Dovid Libersohn dirigeix la comunitat jueva a Catalunya considerada més ortodoxa, Jabad Lubavitch. Nascut a Buenos Aires, educat a Mèxic, casat i pare de 7 fills, aquest rabí és màster en Filosofia Jasídica i graduat per l’Institut Albert Enstein en Enginyeria en tècniques alimentàries i en llei jueva. Conversem a la sinagoga de la seva comunitat, on ens explica les diferències existents en el si del judaisme, com contempla el conflicte de l’Orient Mitjà i les relacions amb la societat catalana.

Abans de res, què significa Jabad Lubavitch?
És un acrònim dels estudis bíblics. Estem creats sobre tres conceptes intel·lectuals i set emocions. Jabad és un acrònim de les tres qualitats intel·lectuals de l’ésser humà, que són saviesa, enteniment i coneixement (Jojmà, Binà i Daat).

Les emocionals quines són?
Benevolència, rigor, esplendor, victòria, bellesa, instint i lideratge. És el mapa cabalístic de les emocions.

A Catalunya hi ha diverses comunitats jueves. Què els diferencia a vostès de les altres, com la Comunitat Israelita i Bet Shalom?
El judaisme es manifesta des dels seus inicis en corrents. Bet Shalom és d’un reformisme reconstruccionista, que adapta la llei jueva a la llei civil. L’ortodòxia prioritza la llei jueva i, quan hi ha un xoc amb la llei civil, defensa que cada àmbit faci el seu camí. La Comunitat Israelita és tradicionalista, com si fos una via intermèdia, per simplificar-ho una mica.

Com valora la relació entre les comunitats jueves i la societat catalana?
Les comunitats jueves estan plenament integrades en la societat catalana. No hi ha problemes d’integració amb l’àmbit religiós, social o civil. En primer lloc, perquè el judaisme no distingeix entre la religió i el negoci. El negoci és part de la religió i la religió és part del negoci. Com les nostres vides. No hi ha vida sense nosaltres, sense intercanvi de valors econòmics, civils. Pel judaisme, l’home ha d’aportar i, per tant, ha d’integrar-se on viu. Vinguin d’on vinguin, els jueus s’integren.   

Vostè d’on procedia?
Vaig néixer a l’Argentina, però sent un bebè, els meus pares van anar a Mèxic. A l’Argentina hi havia la dictadura de Videla. 

L’ambient es va enrarir per vostès a l’Argentina?
No li ho puc dir, però sí que pels meus pares l’Argentina va deixar d’existir per les seves vides. Jo m’he identificat com a mexicà i tinc la nacionalitat espanyola.

Diu que estan molt integrats, però des de la comunitat jueva es parla d’antisemitisme. Què en pensa?
Hi ha un discurs de persmissivitat envers l’antisemitisme. Indubtablement. No de manera directa, però es dona suport a qui es considera la víctima, que són els palestins, i que se suposa que qui s’oposa a la llibertat dels palestins són els jueus, s’ataca els jueus. Hi ha persones que adopten el crit del moment. Els qui ara criden Free Palestine són els mateixos que cridaven Free LGTBI o Free Vietnam. Creuen que la lluita contra els palestins està liderada pels jueus i la veritat és que la lluita contra els palestins està liderada per ells mateixos. 

Vol dir?
És un poble que no està educat per a la democràcia. I si mirem la frontera, per un costat hi Israel, però per l’altre hi ha Egipte, que no els deixa entrar i té un mur més potent que el que hi ha del costat israelià. Qui no vol els palestins és el món musulmà, principalment. Si no fos així, ja els hagués adoptat. O hagués invertit prou en educació i construcció. 

Les societats es desenvolupen pel camí de l’educació o pel camí dels camins. Els romans deien que calia construir camins. Els babilònics deien que el que s’havia de fer era educar. No sé qui té raó, però això ha fet que existeixi la democràcia. Aquesta discussió ja apareix al Talmud entre el rabí Gambiel i el rabí Josi. Si són els camins o l’educació els que porten al desenvolupament. És una discussió molt antiga.

S’ha referit al lema Free Palestine, però aquest lema no és antisemita per principi.
No hauria, però ho és de manera indirecta. Si vostè compra tomàquets al Marroc, no els compra a Espanya. A Almeria els hauran de tirar. Aquí hi ha un mercat, que és el valor d’una terra en un temps determinat. I nosaltres hem de decidir si volem viure en pau, però no és suficient que nosaltres prenguem una decisió. Ells també ho han de fer. I mentre optin pel terrorisme, això no és part de la pau. 

