12
de novembre
de
2023, 09:45
Actualitzat:
17:34h
Ha costat anys i panys que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) prengués partit sobre el llenguatge inclusiu. El debat sempre ha estat viu, però els últims temps ha tingut dos moments clau: quan es va publicar el setembre del 2021 el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo), coordinat per la lingüista Carme Junyent, i quan va sortir el setembre del 2023 la Guia gramatical de llenguatge no-binari (Raig Verd), dirigida per l'activista Jun Moyano. Arran de la defunció de Junyent i la publicació de la guia, tot i que sense fer-hi referència directament, diferents institucions s'han pronunciat recentment sobre el tema.
Primer va ser la Universitat de Barcelona (UB), que el 18 d'octubre va fer pública una instrucció en què explicava que "adopta el masculí com a genèric i desestima els desdoblaments sistemàtics de les formes masculina i femenina" i recordava que "l'ús del masculí com a gènere gramatical no marcat no exclou ni les dones ni les persones no-binàries". I després, la Secció Filològica de l'IEC, que el 26 d'octubre va emetre un comunicat en què es desmarcava del llenguatge inclusiu i defensava que en català "el masculí és el gènere no marcat i, per tant, es pot fer servir per a fer referència genèricament a grups o individus tant de sexe masculí com de sexe femení".
Tot i això, en el document, la Secció Filològica reconeix que "els canvis socials, quan són importants i creen situacions duradores, solen provocar modificacions en la llengua". En aquest sentit, proposa tota una sèrie d'alternatives normatives per fer visibles les dones o per a les persones que no combreguin amb el masculí com a gènere no marcat: les formes dobles (Entrevistarem les enginyeres i els enginyers del projecte), els mots col·lectius (El professorat) i recursos gramaticals com el tractament de vós (Us apuntarem a la llista d'espera) o el pronom tothom (Tothom s'hi pot apuntar). Ara bé, aquestes fórmules creen discrepàncies entre els experts en llengua i entre la societat.
En aquesta mateixa línia, Neus Nogué, filòloga i professora del departament de Filologia Catalana de la UB, exposa que el desdoblament "presenta un problema gramatical de concordança i represa quan, per exemple, en un text has d'anar repetint els elements desdoblats". Per tant, per Nogué el dilema del desdoblament "no és el fet en si aïllat, sinó el problema discursiu que provoca". Així mateix, afegeix que no és un fenomen "estrictament lingüístic, sinó d'ideologia", i que certs grups "només desdoblen el que els convé". Com a conclusió, remarca que aquesta fórmula "no deforma la llengua, sinó que fa inviable un discurs seguit, coherent i cohesionat".
Una de les mancances del document de l'IEC, de fet, és que no s'hi fa cap proposta per al singular en el cas d'una persona no-binària. Ja fa temps que el col·lectiu LGTBI reivindica la desinència en -i (Judith Butler és uni gran escriptori), i precisament és la proposta de la Guia gramatical de llenguatge no-binari. La Secció Filològica, però, s'hi oposa i, en el comunicat, conclou que "aquesta estratègia queda fora del marc normatiu i encara gramatical" i que és "un recurs que contravé les normes internes del català". Tot i això, recorda que "els canvis en la normativa lingüística són sovint fruit dels canvis en l'ús social".
La realitat és que la fórmula ja ha arribat en diferents àmbits, com ara el món editorial. Avui dia és habitual trobar personatges no-binaris als llibres, per això els professionals de la traducció aposten pel llenguatge inclusiu. Ho explica a Nació Bel Olid, que s'identifica com a persona no-binària, es dedica a la traducció i fa servir el neomorfema -i: "Hi ha editorials de tant de prestigi com Club Editor o Raig verd que ja fan servir el llenguatge inclusiu", perquè "la literatura sempre va per davant de les institucions". Tot i això, creu que encara no s'ha estès prou perquè "als Països Catalans tenim un problema de pes demogràfic: el nombre de persones no binàries que parlen català és molt més reduït que en altres llengües".
