08
de novembre
de
2023, 10:19
Actualitzat:
20:06h
El Consell Escolar de Catalunya (CEC) i el Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) es reuniran en plens extraordinaris d'urgència. El segon ho farà aquest mateix dijous, i el primer, en canvi, esperarà fins al dijous de la setmana que ve. Tots dos, però, s'han marcat com a objectiu en les trobades debatre sobre una possible regulació de l'ús dels telèfons mòbils a les aules del país a través d'un procés participatiu, tal com ha avançat l'Agència EFE i ha confirmat la mateixa CEMB en la convocatòria als seus membres.
Tot i que el 53% dels instituts ja han regulat l'ús dels dispositius -xifra que ha donat aquest mateix dimecres la consellera Anna Simó al Parlament-, ara Educació "planteja la possibilitat d'establir un marc general que acompanyi els centres en la presa de decisions sobre les seves utilitats". L'escrit del consell barceloní també assenyala que "convivim en un entorn on la presència i amb freqüència l'abús dels mòbils dins i fora dels centres educatius ha generat alarma social i aquesta situació també ha provocat controvèrsia sobre la presència dels aparells en l'àmbit educatiu".
Així doncs, per al CEMB, hi ha una "necessitat inajornable d'educar l'alumnat" amb relació als entorns digitals, "tant pel que fa a la dimensió social com a la utilització com a eina d'aprenentatge". Tots aquests elements, indica el consell, "fan necessari el debat sobre la presència dels telèfons mòbils als centres". Juntament amb la convocatòria, el CEMB també ha enviat un qüestionari als seus membres perquè comparteixin les seves aportacions i es pugui fer el debat presencialment.
En aquest formulari, apareixen preguntes com ara quina opinió es té sobre el fet que la conselleria creï, finalment, aquest marc general per gestionar l'ús dels dispositius, si la regulació s'ha de fer individualment per cada escola "en funció de la seva realitat" o si en aquest procés ha de formar part la comunitat educativa.
Altres preguntes que s'han traslladat als membres del CEMB són si la regulació definitiva ha de sortir o no a la normativa dels centres o al seu web, el possible acompanyament i supervisió d'Educació o fins a quin àmbit s'ha d'estendre la regulació, entenent per això activitats lectives, biblioteca, passadissos, pati o extraescolars, entre d'altres.
Tot plegat, arriba després que milers de famílies hagin decidit mobilitzar-seper exigir un fre al lliure albir dels telèfons mòbils en els alumnes de secundària, ja que defensen que el seu ús és perjudicial abans dels 16 anys. Els dona la raó, per exemple, l'última enquesta de la Diputació de Barcelona, que es duu a terme cada any i que, enguany, ha revelat que el 41,3% dels adolescents admet que en algun moment desatén les seves obligacions per connectar-se a internet.
Segons aquest mateix estudi, un de cada tres estudiants de quart d'ESO de la província de Barcelona, el 36%, utilitza el mòbil més de tres hores al dia. L'enquesta també indica que un de cada quatre joves, el 24%, juga a videojocs més de dues hores diàries, i que el 34% hi juga entre una i dues hores cada dia. Pel que fa a la visualització de continguts en línia, el 40% hi dedica entre una i dues hores diàries, i el 26% més de dues hores. Aquest és el primer cop que la Diputació incorpora el consum de pantalles en l'estudi d’hàbits de salut en què participen 30.650 estudiants de centres de 90 municipis.
En els darrers anys l'ús de les pantalles ha augmentat significativament. En el curs 2015-2016, un 36% dels nois i un 4% de les noies de quart d’ESO jugava a videojocs en dies laborables. Actualment, aquests percentatges arriben al 51% i a l’11% respectivament.
També ha crescut l’ús diari de les xarxes socials. El 62% dels nois i el 77% de les noies les utilitzen de dilluns a divendres, el que suposa un creixement de 20 i 13 punts percentuals, respectivament, respecte al curs 2015-2017. Malgrat això, encara és més notable el creixement de les xarxes en cap de setmana, on el seu ús s’ha duplicat respecte a fa set anys en ambdós sexes. Els col·lectius que en fan més ús, són els migrants, especialment els de primera generació; els procedents de famílies monoparentals i altres situacions de convivència, i aquells amb baix nivell socioeconòmic.
Pel que fa a l’abús principal relatiu a pantalles, en els nois és bàsicament en videojocs i en les noies en xarxes socials. La Diputació de Barcelona ofereix als municipis de menys de 20.000 habitants el taller Pantalles i xarxes socials, adreçat a l’alumnat de primer cicle de secundària, per prevenir l’ús abusiu o problemàtic a les pantalles i xarxes.
