Es tracta d’una intervenció que es duu a terme amb una llavor de 4 mil·límetres de longitud i 0,5 de diàmetre que conté iode 125; aquesta s’insereix dins del tumor i serveix per identificar els ganglis afectats i així, a l’hora de fer la cirurgia per extirpar-lo, evitar extreure teixit sa. Fins ara, s’ha aplicat en 12 pacients de càncer de mama i paratiroides des de l’octubre, i hi ha 6 persones més en llista.
Es tracta d’un procediment radioguiat amb la llavor radioactiva que, com ha explicat la doctora Immaculada Alonso, es caracteritza per la precisió. En la intervenció, el cirurgià s’ajuda del professional de Medicina Nuclear, que detecta l’activitat radioactiva inserida mitjançant l’ús d’una sonda de detecció de raigs gamma, que permet procedir a l’extirpació de la lesió de forma molt precisa. Una vegada ressecada la lesió, es comprova la inclusió de la llavor que posteriorment es retirarà.
El doctor Antoni Castells ha remarcat que es tracta d'un "gran avenç" que confia poder aplicar, en un futur, en altres pacients. Alonso, en aquesta línia, ha afegit que la medicina està en evolució continua "cap a la precisió", fet que permet trobar el millor tractament per a cada pacient i produir el menor dany col·lateral.
En el càncer de mama, per exemple, ha ajudat a precisar la localització de ganglis limfàtics a l'aixella afectats per la metàstasi del càncer de mama. "Fins ara es feia un buidament complet, s'extirpaven tots els ganglis i això podia produir en les pacients, a la llarga, problemes de mobilitat del braç o inflamacions", i ha dit que amb aquesta tècnica, en els casos que hagin fet metàstasi i reaccionin bé a la quimioteràpia, es podria evitar l'extirpació completa dels ganglis limfàtics en un 40% dels casos.
_copia.jpg)
Una dona es fa una mamografia per detectar si té càncer de mama Foto: ACN
Millores per a les pacients
La doctora Alonso ha explicat que actualment, gràcies als programes existents, es detecten la majoria de càncers de mama en una fase molt inicial. "Això implica que, en el moment de la cirurgia, com que el tumor no es veu calen radiòlegs o metges nuclears que indiquin on es troba el dany", informa. Alonso apunta que amb aquesta nova tècnica, que prové dels Estats Units, és possible extirpar només el tumor i no el teixit sa que l'envolta.
Entre les pacients que ja han sigut sotmeses a aquesta tècnica, l'especialista detalla que l'impacte es tradueix en una millor estètica i en què, si és possible estalviar al malalt un buidament complet dels ganglis limfàtics a l'aixella quan ha fet metàstasi, això evita problemes de mobilitat a la llarga dels braços, aparició d'un limfedema i menys dolors.
El metge nuclear Sergi Vidal-Sicart ha destacat que aquesta tècnica, a Europa, es fa servir en càncers oculars i de pròstata, i ha criticat que, a diferència dels Estats Units on està regulada, "a Espanya hi ha traves legislatives que obliguen a cursar una petició fora d'indicació". En altres paraules, a Espanya s'ha de regular internament segons el centre hospitalari i han de passar per una autorització firmada per cada pacient.
Els doctors Sergi Vidal-Sicart, Antonio Castells, Immaculada Alonso i la pacient Isabel Sancho Foto: Laura Estrada
No tots els pacients se'n poden beneficiar
No amb tots els tumors no palpables es durà a terme aquesta nova tècnica. En principi, ha puntualitzat Vidal-Sicart, dependrà de com es manifestin. En cas que sigui una lesió "ben localitzada, estudiada i que es pugui veure per ecografia, sí", tot i que abans d'operar ha remarcat que cal estudiar molt bé quines condicions presenta cada cas.
[blockquote]El càncer de mama és dels més freqüents a Catalunya, ja que hi ha 4.500 nous casos per any, ha dit Antonio Castells[/blockquote]
Per la seva banda, Alonso ha celebrat que la introducció d'una tècnica com aquesta permet "fer més ampli el ventall d'intervencions possibles per a cada cas". La doctora ha assenyalat que, com més alternatives hi hagi, millor es podrà definir el procés per a cada pacient, segons les condicions que presenti.
Isabel Sancho ha sigut intervinguda amb aquest nou procediment i assegura que "ha anat molt bé", que no té cap dolor i que en tot moment va estar informada del procediment. Actualment es troba en fase de recuperació.
Vidal-Sicart ha dit que "encara queda canviar la prescripció existent perquè es pugui utilitzar més aquesta tècnica" i que està negociant amb una de les empreses que subministra les llavors per fer-ho possible, "però modificar la legislació és un procediment llarg que pot durar més d'un any". El càncer de mama és dels més freqüents a Catalunya, ja que hi ha 4.500 nous casos per any, ja dit Castells.
