El passat 19 d’octubre vaig tenir el plaer de moderar una conversa sobre llenguatge no-binari dins de la sisena edició del QLit, el festival de literatura queer de l’AELC al Centre LGTBI de Barcelona. La conversa va ser amb Jun Moyano (coordinadori de la Guia gramatical de llenguatge no-binari, de l’Editorial Raig Verd) i Rudolf Ortega (lingüista i autor dels articles de Brou de Llengua d’El País).
Va ser un debat des de diferents prismes, descriptiu, partint de la base que la societat ja ha evolucionat i que, justament per això, calen recursos lingüístics per anomenar les persones no-binàries. Partint de la base que ni el masculí genèric ni les formes dobles no poden cobrir totes les necessitats expressives, sobretot quan ens referim a persones concretes que no se senten ni homes ni dones. Partint de la base que això no és cap dèria ni cap complot de l’administració per crear cap llenguatge artificiós perquè també passa en altres llengües del món.
La Guia gramatical de llenguatge no-binariés molt més que la incorporació del neomorfema -i en català. Es contextualitza amb les vivències no-binàries dins de la societat, es parla de salut mental, repassa el gènere en diverses llengües del món i proposa diverses estratègies per incloure el llenguatge NB amb rigor i descripció (també es valoren les formes genèriques no forçades i els mots invariables). Aquesta guia també és una manera de reivindicar-se, de dir que les persones NB existeixen, que pateixen discriminacions i que volen autoanomenar-se amb llibertat, sense un calaix home-dona. Hi ha una voluntat de contextualitzar-ho tot al màxim perquè s’entengui d’on venen i el perquè. La societat ja ha evolucionat i no s’hi val a dir que són col·lectius minoritzats i que val més no fer-ne cas.
La realitat és que ja existeix el terme misgendering: malgeneritzar en català té un ús popular com a derivat, tot i que el TERMCAT fa la proposta error de gènere (‘adreçar-se a una persona no-binària amb el gènere amb què no s’identifica’), igualment vàlida i més descriptiva. La realitat és que en el món editorial ja hi ha personatges de ficció no-binaris que no podem emmascarar amb una identitat que no els pertoca. Pot agradar més o menys, però els professionals de la traducció han de buscar recursos per no tapar aquestes identitats. De la mateixa manera, no podem emmascarar un personatge NB en una pel·li de Walt Disney, com van fer a la pel·li Elemental. Abans d'estrenar-se, es va anunciar que tindria el primer personatge no-binari, però quan es va doblar en català es va convertir en un personatge femení. Aquestes coses ja no haurien de passar.
Mentrestant, mentre la societat evoluciona i les identitats de gènere es difuminen, anem rebent comunicats de la UB i de l’IEC dient que el masculí genèric és el gènere no marcat. No es fa cap proposta per al singular en cas d’una persona no-binària (Judith Butler és un gran escriptor o Judith Butler és una gran escriptora ja no funcionen). No em sorprèn que les institucions tinguin un paper reaccionari, però hi ha realitats i usos que ja no tenen marxa enrere i que aniran circulant. Mentre no hi hagi propostes, el col·lectiu LGBTI optarà per la desinència en -i: Judith Butler és uni gran escriptori. La mateixa presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, s’ha mostrat oberta, si més no, a veure cap a on evoluciona el fenomen del llenguatge NB. Evidentment, amb una resposta políticament correcta: fins que no hi hagi un ús generalitzat dins de l’estàndard, no s’hi pot fer res. D’acord. Va en la línia del que ha fet la GIEC, que recull fenòmens més descriptius dins del registre informal de la llengua sense condemnar-los explícitament.
En el darrer comunicat institucional que ha fet l’IEC sobre l’ús de -i com a marca flexiva de gènere, han tingut una resposta força reaccionària i que es contradiu una mica amb l’esperit descriptiu que havien adoptat amb la gramàtica normativa. S’utilitzen frases contundents: “aquesta estratègia queda fora del marc normatiu i encara gramatical”, “un recurs que contravé les normes internes del català” i, com a colofó, diu el següent: “Finalment, cal recordar que els canvis en la normativa lingüística són sovint fruit dels canvis en l’ús social”. Tant costava d’admetre que ja hi ha canvis en l’ús social, que ja hi ha usos d’aquesta desinència i que cal veure cap on evoluciona el fenomen? En aquest cas, precisament, no cal ser prescriptiu ni dictar sentència. Això sí, els odiadors i reaccionaris estan molt contents i van proclamant per la xarxa: “Per fi algú hi posa seny!!”, com si això servís per frenar un fenomen social i d’evolució de la llengua que anirà a més.
Mentrestant, jo us recomano que llegiu la Guia gramatical de llenguatge no-binari, un punt de partida per a un repte lingüístic apassionant, per als que també s’estimen la llengua, per als que entenen que la llengua evoluciona perquè la societat ja ha canviat i per als que reconeixen que aquestes pràctiques el que fan és normalitzar, precisament, una llengua que és viva.