Tot i que el 53% dels instituts ja han regulat l'ús dels dispositius -xifra que ha donat aquest mateix dimecres la consellera Anna Simó al Parlament-, ara Educació "planteja la possibilitat d'establir un marc general que acompanyi els centres en la presa de decisions sobre les seves utilitats". L'escrit del consell barceloní també assenyala que "convivim en un entorn on la presència i amb freqüència l'abús dels mòbils dins i fora dels centres educatius ha generat alarma social i aquesta situació també ha provocat controvèrsia sobre la presència dels aparells en l'àmbit educatiu".
Així doncs, per al CEMB, hi ha una "necessitat inajornable d'educar l'alumnat" amb relació als entorns digitals, "tant pel que fa a la dimensió social com a la utilització com a eina d'aprenentatge". Tots aquests elements, indica el consell, "fan necessari el debat sobre la presència dels telèfons mòbils als centres". Juntament amb la convocatòria, el CEMB també ha enviat un qüestionari als seus membres perquè comparteixin les seves aportacions i es pugui fer el debat presencialment.
En aquest formulari, apareixen preguntes com ara quina opinió es té sobre el fet que la conselleria creï, finalment, aquest marc general per gestionar l'ús dels dispositius, si la regulació s'ha de fer individualment per cada escola "en funció de la seva realitat" o si en aquest procés ha de formar part la comunitat educativa.
Altres preguntes que s'han traslladat als membres del CEMB són si la regulació definitiva ha de sortir o no a la normativa dels centres o al seu web, el possible acompanyament i supervisió d'Educació o fins a quin àmbit s'ha d'estendre la regulació, entenent per això activitats lectives, biblioteca, passadissos, pati o extraescolars, entre d'altres.
Tot plegat, arriba després que milers de famílies hagin decidit mobilitzar-seper exigir un fre al lliure albir dels telèfons mòbils en els alumnes de secundària, ja que defensen que el seu ús és perjudicial abans dels 16 anys. Els dona la raó, per exemple, l'última enquesta de la Diputació de Barcelona, que es duu a terme cada any i que, enguany, ha revelat que el 41,3% dels adolescents admet que en algun moment desatén les seves obligacions per connectar-se a internet.
Un de cada tres alumnes de quart d'ESO utilitza el mòbil més de tres hores al dia
Segons aquest mateix estudi, un de cada tres estudiants de quart d'ESO de la província de Barcelona, el 36%, utilitza el mòbil més de tres hores al dia. L'enquesta també indica que un de cada quatre joves, el 24%, juga a videojocs més de dues hores diàries, i que el 34% hi juga entre una i dues hores cada dia. Pel que fa a la visualització de continguts en línia, el 40% hi dedica entre una i dues hores diàries, i el 26% més de dues hores. Aquest és el primer cop que la Diputació incorpora el consum de pantalles en l'estudi d’hàbits de salut en què participen 30.650 estudiants de centres de 90 municipis.En els darrers anys l'ús de les pantalles ha augmentat significativament. En el curs 2015-2016, un 36% dels nois i un 4% de les noies de quart d’ESO jugava a videojocs en dies laborables. Actualment, aquests percentatges arriben al 51% i a l’11% respectivament.
També ha crescut l’ús diari de les xarxes socials. El 62% dels nois i el 77% de les noies les utilitzen de dilluns a divendres, el que suposa un creixement de 20 i 13 punts percentuals, respectivament, respecte al curs 2015-2017. Malgrat això, encara és més notable el creixement de les xarxes en cap de setmana, on el seu ús s’ha duplicat respecte a fa set anys en ambdós sexes. Els col·lectius que en fan més ús, són els migrants, especialment els de primera generació; els procedents de famílies monoparentals i altres situacions de convivència, i aquells amb baix nivell socioeconòmic.
La majoria d'adolescents amb addicció a les pantalles són nois d'entre 14 i 15 anys
Des de l’inici del programa de pantalles el 2016, el Centre de Prevenció i Intervenció en Drogodependències (SPOTT) de la Diputació ha atès 209 usuaris, 70 dels quals en els nou primers mesos de 2023. El perfil dels usuaris del programa de pantalles de l’SPOTT és d’un adolescent (81,83% són nois) amb una edat mitjana de 14,6 anys i que en un 75% dels casos presenta patologia dual.Pel que fa a l’abús principal relatiu a pantalles, en els nois és bàsicament en videojocs i en les noies en xarxes socials. La Diputació de Barcelona ofereix als municipis de menys de 20.000 habitants el taller Pantalles i xarxes socials, adreçat a l’alumnat de primer cicle de secundària, per prevenir l’ús abusiu o problemàtic a les pantalles i xarxes.