Curiosa història la que arriba des del Regne Unit. Dos escocesos expliquen la seva experiència en l'intent de viure a Barcelona i asseguren que han hagut de marxar perquè "la barrera de l'idioma" els va impedir progressar. Es tracta d'un testimoni que recull el mitjà Business Insider i que ha aixecat certa polèmica a les xarxes socials.

Es tracta del cas de Louise Slyth, una dona de 30 anys que va ser acomiadada d'una empresa on treballava per una reestructuració de la plantilla i va decidir fer un canvi radical de vida. "Per fi tenia l'oportunitat de seguir el meu somni de viure a Barcelona", explica la dona en declaracions al mitjà que publica el testimoni.

El seu marit tampoc tenia cap impediment laboral per traslladar-se a la capital catalana, ja que tenia una feina que li permetia fer teletreball des de qualsevol part del món. Així doncs, entre la indemnització de la dona i el salari de l'home, van decidir traslladar-se d'Edimburg a Barcelona. El somni mediterrani avançava amb èxit: vivien a la ciutat desitjada en un apartament a 20 minuts del mar.

La "barrera" de l'idioma a Barcelona

Però, oh sorpresa, es van trobar amb un problema que potser haurien d'haver calculat. Cap dels dos parlava castellà de manera fluida i tampoc coneixien una sola paraula de català. "No era tan arrogant com per pensar que podia anar a viure a Barcelona sense comprendre els idiomes locals, però no esperava que fos tan difícil sentir-se plenament integrada sense parlar-los de manera fluida", apunta.

La dona explica que era capaç de demanar per un menú de restaurant o de preguntar on hi havia una botiga de roba, ja que havien estat altres cops a la capital catalana de viatge. Ara bé, el dia a dia requeria una mica més de coneixement dels idiomes. Slyth diu que va apuntar-se a classes d'idiomes i que va millorar el nivell de castellà, però va assumir que "dominar un idioma pot costar molts anys".

Això va portar-la a desistir. "Em costava llegir les revistes o entendre la ràdio", diu a Business Insider, afegint que activitats d'oci habituals com anar al teatre se li feien impossibles amb la barrera de l'idioma. A la feina tampoc s'hi trobava còmode, ja que el desconeixement de les llengües oficials li reduïa les oportunitats i només va poder aconseguir una feina de professora d'anglès a temps parcial que "no donava ni per menjar".

El retorn cap a Edimburg

En la història de la parella també hi ha un factor de mala sort. El marit de la dona va perdre la feina, ja que l'empresa va fer fallida. Això va suposar un nou impediment idiomàtic: l'home encara tenia menys coneixement del castellà i no hi havia manera de trobar feina a Barcelona.

"Amb el que guanyàvem, no podíem estalviar ni per a la jubilació ni per a unes vacances", diu la dona, relatant que era el moment d'abandonar la capital catalana perquè no podien "ni sobreviure ni prosperar". Un any després, doncs, viure a Barcelona va passar de ser un somni a un malson. La parella va tornar a Edimburg tot i que encara visiten la capital catalana amb l'objectiu de poder viure-hi la jubilació quan sigui el moment. Ara bé, la dona admet que ho faran millorant el coneixement dels idiomes oficials.