Però no seria correcte diferenciar entre antisemitisme i la crítica al que faci el govern d’Israel?
El govern d’Israel representa l’Estat. Jo no soc polític. Soc una persona jueva que tinc família i amics a Israel, i que estimo la Terra d’Israel pel seu valor bíblic, històric, cultural. Per mi, l’Estat d’Israel prendrà moltes mesures, en la majoria estaré d’acord, en d’altres no. Com em passa aquí.  

Com valora l’acord per a l’alto el foc que ha donat lloc a la Junta de Pau del president Trump?
Miri, de moment, hi ha menys morts. Ja és un guany. Mentrestant, els soldats han tornat a les seves feines. Un altre guany. Hi ha un corredor alimentari obert. Un altre. Això durà la pau? És possible. A Irlanda del Nord, hi havia guerra quan jo era petit. Ara hi ha pau. Qui ho va fer possible? La mà dura de Margaret Thatcher? Potser sí. No ho sé.

Un avenç important es va fer amb Tony Blair.
Però potser va construir sobre els fonaments d’altres. Si Trump durà la pau? No li ho sé dir. Escolti, que també han mort molts israelians, eh. Les xifres de les morts palestines no estan gens clares, però del que estem segurs és que les morts israelianes són una tragèdia. I que el 7 d’octubre van morir assassinats més de mil jueus en mans de terroristes palestins. El dret a la defensa de la terra i els éssers humans està en mans dels estats i hi ha lleis de guerra. Si t’ataquen, t’has de defensar.   

Vostè veuria bé que una part del territori estigués en mans d’un estat palestí?
Personalment, jo ho veuria bé, però amb una condició. No és pau per territoris, sinó pau a canvi de pau. I si per fer-ho possible, tu has de tenir un lloc, és negociable. Però la pau per territoris, des que soc petit això no ha funcionat i no veig indicis que funcioni. La dona d’Arafat viu a París, portant una vida milionària. D’on han sortit aquests diners?

Però no està en contra per principi d’un estat palestí.
Si existeix Síria, Líbia, els Emirats…   

És correcte dir que hi ha una part del món ortodox que no és sionista?
És correcte. 

I Jabad què pensa d’això?
Jabad reconeix l’existència d’Israel. El sionisme és un moviment de redempció de la terra. S’ha de redimir la terra de la mà dels altres per tenir-la nosaltres. En aquest principi no hi està tothom d’acord perquè pot haver també una redempció de l’ésser humà en els seus principis. És una mica complex. Hauríem de llegir Spinoza amb deteniment sobre els vincles de l’home amb la terra! Catalunya pertany als catalans? I si jo vinc de Mèxic i soc català, he de tenir un trosset de terra? Me l’haurien de regalar? O és suficient amb què treballi i aporti a la societat catalana? 

I Jabad com és políticament?
Jabad com a tal és apolític, però en la idea que s’ha de defensar el govern que hi ha. Donem suport a israel per ser el lloc on viuen els jueus.  

Se’ls ha atribuït una bona connexió amb el partit Poder Jueu, d’Itamar Ben-Gvir, ubicat en l’extrema dreta israeliana.
Miri, les etiquetes són molt bones per les samarretes. Les persones som extremistes en algunes coses. hi ha gent que és extremista en l’alimentació i només menja vegetarià o vegà. Això no vol dir que estigui contra el ramader. Hi ha faccions del moviment religiós que donen suport a la idea de reforçar la idea de pau per pau sense lliurament de territoris i sense concessions a l’enemic fins que deixi de ser-ho. És la idea del senyor Ben-Gvir. 

Hi ha pluralitat política a Jabad?
És clar, és que la idea de Jabad no és política i això ens ho prenem molt seriosament. Quan governava la senyora Colau, segur que teníem poques idees afins, però vam mantenir una molt bona relació. Ens va permetre posar l’encesa de llums de la Hanukkà a la plaça de Sant Jaume i es va anar creant un vincle.  

