Línia dura a Fiscalia. Més enllà de com es resolguin les situacions personals de cadascú no cal esperar cap gest del govern espanyol, que ha optat per la resposta dura i repressiva al procés sobiranista. Mariano Rajoy no s'expressa en una taula negociadora sinó a través de jutges i fiscals i, per jugar amb avantatge, ha decidir deixar, amb la complicitat del PSOE, pràcticament en suspens l'estat de dret a Catalunya, tal com explicava aquest cap de setmana. A la Fiscalia seguirà la línia dura. Avui, a Barcelona, prenen possessió el nou fiscal superior, el tortosí Francisco Bañeres, que era el segon de José María Romero de Tejada (va morir fa unes setmanes d'una infecció pulmonar) i la fiscal en cap de Barcelona, la conservadora Concepción Talón, que relleva la polèmica Ana Magaldi.
Estira i arronsa negociador. Les notícies als tribunals arriben en plenes negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per recuperar les institucions i investir president (o presidenta). Aquesta setmana haurien d'avançar en com restituir Puigdemont i acabar amb el 155. Les relacions no passen pel millor moment, tampoc les personals com va fer evident el cunyat d'Oriol Junqueras, que amb Quim Forn ja porta més de cent dies empresonat. Sobre el buit que ha deixat el líder d'Esquerra, recordat a Sant Vicenç dels Horts dissabte, en feia aquest reportatge Roger Tugas i sobre l'estira-i-arronsa negociador aquesta anàlisi Oriol March que us situarà. Us recomano també l'entrevista de Pep Martí al filòsof Josep Ramoneda per llegir millor el moment i les opinions de Germà Capdevila i Arturo Puente, que no us deixaran indiferents i alimenten un debat necessari.
Rua de Carnestoltes. Gairebé tots els municipis catalans han celebrat aquesta setmana el Carnestoltes. I la celebració seguirà en molts indrets on fan la festa grossa. La cançó que recomana per arrencar la setmana la Pilar Sànchez sembla precisament una rua de personatges disfressats. És Qualsevol nit pot sortir el sol. Aquí la podeu gaudir, cantada per Jaume Sisa a la sala Zeleste. Ja sabeu que cada setmana arrenquem amb una cançó que, si pot ser, tingui a veure amb l'actualitat. Recomaneu-ne contestant aquest correu o enviant-ne un a eldespertador@naciodigital.cat
Vist i llegit
Elsa Artadi (en la campanya del 21-D Oriol March us la va presentar) ha estat el personatge de la setmana. La premsa, fins i tot la que fins ara no contemplava altra opció que Puigdemont com a president a tots els efectes, l'assenyala ja com a presidenta preservant, això sí, un rol polític potent al líder de Junts per Catalunya. Com a pla B el PDECat preferia Jordi Sànchez, però ella és de més confiança del president a l'exili. L'Ara feia ahir un important desplegament per presentar-la. Portada, entrevista de la directora Esther Vera i un perfil de la subdirectora Georgina Ferri. Vera i Ferri van treballar colze a colze amb ella durant sis anys a la conselleria d'Economia durant els governs de CiU.
El passadís
En pocs dies arribarà a les llibreries Un bon tio, el darrer llibre d'Arcadi Espada. El periodista, un dels fundadors i pares espirituals de Ciutadans, dedica el volum a rehabilitar la figura política de Francisco Camps, expresident del País Valencià i un dels personatges clau de la trama Gürtel. Camps va quedar absolt del cas dels vestits, però les darreres revelacions a l'Audiència Nacional el deixen en molt mal lloc. El llibre sobre Camps no és precisament oportú per a Espada, que la setmana passada ja se les va tenir en algun plató de televisió defensant-lo.
L'efemèride
El 12 de febrer de l'any 1974 l'aleshores nou president del govern espanyol, Carlos Arias Navarro, en qui Francisco Franco havia confiat el poder executiu després de l'atemptat que va costar la vida a l'almirall Luis Carrero Blanco, va pronunciar un discurs tímidament aperturista a les Corts de la dictadura. Va obrir la porta a que es poguessin formar "associacions polítiques" sempre que tinguessin més de 25.000 afiliats, presència en 15 províncies i respectessin els principis del Movimiento. S'impedia així la presència de formacions d'esquerres i nacionalistes. Era un gest del règim davant la pressió de l'oposició i la comunitat internacional, preocupada pel caràcter retrògrad del govern Arias. L'anomenat "Esperit del 12 de febrer" es va llegir com una mostra de debilitat, que el règim va voler tallar de soca-rel amb condemnes com la de Salvador Puig Antich, militant del MIL. La por posterior al contagi de la Revolució dels Clavells de Portugal, de la primavera de 1974, i la divisió interna al règim van acabar de frustrar qualsevol moviment i aquest va seguir agonitzant fins a la mort del tirà. Aquí ho podeu veure i afegir-hi més context.
L'aniversari
I sense moure'ns de Madrid, de les Corts i del segle passat passem d'un context totalitari a un d'expansió de les llibertats. El 12 de febrer de l'any 1888 va nàixer a Madrid l'advocada, escriptora i política Clara Campoamor. És una figura clau perquè va ser ella qui va liderar, pràcticament en solitari, la lluita pel vot femení, que a la tardor del 1931, uns mesos després de la proclamació de la Segona República, va quedar incorporat a la Constitució. Campoamor havia entrat en política de la mà del Partit Radical d'Alejandro Lerroux, però els seus companys la van abandonar en la reivindicació. Va comptar amb el suport del PSOE, d'ERC i d'una part de la dreta, que veia en el vot femení una oportunitat per ocupar el poder per la influència que l'Església exercia encara sobre moltes dones. També va tenir a veure amb les lleis dels drets dels infants i del divorci. El 1933, quan les dones van poder votar per primer cop, els conservadors van guanyar i ella va perdre l'escó. Després de la guerra es va exiliar i ja no va tornar mai a Espanya. Va morir el 1972 a Lausana, a Suïssa. TVE va emetre fa poc aquesta pel·lícula sobre la seva figura.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi
