El delta de l'Ebre no para d'enfonsar-se: concretament 0,3 centímetres cada any. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han realitzat el primer estudi de la taxa mitjana d'enfonsament que afecta sistema deltaic, un procés anomenat subsidència, així com del perfil temporal de deformació. L’estudi forma part del projecte Life+Ebro-ADMICLIM, cofinançat per la Unió Europea.

Per realitzar l'anàlisi, s’han utilitzat imatges de radar obtingudes durant el període 1992-2010 per diversos satèl·lits. Els resultats demostren que, en dues dècades, la taxa de subsidència ha estat d’aproximadament de 0,3 centímetres anuals, similar a la d’altres zones deltaiques.

Al mateix estudi també es posa de manifest l’existència d’una taxa de deformació lleugerament superior a la part nord (Riumar) en comparació amb la part central (Deltebre) i sud del Delta de l’Ebre. Així mateix, s’ha constatat la presència d’importants fluctuacions estacionals de l’elevació de la plana deltaica, amb alternança de períodes d’enfonsament seguits de períodes d’elevació. Aquests darrers poden arribar fins als 2 centímetres.

Mapa de vulnerabilitat

Els resultats obtinguts en aquest estudi seran utilitzats per a l’elaboració d’un mapa del delta de l'Ebre on s’indicaran les zones més vulnerables a l’enfonsament i a la pujada del nivell del mar, unes dades que permetran després prioritzar les àrees d’actuació per pal·liar aquest problema.

El Delta de l’Ebre es considera una de les zones més vulnerables al canvi climàtic, donat que la suma de la subsidència i la pujada del nivell del mar poden implicar una pèrdua d’elevació superior al metre durant el present segle, amb la qual cosa la meitat del Delta quedaria per sota del nivell del mar.