Vostès es defineixen com a ultraortodoxos?
Nosaltres ens definim com a jueus. Creiem que la cultura del judaisme està arrelada en el coneixement de la Bíblia. Sense coneixement bíblic i sense compliment del patró religiós, no hi ha poble d’Israel. La gran preocupació del poble jueu és l’assimilació, que de tanta integració en la societat civil deixi de tenir una identitat pròpia. Nosaltres no volem perdre la nostra identitat. Volem ser excel·lents ciutadans del lloc on vivim sense perdre la nostra identitat. Quan diem excel·lents ciutadans ho diem de debò, no hi ha cap intent d’imposició sobre la societat civil. 

Ha tingut algun problema pel carrer?
Això és una cosa de cada dia. sempre hi ha algun il·luminat que crida "Visca Palestina". A més, està molt ben vist. Es considera que fomenta la pau. 

Com reacciona vostè?
Faig com si plogués. 

Tenen bona relació amb les altres comunitats religioses, els catòlics, els hindús…?
Com que hi ha pocs rabins a Barcelona i tenim molta feina, no faig un treball interreligiós. No participo en les taules interconfessionals, no perquè no hi cregui, simplement perquè no tinc més hores. 

I la relació amb les altres comunitats jueves?
És correcta. També hi ha zàping entre les comunitats. Hi ha gent que va voltant per les diverses comunitats. 

Quants són vostès?
Som una mica atípics perquè aquí no es paga una quota. La gent pot venir i participar, i potser això fa que siguem la més nombrosa. Aproximadament s’hi vinculen unes 3.000 famílies a Catalunya.  

Dins del judaisme ortodox, vostès pertanyen a l’anomenat moviment jaredí?
Jabad no és considerat jaredí. Nosaltres anem a l’exèrcit, ells no. La visió religiosa de la vida té moltes capes. Hi ha més gent, suposo, que és enterrada segons l’Església catòlica que no pas que fa la comunió. Hi ha moltes coses que marquen una forma de vida. Una és la participació a l’exèrcit. Significa que has deixat part dels teus millors anys per anar-hi. Jabad sosté que les persones que viuen a Israel han d’estudiar o anar a l’exèrcit. I si estudien i es casen, després han d’anar a l’exèrcit. Els jaredís no van a l’exèrcit.

I el jasidisme?
Aquests som nosaltres. Jasídic significa pietós. Som una comunitat jasidica. El crisitnaisme té 2.000 anys, però al judaisme li has de sumar 500 anys, que són els del compendi del Talmud, que són 500 anys de debats i discussions que es repeteixen cada dia.  

Què pensa d’una figura com Isaac Rabin, que va tancar els Acords d’Oslo amb Arafat?
Rabin és un Thatcher a l’inrevés. Rabin va voler fer la pau a qualsevol preu i el major preu va ser ell mateix. Va dur la seva idealització fins a un punt en què la societat no el va seguir. No estic defensant Yigal Amir, qui el va matar. Dic que malauradament, i això no porta a cap orgull perquè això ho condemno absolutament, el van sacrificar. Un boig, no sé si pertanyia a algun grup, i no sortirà de la presó mai. 

De fet, en el judici no es va buscar el perquè, amb el què ja estava condemnat. Mai s’ha arribat al perquè. Hi havia més gent vinculada? Ningú més va anar a presó. Això que, encara que siguis un llop solitari, necessites que algú t’ajudi. Sobre Rabin, cal dir que si els Alts del Golan són jueus és gràcies a Rabin. Es van conquerir a Síria amb la Guerra dels Sis Dies, el 1967. És que, de fet, és l’esquerra la que fa les conquestes, no hi ha conquestes de dretes.

Ho trobo molt ocurrent. Es refereix només a Israel?
A la història del poble jueu, però també a tot arreu. Napoleó què era? De dretes o esquerres? Llibertat, igualtat, fraternitat… I conquereix tot Europa. A més, l’esquerra sempre se sent mestressa de la moral i dels ideals. A Israel, les guerres les han fet els laboristes. Qui retorna territoris? La dreta. Menahem Begin retorna el Sinaí a Egipte. Ariel Sharon va sortir de Gaza. L’esquerra no hagués sortit mai.

I això per què creu que passa?
Perquè no té les tiroides per fer-ho. No s’atreveix. 

Rabin, laborista, sí, amb els territoris de l’Autoritat Nacional Palestina.  
Sí, Rabin sí, però van ser els governs de la dreta els que van aplanar el camí.