1. Què faran ara els taxistes?
El ventall de possibilitats està obert, però els conductors ja han deixat clar que no pensen afluixar les mobilitzacions. Entre les propostes sobre la taula hi havia una vaga indefinida. Aquesta és l'opció validada en una assemblea celebrada aquest divendres al vespre, en la qual també s'ha acordat acampar a la Gran Via de Barcelona. Élite Taxi, el Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), Anget Taxi, Agrupació Taxi Companys (ATC), l'Associació de Taxistes Llatins Units (TLU) i la de Taxistes Pakistanesos de Catalunya (Pak Taxi) han convocat una primera aturada aquest mateix divendres després de la interlocutòria del TSJC, i han advertit del fet que no es responsabilitzen de possibles nous atacs contra cotxes VTC. "No ens fem responsables de qualsevol acte que pugui ocórrer als nostres carrers i fem responsables directes al Ministeri de Foment i al seu ministre [José Luis Ábalos] de la situació d'alarma creada", han avisat.
A més, han cridat a tots els taxistes d'Espanya a manifestar-se contra el Ministeri de Foment i exigir solucions immediates "com a responsables finals de l'incompliment de la llei amb la qual els lobbies estan expandint-se", fent esment així a Uber i Cabify. Amb la referència a la llei expressen que no s'està respectant la ràtio d'una llicència VTC per cada 30 de taxis, i en responsabilitzen el govern espanyol: per les polítiques dels darrers anys i perquè també Foment va recórrer el reglament metropolità, si bé el ministeri ha acabat reculant en la seva petició de mesures cautelars per mirar de rebaixar la tensió.
Els taxistes s'oposen a la decisió del TSJC: col·lapsen el centre de Barcelona i tallen l'accés a l'aeroport amb objectes en flames https://t.co/DuU1Pgiqt2 pic.twitter.com/tMzVGlzAeK
— NacióDigital (@naciodigital) 27 de julio de 2018
2. Què crispa el sector?
Els taxistes consideren que en la seva disputa amb empreses com Uber i Cabify s'hi juguen la supervivència de més de 10.000 famílies, i aquest és el motiu principal de la bel·ligerància a tot allò que ressoni a VTC. Temen que la multiplicació de llicències dels cotxes de lloguer amb conductor es transformi en una pèrdua progressiva de la seva posició dominant en l'àmbit del transport de passatgers a demanda i, per tant, dels ingressos. Han calculat que se'ls rebaixaran un 33%. A més, consideren que competeixen en desigualtat de condicions, i és que el taxi és un sector fortament regulat, on l'administració metropolitana té prefixats des dels preus i els models de vehicle fins a com han de vestir els conductors, mentre que els VTC tenen una regulació molt més laxa. Això es tradueix en qüestions com que el preu d'Uber i Cabify és lliure i, per tant, els pot permetre resultar més econòmics.
Tradicionalment, el taxi no havia considerat els VTC com a competència perquè solien ser cotxes o furgonetes d'alta gamma que cobrien peticions d'un públic amb cert poder econòmic. Són els també denominats "cotxes negres" que cada any omplen la ciutat pel Mobile World Congress (MWC), el congrés de la telefonia mòbil. Amb Uber i Cabify s'ha facilitat que es pugui contractar aquests serveis amb una aplicació mòbil i que tothom pugui accedir-hi a preus competitius, i és per això que les protestes dels taxistes es focalitzen contra els vehicles de les grans empreses. Aquests conductors han patit diversos atacs dels taxistes com a bucs expiatoris d'una realitat que no està sota el seu control, sinó de l'administració i els tribunals: l'incompliment de la ràtio que els anys noranta va establir l'Estat d'una llicència VTC per cada 30 taxis, i malgrat que aquest 1/30 fins i tot ha estat avalat pel Tribunal Suprem.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ZcrQRRyaX7Q[/youtube]
El reglament metropolità pretenia garantir-la, almenys en el cas dels VTC, que tenen com a origen i destí la mateixa àrea metropolitana, o sigui, que presten serveis interiors a aquest territori. La relació d'1/30 s'està incomplint perquè les empreses que pugnen per tenir noves llicències de vehicles de lloguer amb conductor estan guanyant-les als tribunals sense gaire dificultats. N'havien demanat centenars entre el 2009 i el 2013, quan l'Estat va aixecar les limitacions preexistents que obligaven a garantir l'1/30, i ara als jutjats estan obtenint els permisos que en aquell moment no se'ls va atorgar malgrat que havien fet la petició i que hi tenien dret. Aquestes sentències poden implicar que a Catalunya s'incrementi en 2.900 les llicències VTC, 2.500 de les quals a l'àrea metropolitana. Els taxistes ho consideren competència deslleial.
