El cap del Grup Especial d'Intervenció (GEI) de Mossos d'Esquadra -sense esmentar el seu nom per preservar el seu anonimat-, ha assegurat que la presència d'armes de foc en operatius policials contra xarxes criminals, com a assalts i entrades en domicilis amb detencions perilloses, és més elevada des de fa uns cinc anys: "L'amenaça cada vegada és més gran".

Així ho explica en una entrevista a Europa Press des del Complex Central Egara de la policia catalana situat a Sabadell, lloc en el qual els 48 efectius que integren aquesta unitat entrenen, preparen i dissenyen els diversos operatius als quals assisteixen quan són requerits.

Malgrat detectar aquest increment exponencial d'armes de foc, indica que això no s'ha de traduir en un "senyal d'alerta", ja que assegura que els agents cada vegada estan més entrenats i preparats per afrontar-ho.

De fet, en el que va de 2025 el GEI ha estat requerit en 90 ocasions (185 en 2024), de les quals el 37% ha estat en protecció d'actes i preventius; el 45%, en entrades i detencions perilloses i el 8%, en el trasllat i protecció de persones importants.

Plantacions de marihuana

"Abans no era tan habitual veure-les en un registre d'una plantació de marihuana", exemplifica el líder del GEI, que assenyala que el grup que ell dirigeix, per tractar-se d'una unitat d'elit preparada per fer front a aquest tipus d'operatius, només s'activa quan hi ha indicadors de risc per possible presència d'armes de foc o quan la situació és altament perillosa.

En ocasions, aquestes xarxes custodien la mercaderia de droga amb armes de foc per repel·lir possibles intervencions policials, i també 'bolcades' d'altres bandes que intenten robar-la: "És un joc a tres bandes. Els criminals, a la qual detecten algun moviment, com ha passat en alguna ocasió, disparen pensant-se que són grups rivals i és la policia".

Material, estratègies i recursos

Membre de la unitat des de 1994, explica que quan es va crear el GEI en 1990, amb previsió d'estar operatius pels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, el material era "bastant precari, molt rudimentari", però quan ell va accedir al grup es va produir una certa evolució que va permetre certs avanços. "Al llarg dels anys tot ha anat a cavall de com ha evolucionat la part delinqüencial. Això ens ha obligat a reestructurar mètodes de treball i a adquirir recursos més adequats per fer front a aquestes situacions", explica.

En aquest sentit, defensa la idea d'"equipar-se tecnològicament", per la qual cosa el GEI compta amb un important suport a nivell de drons, fibres òptiques i fins i tot intel·ligència artificial (IA) per dissenyar i estructurar operatius concrets. Per això, dins de la mateixa unitat hi ha un equip d'instructors que constantment tracta de desenvolupar noves tècniques i buscar al mercat nous avanços tecnològics per incorporar en la línia operativa.

Sobre això, destaca que ja treballen amb drons tàctics, mitjans hidràulics, visors nocturns i càmeres tèrmiques, i també estan estudiant incorporar noves càmeres unipersonals per poder gravar i tenir una visió tàctica de les intervencions, així com un gos operatiu que els ajudi en la seva actuació.

I a més dels avanços tecnològics, el GEI també treballa juntament amb altres àrees de Mossos, com la Unitat Canina, TEDAX, Brigada Mòbil (Brimo), Àrea Regional de Recursos Operatius (Arro), la Unitat de Drons i la de Mitjans Aeris: "Ens ofereixen un suport operatiu molt important", explica.

Intervencions destacades

Sobre les intervencions que més li han impactat, el cap de la unitat recorda l'operació contra el Pistoler de Tarragona, que es va atrinxerar en un edifici de la localitat i va disparar a diversos mossos provocant ferides a alguns d'ells, ja que, segons explica, va ser la primera vegada que van afrontar una amenaça directa amb una arma de foc i un tiroteig.

A més, assenyala atrinxeraments com el dels Lloses al juny de 2023 o a Caldetenes (Girona) el passat mes de juliol: "Qualsevol intervenció en la qual et vegis obligat a usar l'arma de foc allà queda", recorda el cap del GEI, qui afegeix que després d'actuacions d'aquest calibre es reuneix amb els seus agents en una anàlisi postoperativo (APO).

També recorda l'operatiu per capturar a Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste, dos reclusos de la presó de Ponent (Lleida) que en la seva fugida a l'octubre de 2001 van assassinar a un jove, van violar a la seva núvia i van disparar contra un mosso d'Esquadra en pràctiques, deixant-li paralític.