Dos anys de presó per un metge que va estafar immigrants

L'acusat oferia feina des de la seva consulta mèdica

Publicat el 21 de novembre de 2011 a les 14:24
L'acusat, Arístides R.R., durant la lectura de la sentència 'in voce'. Foto: ACN

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó i 450 euros de multa un metge per estafar al voltant de 50.000 euros a desenes d'immigrants oferint-los falsos llocs de treball per regularitzar la seva situació al país. El tribunal ha dictat la sentència 'in voce', després que el judici no es realitzés perquè la fiscalia ha rebaixat substancialment la seva petició de pena, d'onze a dos anys de presó, i la defensa s'hi hagi conformat. L'acusat no haurà d'ingressar a presó, perquè no té antecedents. El cas ha trigat molts anys a arribar a judici a causa de la seva complexitat i els gairebé 70 testimonis.

Arístides R.R. i un altre home van crear un projecte l'any 1994 per promoure l'art català, però va tenir moltes dificultats per engegar-lo, i no va ser aprovat per la Conselleria de Comerç, Indústria i Turisme de la Generalitat fins l'any 1999. Entre els anys 2001 i 2002 l'acusat, a través d'una associació anomenada Institut Internacional per la Pau, va començar a captar immigrants peruans a través d'anuncis penjats al consolat d'aquest país. A la seva consulta mèdica, a Sabadell, entrevistava els candidats i els demanava entre 600 i 1.200 euros per realitzar els tràmits burocràtics per regularitzar la seva situació legal al país, tot i sabent que les gestions serien infructuoses. Quan les gestions eren rebutjades per la Subdelegació del Govern espanyol, presentava un recurs i demanava més diners a les víctimes.

Entre setembre de 2001 i juny de 2002 va presentar 300 sol·licituds a les subdelegacions del Govern espanyol a Barcelona i Girona, que van ser rebutjades per "no quedar acreditada l'existència real, la capacitat o la solvència de l'empresa" per pagar als treballadors ni la necessitat de la contractació. Va cobrar entre 450 i 3.600 euros a 28 persones que feien d'intermediàries per cadascuna de les més de 60 ofertes de feina a familiars, amics o coneguts.

Per tot això, la fiscalia demanava inicialment onze anys de presó i 21.600 euros de multa pels delictes continuats d'estafa i falsedat en document oficial, en relació a un delicte contra els drets dels treballadors. Però la fiscalia ha rebaixat la petició a causa de la gran complexitat de la causa, amb una quarantena de testimonis molts dels quals no localitzats, i la dècada que ha passat entre els fets i el judici. A més, ha retirat el delicte contra els drets dels treballadors, perquè en aquella època no existia.

L'advocat de la defensa, Joan Carles Serdà, ha explicat que l'associació era legal i que les ofertes de feina es van tramitar, però que no depenia de l'entitat que la Subdelegació les acceptés.