Pel que fa al comunicat de l'IEC, Olid remarca que "és contradictori que digui que el llenguatge inclusiu genera ambigüitats al mateix document en què proposa emprar el masculí en casos en què no serà ambigu, serà directament enganyós". Així mateix, entén que "és massa d'hora perquè l'IEC reculli el neomorfema -i, perquè encara no se n'ha estès l'ús", i veu les declaracions de Teresa Cabré "molt assenyades en aquest sentit". Al capdavall, creu que "l'IEC no ha de donar alternatives, simplement ha de recollir les que trobem les persones que parlem la llengua". Així doncs, "potser no veuré el dia en què el neomorfema -i es faci servir de manera general, però com a mínim penso lluitar perquè qualsevol que parli català entengui de què es parla quan es fa servir", conclou Olid.
Mentre que uns defensen que el llenguatge inclusiu és un fenomen ideològic imposat des de l'administració i el món de la política, d'altres reivindiquen que és fruit d'una necessitat expressiva de grups de persones arran dels canvis que ha experimentat la societat. I mentre que uns asseguren que si canviem la llengua, canviem el món, d'altres pensen que si canviem el món, canviem la llengua. Ara bé, caldrà veure cap a on evoluciona el fenomen i si l'IEC, amb el temps, haurà de trobar la manera perquè tothom tingui fórmules normatives en català que els representin.
Primer va ser la Universitat de Barcelona (UB), que el 18 d'octubre va fer pública una instrucció en què explicava que "adopta el masculí com a genèric i desestima els desdoblaments sistemàtics de les formes masculina i femenina" i recordava que "l'ús del masculí com a gènere gramatical no marcat no exclou ni les dones ni les persones no-binàries". I després, la Secció Filològica de l'IEC, que el 26 d'octubre va emetre un comunicat en què es desmarcava del llenguatge inclusiu i defensava que en català "el masculí és el gènere no marcat i, per tant, es pot fer servir per a fer referència genèricament a grups o individus tant de sexe masculí com de sexe femení".
Tot i això, en el document, la Secció Filològica reconeix que "els canvis socials, quan són importants i creen situacions duradores, solen provocar modificacions en la llengua". En aquest sentit, proposa tota una sèrie d'alternatives normatives per fer visibles les dones o per a les persones que no combreguin amb el masculí com a gènere no marcat: les formes dobles (Entrevistarem les enginyeres i els enginyers del projecte), els mots col·lectius (El professorat) i recursos gramaticals com el tractament de vós (Us apuntarem a la llista d'espera) o el pronom tothom (Tothom s'hi pot apuntar). Ara bé, aquestes fórmules creen discrepàncies entre els experts en llengua i entre la societat.
Una fórmula que no resol la situació de fons
La filòloga Maria Pilar Perea, també catedràtica de dialectologia i història de la llengua catalana i cap d'estudis dels graus de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB), explicava en una entrevista a Nació que "la desigualtat de la dona existeix", però que "no es resoldrà forçant la llengua". Per Perea, el problema és que el llenguatge inclusiu i el desdoblament de gènere no resolen la situació de fons: "Es força el llenguatge però alhora hi ha més sexualització que mai. Només cal observar les imatges publicitàries. Per no parlar de la violència contra les dones, amb assassinats continus. Això sí que hauria de merèixer l'atenció i la voluntat de posar-hi fi, en lloc de perdre el temps jugant amb les a i el gènere masculí". D'aquesta manera, deixa clar que "la dona es visibilitza d'una altra manera" i no "posant una marca de gènere femení pensant que així se li dona visibilització".En aquesta mateixa línia, Neus Nogué, filòloga i professora del departament de Filologia Catalana de la UB, exposa que el desdoblament "presenta un problema gramatical de concordança i represa quan, per exemple, en un text has d'anar repetint els elements desdoblats". Per tant, per Nogué el dilema del desdoblament "no és el fet en si aïllat, sinó el problema discursiu que provoca". Així mateix, afegeix que no és un fenomen "estrictament lingüístic, sinó d'ideologia", i que certs grups "només desdoblen el que els convé". Com a conclusió, remarca que aquesta fórmula "no deforma la llengua, sinó que fa inviable un discurs seguit, coherent i cohesionat".
