la llengua i la majoria de la societat catalana s'han mobilitzat per salvar la immersió, un dels trets del model social català. Els atacs a la llengua a través de la sentència del TSJC sobre l'obligatorietat de fer un mínim del 25% de classes en castellà en totes les franges educatives han estat un cop dur a la normalització, com ha demostrat el cas de Canet. La sentència va arribar en un moment de fort debat sobre la salut del català, que recula en àmbits sensibles de la societat. En la cimera convocada el 16 de desembre pel president Aragonès s'hi va decidir, per exemple, augmentar les inspeccions a les aules per garantir el model lingüístic. En el cantó contrari, en canvi, estan convençuts que han trobat una via per fer trontollar la llengua a les aules. La plataforma Escola de tothom/Escuela de todos repartirà formularis a les famílies perquè demanin el 25%. La batalla serà llarga i dura.  

[h3]Funcionarà la coalició semàfor a Alemanya?[/h3]
Alemanya ha estat governada gairebé sempre per governs de coalició i per buscar un executiu amb majoria absoluta caldria remuntar-se als anys cinquanta, amb Konrad Adenauer. Les coalicions solen funcionar i esgoten, com a mínim, una legislatura. En el cas de l'actual coalició semàfor, sorgida de les eleccions del setembre, es tracta de la primera aliança entre tres forces diferents (socialdemòcrates de l'SPD, Verds i liberals), que discrepen en molts temes, especialment els liberals i els ecologistes en matèria econòmica. Quan la CDU, avui derrotada, es refaci, l'oposició serà duríssima. Molt dependrà del talent que pugui desplegar el nou canceller, el socialdemòcrata Olaf Schölz. Però Alemanya ha construït una sòlida arquitectura institucional, és un país gelós del seu prestigi i té pànic a la inestabilitat. Schölz i els seus socis no tenen alternativa, han d'estar a l'altura i fer que l'executiu esgoti la legislatura.   

[h3]Hi haurà protestes dels futbolistes al Mundial de Qatar?[/h3]
El principal esdeveniment del món del futbol de seleccions arribarà al novembre a Qatar, país que hi ha destinat recursos ingents tant en forma d'estadis com de campanya d'imatge per compensar la manca de respecte als drets humans. En la construcció de les instal·lacions, per exemple, hi han mort fins a 6.500 obrers. La legislació vigent sobre el col·lectiu LGTBIQ+ ha generat crítiques socials arreu del món, però de moment el món del futbol ha estat exigu en les protestes. El Mundial se celebra en dates diferents -de novembre a desembre, a diferència de juny i juliol, com és habitual- per evitar les altes tempratures de la zona. Espanya, amb Luis Enrique al capdavant, és una de les seleccions que optarà al títol en l'últim intent de Leo Messi liderant l'Argentina.

[h3]El Barça se sobreposarà a la crisi esportiva i institucional?[/h3]
Precisament el nom de Messi és un dels que encara marca l'actualitat del Barça. El jugador argentí va marxar a l'agost en direcció al PSG, i el club blaugrana es troba immers en una crisi esportiva, institucional i econòmica que posa en entredit el seu futur immediat i condiciona la segona etapa de Joan Laporta al capdavant de l'entitat. Ni tan sols l'arribada de Xavi Hernández en substitució de Ronald Koeman ha servit per redreçar el rumb pel que fa a resultats, i l'equip ha quedat fora de fase decisiva de la Lliga de Campions per primera vegada en dues dècades. El 2022 marcarà si es redreça la situació o es fa més gran la pèssima gestió -al camp i als despatxos- protagonitzada per les juntes directives liderades per Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. El fitxatge de Ferran Torres i el trencament de les negociacions per renovar Ousmane Dembélé han marcat els últims dies del 2021 en clau blaugrana.

[plantillavirals]