El decorat turístic de la Rambla no pot amb la Llibreria Pompeia

La tercera i quarta generació de la família Martí empenyen el negoci fundat el 1922 venent llibres i material de papereria a barcelonins i visitants que encara valoren el tracte de proximitat

Publicat el 19 d’octubre de 2022 a les 19:30
Actualitzat el 19 d’octubre de 2022 a les 22:02
Botigues de souvenirs, bars i tavernes, hostals i hotels, establiments d'intercanvi de monedes i enormes superfícies de cadenes de roba. La Rambla i els carrers que hi naixen estan envaïts i costa trobar botigues de tota la vida, fundades per barcelonins i pensades per als barcelonins. Això sí, el número 5 del carrer del Cardenal Casañas és un oasi enmig d'aquest desert. 

Els baixos d'aquest edifici acumulen 413 anys i continuen donant guerra a tocar del Pla de la Boqueria. Són tres locals estrets i fondos, de productes clàssics i d'aquells que cada cop són més marcians. A l'esquerra hi ha la Cereria Gallissa, fundada el 1826, amb una marededeu històrica que vigila l'establiment. Al centre, la joieria San-Do que, establerta el 1905, crea i ven productes originals fets a mà. I el tercer, el de més a la dreta, és la Llibreria Pompeia, un espai per perdre's entre llapis, llibres, papers i llibretes obert des del 1922

Cent anys de vida al servei de la ciutat. Prestatges de fusta robusta -els originals, "sí, no els hem tocat"- donen la benvinguda al visitant que hi entra, ja sigui per curiositat de trobar-hi ves-a-saber-què o per comprar-hi el darrer llibre del Joël Dicker. La Pompeia és un negoci de barri, dels de sempre, i només cal veure les dues persones que s'amaguen darrere del taulell per descobrir-ho. Són la Maria Montserrat Martí, de 76 anys, i en Ricard, de 44. Tieta i nebot. Tercera i quarta generació de la família Martí, la mateixa que fa un segle va apostar per aquest petit cau a la vora de la Rambla per obrir-hi la seva llibreria i papereria.

Fer 100 anys és motiu de celebració i més en un barri on el turisme s'ho ha menjat gairebé tot. El preu dels lloguers dels locals pròxims a la Rambla està disparat i no tots els negocis s'ho poden permetre. "El local és propietat nostra", explica en Ricard a NacióDigital, mentre Maria Montserrat ho acompanya d'un "i per això seguim oberts" que explica la supervivència de la Pompeia enmig d'un oceà turístic infinit.

Ell admet que el negoci no dona per pagar els 4.000 euros que costa el lloguer més barat al carrer Cardenal Casañas mentre ella passa la tarda -sempre que no entra ningú a l'establiment- retallant imatges de catàlegs i revistes antigues. Són punts de llibre inèdits, únics, fets a mà amb tota la delicadesa del món. La Maria Montserrat selecciona les fotos i, després, les enganxa d'una en una a petits retalls de cartolina que els sobren. "Els donem als clients que compren llibres amb l'excusa que defensem que no es dobleguin les fulles", somriu en Ricard.

Sobreviure en el sector del llibre és complicat també perquè la venda en línia ha absorbit bona part del negoci, però els nostàlgics del llibre físic encara s'apropen a comprar-hi exemplars. Sobreviure-hi durant cent anys és un repte i, alhora, una fita mereixedora de reconeixement. És enguany, l'any del centenari de l'establiment, quan l'associació Amics de la Rambla els fa entrega del premi Ramblista d'Honor pel seu paper "fonamental" en la difusió de la cultura marítima de Barcelona i la seva "vinculació i generositat" amb les entitats del barri. "Fa molta il·lusió, però tampoc cal, sobretot perquè no hem fet res que surti del nostre habitual", reconeix en Ricard buscant la complicitat de la tieta, que afegeix que "la família ha fet la feina el millor que ha sabut".

A sobre del taulell i penjats als prestatges hi ha tres quadres que coronen el modest local. "Són la mare i l'avi", exclama ella, mentre n'assenyala dos amb lletres. Són entregues que el Gremi de Llibreters i la Cambra de Comerç han fet durant aquest segle a la família Martí, sobretot en l'etapa més inicial, quan les dues primeres generacions regentaven l'establiment: "És història de la família i, per sort, si tanquem ens ho podrem emportar". Sort, de què?

"Ja no estem classificats com a patrimoni de la ciutat, estem molt contents!", diuen tieta i nebot amb una rialla a la cara. Els establiments catalogats com a històrics i amb valor patrimonial, segons expliquen, no poden retirar del local res que integri l'estructura o en marqui trets característics. Ara, amb la retirada d'aquest "títol", la família Martí ha recuperat l'alegria perquè, si tanquen -"tant de bo no passi mai"- poden emportar-se a casa qualsevol element de la botiga. 
 

La Llibreria Pompeia, un dels tres locals del número 5 del carrer Cardenal Casañas. Foto: Adrià Costa


La llibreria és petita i els títols no estan col·locats seguint cap ordre lògic. "Sempre hem tingut llibres de tot, però no tenim seccions bàsicament per la falta d'espai", comenta ell. De fet, la interacció amb el client, amb la màxima que "el client no sempre té la raó, però sí que és la nostra raó de ser", és el motor que mou la Pompeia. "A la gent encara li agrada rebre recomanacions", celebra la Maria Montserrat. L'estima que aquest parell té pel negoci i per la professió de llibreter és immesurable. I aquest és un tret que els fa destacar per sobre de la resta de negocis del barri. Una actitud que, de fet, és el reflex del seu desig: "Sap greu que la Rambla s'hagi convertit en un passeig de turistes, ens agradaria que tornin les botigues per a la gent de casa". 

"Barcelona és una ciutat turística, sí, però fer que totes les botigues estiguin pensades per a ells... què ens diferencia de París? No volem ser com Venècia i la gent d'aquí n'ha de ser conscient". En Ricard considera que la ciutat hauria de tenir un tret diferencial respecte altres grans capitals europees, massificades turísticament, i amb poquíssim negoci pensat per a la gent local. Un cop escoltada la seva crítica, no sorprèn veure que al local només hi ha un petit aparador amb mapes i alguna guia de la ciutat. Per què? La Maria Montserrat assegura que el seu negoci no està només enfocat a la gent de Barcelona, però lamenta que el turista que ve "no gasta": "És tan obvi que s'està perdent una cosa [la Rambla] que no s'hauria de perdre...". Així, nostàlgics de recuperar la Rambla de sempre, la històrica, Maria Montserrat i en Ricard esperen atents darrere el taulell els clients també nostàlgics que no volen perdre els establiments històrics de la capital.