Si bé cada casa és un món i tothom segueix les tradicions al seu gust, el plat estrella de Sant Esteve a les llars catalanes són els canelons. A diferència de la festivitat, però, que té uns orígens llunyans, aquesta tradició gastronòmica és més propera del que pot semblar i no succeeix fins a principis del segle XX.

Aquest plat típic de la cuina italiana havia arribat unes dècades abans a Catalunya, pels volts del segle XVIII, però es comença a popularitzar entre la burgesia i la societat benestant arran de restaurants emblemàtics de Barcelona com la Maison Dorée de la plaça Catalunya, on ara hi ha la botiga de roba Primark. Per la dificultat d'obtenir la pasta, els canelons es van situar com el plat dels rics.

Però els canelons passen a ser completament populars a tot Catalunya gràcies als gremis d'oficis de Barcelona, que el dia 26 de desembre celebraven la festa del seu patró. Primer, anaven a missa a la catedral i després, amb les restes del menjar del dia de Nadal, van fer-les servir de carn per als canelons, que menjaven als seus locals.

Un dels factors clau per a la popularització dels canelons va ser la marca El Pavo, que el 1911 va comercialitzar les plaques seques de pasta, molt similars a les actuals, i va permetre estalviar temps de cuinar i costos. Així doncs, els canelons van substituir el que fins llavors era el plat típic de Sant Esteve: el conegut com a arròs de catedral, que també es feia amb les restes del dinar de Nadal.