El futur Centre Pau Casals se situa en un edifici de principis del segle XX. Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

L'antiga casa residencial de la família Marty a Prada de Conflent, un edifici construït el 1924 com a rèplica d'un altre immoble existent a l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, serà a partir del mes de gener la seu permanent de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu, que comptarà amb un equipament per desenvolupar activitats al llarg de l'any, centrades bàsicament en “estades i intercanvi d'estudiants d'arreu dels Països Catalans”, segons assegura Joan Maluquer, secretari de l'UCE.

La nova seu, coneguda popularment com a Vall-Roc i oficialment com a Centre Transfronterer d'Estudis Pau Casals, o, per fer-ho més curt, Centre Pau Casals, està actualment en la segona fase de rehabilitació, que ha de dur a la finalització de les obres aquest mes de novembre. Tot i que encara no hi ha data oficial d'inauguració, Maluquer apunta que “a partir del gener ja es podrà inaugurar”. El mateix centre inclou una residència per als estudiants amb una capacitat de noranta persones. 

Tot i això, la Universitat Catalana d'Estiu no es traslladarà al Centre Pau Casals, ja que no té prou cabuda -a l'UCE enguany hi han participat 591 alumnes-, sinó que amb tota probabilitat, seguirà realitzant-se al Liceu Charles Renouvier, una instal·lació que la UCE lloga cada estiu.

Model de gestió pendent de definir

A falta encara de definir el model de gestió i explotació, la intenció és “aprofitar l'experiència de l'UCE” per fomentar les estades i intercanvis d'estudiants de secundària i batxillerat. La seva localització a Prada de Conflent és, segons el secretari de la UCE, “una bona manera de que els joves tinguin una visió més àmplia del seu país”, ja que la zona inclou una sèrie de referents nacionals, com el massís del Canigó, la població de Rià -on es diu que va néixer Guifré el Pilós-, el monestir de Sant Miquel de Cuixà -consagrat per l'abat Oliba- i la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada de Conflent entre d'altres, a més del fet que en la masoveria de la finca hi va viure durant un temps Pau Casals.

La idea amb la que treballa actualment el patronat és la de “fomentar intercanvis i que la gent conegui una altra dimensió de la cultura”, amb projectes com ajuntar al mateix centre grups escolars de diferents punts dels Països Catalans. És a dir, fer coincidir al Centre Pau Casals un grup del Principat amb un altre del País Valencià per descobrir els punts culturals i lingüístics comuns a través de diferents activitats. A ple rendiment, el centre podrà acollir uns 2.500 adolescents l'any, tot i que en principi no estarà obert tot l'any.

L'obertura del centre serà la fi d'un vell projecte que va començar a gestar-se el 1986 però que no va començar a prendre forma fins el 1996, tot i que les obres, que han durat més de 10 anys, van començar el 2002 i s'han elaborat en dues fases, la primera amb un cost de 2,7 milions d'euros i la segona de 2,15 milions d'euros.

Finançament europeu

La finca s'ha pogut rehabilitar gràcies principalment a Fons Europeus
de Desenvolupament Regional -fons FEDER-, que financen un 65% de l'obra, mentre que la resta correspon a la Generalitat de Catalunya 14,06%; Regió Llenguadoc Rosselló, 5,22%; Consell General dels Pirineus Orientals, 4,18%; Diputació de Barcelona, 2,78%; Diputació de Lleida, 2,78%, Diputació de Tarragona, 2,78%; Diputació de Girona, 1,39%; Vila de Prada de Conflent, 1,04%; Consell de Mallorca, 0,54% i Consell d'Eivissa, 0,23%. La propietat queda repartida, amb un indivís, de la següent manera, un 69% per a la Generalitat de Catalunya, i un 31% repartit entre la Regió Llenguadoc Rosselló, Consell General dels Pirineus Orientals i Vila de Prada, i el seu ús està cedit al patronat de la Fundació UCE per un període de 40 anys. El manteniment es finançarà a partir de l'explotació que es faci del centre.

El Centre Pau Casals però, no és l'únic projecte de la Fundació de l'UCE, sinó que s'està estudiant la possibilitat també d'encarregar-se en un futur pròxim, de gestionar “l'hostatgeria de Sant Miquel de Cuixà”, un equipament que podria tenir funcions semblants al Centre Pau Casals, però “destinat a la gent adulta”, segons afirma Maluquer.

Joan Maluquer, secretari de l'UCE, presenta les obres del Centre Pau Casals Foto: Jordi Palmer / Nació Digital