Les persones de gènere no-binari, excloses
Els arguments que plantegen Perea i Nogué no són l'única problemàtica entorn del desdoblament de gènere i altres fórmules proposades per l'IEC. Les formes dobles, concretament, exclouen determinats grups de persones, com ara les de gènere no-binari. Ho explica la lingüista Míriam Martín, articulista d'aquest diari, que es mostra partidària d'avançar i fer canvis: "La societat ja ha evolucionat i, justament per això, calen recursos lingüístics per anomenar les persones no-binàries; ja no s'hi val a dir que són col·lectius minoritzats i que val més no fer-ne cas". En paraules de Martín, el masculí genèric i les formes dobles "no poden cobrir totes les necessitats expressives, sobretot quan ens referim a persones concretes que no se senten ni homes ni dones".Una de les mancances del document de l'IEC, de fet, és que no s'hi fa cap proposta per al singular en el cas d'una persona no-binària. Ja fa temps que el col·lectiu LGTBI reivindica la desinència en -i (Judith Butler és uni gran escriptori), i precisament és la proposta de la Guia gramatical de llenguatge no-binari. La Secció Filològica, però, s'hi oposa i, en el comunicat, conclou que "aquesta estratègia queda fora del marc normatiu i encara gramatical" i que és "un recurs que contravé les normes internes del català". Tot i això, recorda que "els canvis en la normativa lingüística són sovint fruit dels canvis en l'ús social".
L'ús de la desinència -i com a proposta
En aquest sentit, Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, fins i tot s'ha mostrat oberta a veure com evoluciona el fenomen del llenguatge no-binari. "Tant costava d'admetre que ja hi ha canvis en l'ús social, que ja hi ha usos de la desinència -i i que cal veure cap on evoluciona el fenomen?", es pregunta Martín, mentre que Perea afirmava en l'entrevista amb Nació que no veu clara la desinència i es demanava si "s'ha de generar una nova categoria gramatical per no dir tots i totes, per exemple". La pregunta té resposta: "Si fas totis, també hauries de fer mestris, posem per cas. Des del punt de vista lingüístic, no té cap mena de sentit, és voler forçar la llengua".La realitat és que la fórmula ja ha arribat en diferents àmbits, com ara el món editorial. Avui dia és habitual trobar personatges no-binaris als llibres, per això els professionals de la traducció aposten pel llenguatge inclusiu. Ho explica a Nació Bel Olid, que s'identifica com a persona no-binària, es dedica a la traducció i fa servir el neomorfema -i: "Hi ha editorials de tant de prestigi com Club Editor o Raig verd que ja fan servir el llenguatge inclusiu", perquè "la literatura sempre va per davant de les institucions". Tot i això, creu que encara no s'ha estès prou perquè "als Països Catalans tenim un problema de pes demogràfic: el nombre de persones no binàries que parlen català és molt més reduït que en altres llengües".
Pel que fa al comunicat de l'IEC, Olid remarca que "és contradictori que digui que el llenguatge inclusiu genera ambigüitats al mateix document en què proposa emprar el masculí en casos en què no serà ambigu, serà directament enganyós". Així mateix, entén que "és massa d'hora perquè l'IEC reculli el neomorfema -i, perquè encara no se n'ha estès l'ús", i veu les declaracions de Teresa Cabré "molt assenyades en aquest sentit". Al capdavall, creu que "l'IEC no ha de donar alternatives, simplement ha de recollir les que trobem les persones que parlem la llengua". Així doncs, "potser no veuré el dia en què el neomorfema -i es faci servir de manera general, però com a mínim penso lluitar perquè qualsevol que parli català entengui de què es parla quan es fa servir", conclou Olid.
Mentre que uns defensen que el llenguatge inclusiu és un fenomen ideològic imposat des de l'administració i el món de la política, d'altres reivindiquen que és fruit d'una necessitat expressiva de grups de persones arran dels canvis que ha experimentat la societat. I mentre que uns asseguren que si canviem la llengua, canviem el món, d'altres pensen que si canviem el món, canviem la llengua. Ara bé, caldrà veure cap a on evoluciona el fenomen i si l'IEC, amb el temps, haurà de trobar la manera perquè tothom tingui fórmules normatives en català que els representin.