[nointext]
"Vaig saber que volia ser bomber als 14 anys, quan vaig veure que el diari del meu poble, a Montblanc, publicava que necessitaven col·laboradors per tasques d'incendis. I amb un veí amic meu, ens hi vam presentar", rememora Castellví en l'inici del microdocumental.
El dia a dia d'un bomber GRAF
El treball mostra el dia a dia de la tasca d'un bomber GRAF, des de dins, a partir de la història personal de Castellví. Els records d'adolescència, els primers anys com a bomber voluntari a Pla del Serral, l'incendi de Montblanc del 2008 -que el va marcar profundament- o el contacte amb la unitat GRAF just en acabat de llicenciar-se en Ciències Ambientals, marquen la seva trajectòria fins a l'actualitat."Un GRAF ha d'aprendre a pensar com es mou un incendi, com es comportarà, controlar la meteorologia... i, a l'hora de l'incendi, poder traçar estratègies i assessorar l'staff de comandament", explica Castellví. "El més difícil de la meva feina és assessorar. En el moment que dius el que ha de fer a un company, si falles, hi ha molt en joc, aquella persona pot perdre la teva confiança i aquest és un dels valors més importants per poder treballar en equip", afegeix.
Una de les persones clau en la trajectòria d'en Jordi és Xesco Nuñez, amb 40 anys d'experiència als Bombers de la Generalitat. "És el meu pare al cos. M'ho ha ensenyat tot", explica. "No tothom ha tingut la sort de tenir un referent", admet.
[suportGeneralitat]
[youtubedestacat]https://www.youtube.com/watch?v=MGcKlk1MIj4[/youtubedestacat]
