La taula presidencial de la jornada que s'ha fet a Vic, amb Germa Gordó, Anna Erra i Miquel Sàmper. Foto: Jordi Puig

El Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, s’adreçarà a tots el partits polítics catalans per demanar-los que impulsin una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial, per tal que el coneixement del català sigui considerat un “requisit”, i no només un “mèrit”, per exercir a l’Administració de Justícia de Catalunya. El conseller Germà Gordó, en una jornada celebrada aquest divendres a Vic, ha donat suport a la proposta i ha avançat que des del Parlament els partits prepararan una proposició de llei per garantir el dret de l'ús del català a la Justícia que, un cop aprovada, es presentarà al Congrés.

Actualment, només es requereix el coneixement del català al personal no judicial de l’Administració de Justícia a Catalunya, ja que la resta de funcionaris -jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials- tenen caràcter de cos estatal, per la qual cosa el coneixement de la llengua catalana només compta com a “mèrit”.  Això dificulta que es pugui garantir el dret efectiu de l’ús del català als ciutadans davant l’Administració de Justícia, un dret reconegut a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

“L’Estatut especifica clarament -al seu article 33- que totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les relacions amb l’Administració de Justícia, però el fet que el personal judicial a Catalunya no hagi d’acreditar el coneixement de la llengua catalana com un ‘requisit’, i que compti tan sols com un simple ‘mèrit’, converteix aquest dret en una fal·làcia” argumenta el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper.

Gordó ha animat a tots els professionals de l'administració de Justícia a utilitzar el català en tots els seus àmbits d'actuació. "L'advocat, el jutge, el procurador o el funcionari han de creure que el català té la mateixa dignitat que qualsevol altra llengua per ser usada en l'àmbit judicial", ha apuntat. En aquest sentit, Sàmper ha assenyalat que s'està treballant "intensament" perquè els advocats perdin la por a pensar que la utilització de la llengua catalana "pot ser negativa".

Per tots aquests motiu, el Consell de l’Advocacia Catalana demanarà a tots els partits polítics que donin suport a una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial per tal que el coneixement del català sigui un requisit per a tot el personal destinat a l’Administració de Justícia a Catalunya. Sàmper, considera que “només d’aquesta manera es podrà garantir el dret efectiu de l’ús del català en la justícia”.

Debat a Vic

La consideració de “mèrit” o “requisit” del coneixement del català per exercir a Catalunya ha estat objecte de debat en una taula rodona que s’ha celebrat aquest migdia a Vic, amb motiu de la IV Jornada de l’ús del català a la Justícia, organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana. Durant la vetllada també s’ha analitzat l’aplicació de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries a Espanya.

L’objectiu d’aquestes jornades, que organitza cada any la Comissió de Llengua del Consell, en diferents punts del territori, és fer reflexionar a l’advocacia sobre les mesures per promoure l’ús del català a la justícia. “Per tal que el dret  a la utilització del català davant dels tribunals sigui ple, és absolutament necessari que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i la resta del personal acreditin un coneixement de la llengua que sigui requisit per incorporar-se al món judicial del país”, ha dit el president de la Comissió de Llengua del Consell, Josep Canício,

El percentatge de sentències en català ha disminuït de manera progressiva en els últims anys, de manera que si l'any 2007 el 16,77 per cent de les sentències eren en català, l'any 2011 només van ser el 13,11 per cent.

  
Informe de l'Observatori Català de la Justícia sobre l'ús del català a la justícia