3. Què ofereixen les administracions?
El reglament metropolità per limitar Uber i Cabify és vist pel sector del taxi com la darrera esperança per evitar una multiplicació de llicències VTC. La capital catalana s'ha convertit en el bastió de l'Estat que planta cara a aquestes companyies, i l'han erigit com a exemple a seguir a la resta de ciutats on els taxistes s'han vist o es poden veure afectats per l'increment dels serveis VTC. És per això que a la marxa de dimecres a la capital catalana hi van participar taxistes d'altres punts de l'Estat, i que un dels lemes era: "Si cau Barcelona, caiem tots". El sector ja acumula molts mesos de mobilitzacions, fins que l'Àrea Metropolitana, amb Ada Colau al capdavant, havia acabat movent fitxa amb la normativa.
En el reglament, que inicialment es preveia que entrés en vigor la setmana que ve, s'obliga als vehicles de lloguer amb conductor a tenir –a part de la llicència VTC- una segona autorització de l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) per poder fer serveis que tinguin com a origen i destí l'àrea metropolitana. Amb aquesta normativa es pretenia garantir el compliment de la ràtio d'un cotxe VTC per cada 30 taxis, i es limitava a 399 els VTC autoritzats per prestar servei a l'àrea metropolitana. Això implicava que, com a mínim, un miler de llicències hagin de deixar d'operar en trajectes interiors de l'àrea metropolitana, i evitar que hi entrin almenys unes 2.500 més. Els taxistes temen que en poques setmanes acabin havent-hi 4.000 llicències VTC a la ciutat. Ells són poc més de 10.500.
Ara tota l'atenció, tant la dels taxistes com la de l'Ajuntament de Barcelona, se centra ara en quins passos farà Foment, ja que consideren que és qui té la capacitat de desencallar el conflicte. El TSJC ha advertit que l'Àrea Metropolitana no té la competència per regular les llicències VTC, però Colau segueix defensant la regulació metropolitana i s'ha mostrat "plenament" convençuda que l'AMB té les competències per fer la normativa, i que només cal fer-la més aclaridora. "Només que modifiquin un paràgraf de la llei [d'ordenació de transports terrestres], en un decret llei en el proper Consell de Ministres, [el Ministeri de Foment] pot esvair qualsevol mena de dubte", ha argumentat Colau. L'alcaldessa de Barcelona s'ha reunit aquest divendres a la tarda amb els representants del sector i els ha demanat "calma" per poder explorar solucions.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5aKS2c6zu5M[/youtube]
4. Com ha reaccionat fins ara Uber i Cabify?
L'actitud que ha marcat la reacció de les dues empreses que són objecte de les protestes dels taxistes ha estat la de la discreció. Les companyies han optat per no entrar en el cos a cos amb el taxi, i probablement una de les mostres més visibles d'aquest fet és la imatge que llueixen els cotxes d'Uber a la capital catalana. Aquesta empresa va tornar a operar a Barcelona des de mitjans de març i ho ha fet amb vehicles que no porten cap logotip per evitar que siguin identificats fàcilment a simple cop d'ull i que siguin objecte de la ira dels taxistes. Amb els atacs d'aquesta setmana, Uber i Cabify han cedit majoritàriament la resposta en la patronal Unauto, que agrupa empreses que treballen amb llicències VTC. Només un directiu de Cabify s'ha atrevit a intervenir en alguns mitjans de comunicació.
Unauto va ser qui va anunciar dimecres la suspensió dels serveis d'aquestes dues companyies com a "conseqüència dels atacs organitzats per grups radicals" a conductors de VTC, i va demanar la col·laboració de les administracions i de les forces de seguretat perquè "no només se'ls nega el seu dret a treballar sinó que veuen perillar la seva integritat física de forma cada cop més acusada". També ha estat a través de la patronal que les empreses han recorregut el reglament metropolità, i consideren, com ha argumentat el Ministeri de Foment i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en els seus recursos contra la normativa, que aquesta envaeix competències estatals.
