L'Ajuntament de Barcelona fa uns anys que va engegar una nova enquesta sobre "interculturalitat" a la ciutat, però és relativament desconeguda. De fet, mai no s'ha fet una roda de premsa de presentació dels resultats específics del sondeig, sinó que s'ha utilitzat per recopilar dades i presentar-les internament a diferents serveis que treballen en àrees relacionades. Ara, però, els resultats de les dues tongades d'enquestes (2021 i 2024) s'han fet accessibles al portal de dades del consistori. Una de les primeres conclusions de l'informe més recent és que a la pregunta "Com valoreu que Barcelona sigui una ciutat diversa?" la resposta obté un consens ampli: el 28,8% ho veu "molt positivament", mentre que el 60,3% ho llegeix "positivament". La xifra frega el 90% i queda lluny dels que ho veuen "negativament" (5,3) o "molt negativament" (1,3).
Les enquestes consultades per Nació expliquen diverses percepcions, després d'haver fet més de 2.400 entrevistes per a cada edició, que tenen a veure amb la diversitat, la convivència als barris o les discriminacions. De fet, una de les dades més contundents és la força amb què apareix el racisme immobiliari a les dades treballades per l'Ajuntament.
La discriminació a l'hora d'accedir a un habitatge és el principal problema de les dones i els homes de l'Amèrica llatina, però també dels homes del nord d'Àfrica. En el cas de les dones d'origen nord-africà -com la zona del Magreb- és igualment el segon factor més assenyalat, només per darrere dels casos viscuts al transport públic. Una de cada tres persones del nord d'Àfrica comunica haver patit algun cas de racisme immobiliari, fet que complica poder entrar a un pis, fins i tot quan es tenen els recursos econòmics per fer-ho. En el cas del col·lectiu llatinoamericà, tant els homes (26,5) com les dones (27,8) asseguren que s'ho troben també de manera habitual. Els ciutadans que venen d'altres països de la Unió Europea, del Regne Unit o de la Xina, per exemple, tenen unes xifres molt més baixes, entre el 7% i el 12% per cadascun dels orígens, pel que fa a les discriminacions amb l'habitatge.
Els d'origen europeu, els que se senten menys barcelonins
Un altre paràmetre que estudia l'enquesta municipal és quin és el grau de pertinença a la ciutat, i ho categoritza per col·lectius tant de gènere con d'edat i origen. Els que comuniquen sentir-se més barcelonins, més fins i tot que els que han nascut a l'estat espanyol, són els provinents de zones com Pakistan, l'Índia o Bangladesh, així com els del nord d'Àfrica, de països com el Marroc, Algèria o Líbia. Per contra, els que se senten menys identificats amb la ciutat de Barcelona són els que venen d'altres països de la Unió Europea o del Regne Unit: hi posen un 7,3 sobre 10, de mitjana.
- Sentiment de pertinença a Barcelona, a l'enquesta de diversitat / Ajuntament de Barcelona
La religió, l'aspecte més sensible
El que també queda clar als resultats de l'Enquesta d'Interculturalitat 2024 és que la sastisfacció amb la diversitat es valora en general positivament, però amb un matís. Si se separa per àmbits, com serien l'origen de països, les ètnies, les cultures o les religions, el que aixeca més polseguera és el tema religiós. Fins a un 11% de la ciutadania entrevistada creu que és "poc o gents convenient" la diversitat de religions que hi ha a Barcelona, si bé queda molt per darrere dels del 37% que ho veu "molt o bastant convenient" i el 23% que ho veu "convenient".
En aquesta carpeta, una dada que aporta l'estudi és que el catolicisme (39%) continua sent l'opció preferent dels entrevistats que professen alguna religió, seguit d'un 5% d'altres opcions cristianes, com el protestantisme evangèlic, els testimonis de Jehovà o els ortodoxos. Els musulmans (4%) i els hinduistes, budistes o sshiks (1%) tanquen la llista.
- Sentiments religiosos a la ciutat / Ajuntament de Barcelona
Pel que fa al clima de convivència al barri dels entrevistats, les conclusions són positives. Només un 8% dels barcelonins el suspèn, amb una nota del 0 al 4, mentre que la nota mitjana és un 7,3. Però això canvia si es mira la capacitat econòmica dels entrevistats. Així, els estrangers amb rendes altes són els que posen més bona nota a la convivència al seu barri (un 8,2 de mitjana), mentre que els espanyols amb les rendes més baixes són els que veuen amb més pessimisme la convivència a la zona on viuen, tot i donar-li un aprovat (6,6 de mitjana). En general, però, a banda de la diferència per origen, la gent més benestant -que viu amb unes condicions més acomodades- puntua més alt que els veïns més pobres, independentment de si són estrangers o tenen la nacionalitat espanyola.
Més polaritzada queda la pregunta sobre la situació del barri amb relació a l'any anterior: si es pregunta als barcelonins si la convivència al seu barri ha empitjorat, del 2023 al 2024, una tercera part dels espanyols dels barris amb rendes més baixes (35,7%) es mostra crític amb l'evolució, mentre que només un 16,7% creu que ha millorat i la majoria (43%) creuen que està igual. En canvi, gairebé la meitat dels estrangers dels barris obrers (43%) consideren que la convivència al barri ha anat a millor, i només el 23% opina el contrari. En general, però, tant a les rendes mitjanes com a les rendes altes es manté la tendència a un optimisme més gran per part dels que tenen origen estranger.
