"No sé quina carrera escolliré! El que de debò vull saber és si algun dia tindré feina". Amb aquesta claredat s'expressa l'Àlex, un jove de 15 anys que estudia quart d'ESO en un institut de Cabrils, al Maresme. Es passeja pel Saló de l'Ensenyament, que aquests dies acull la Fira de Barcelona, amb un grup de companys del mateix centre. Visiten plegats els estands de les universitats que més els criden l'atenció, escolten les explicacions dels voluntaris i van acumulant díptics, octavetes i altres fulls de publicitat a la maleta.

La realitat que afronta l'Àlex és similar a la que viuen els prop de 75.000 joves que aquesta setmana visitaran el Saló. La majoria són nois i noies d'entre 15 i 18 anys que estudien quart d'ESO o algun dels dos cursos de Batxillerat. S'interessen pels graus que ofereix cada universitat i per altres sortides laborals, com la formació professional o, fins i tot, l'allistament militar. El Saló de l'Ensenyament és un aparador que concentra tota l'oferta acadèmica del país, però també fa visibles els reptes i les pors dels estudiants, que han de decidir-se per una o altra opció enmig d'un panorama cada vegada més fracturat i incert.
 
L'oferta es dispara

Després d'uns anys de paràlisi en el desenvolupament i posada en marxa de nous graus, l'oferta acadèmica guanya múscul. El curs vinent les universitats catalanes engegaran 24 nous graus vinculats, sobretot, amb les noves tecnologies. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), per exemple, estrenaran el primer grau d'Enginyeria de l'Automoció. També irrompen en l'oferta de títols les noves titulacions relacionades amb el big data.

En canvi, el que no s'ha acabat d'activar són els graus de tres anys, coneguts popularment com el sistema 3+2. Són carreres de 180 crèdits -60 menys que les tradicionals- pensades per ser complementades amb un màster o un post-grau un cop finalitzats els estudis. N'hi ha 18 sobre la taula que diverses universitats voldrien començar a oferir, però encara no han confirmat oficialment que els comencin a impartir.

"El problema amb els nous graus és que no hi ha notes de tall perquè encara no els ha cursat ningú i, per tant, els estudiants que els volen fer no tenen cap referència", apunta Vanesa Fernández, professora de secundària i tutora d'un grup de segon de Batxillerat. De fet, segons Dolors Collell, directora de l'Institut La Plana de Vic, l'augment de l'oferta "incrementa els dubtes i la incertesa" dels alumnes, especialment d'aquells que tenen menys clar per quina opció decantar-se.

Que les carreres tradicionals quedin substituïdes per graus cada vegada més específics també és un maldecap per als mateixos docents, que han de preparar els estudiants per un futur acadèmic "molt canviant", en paraules de Collell. "Per això cada vegada treballem més amb competències clau, com ara aprendre noves maneres de treballar, donar eines per adaptar-se a nous entorns...", explica la directora, que creu que aquests nous continguts "aniran substituïnt els coneixements clàssics tal i com els enteníem fins ara".
 
Una tria complicada

Els alumnes de quart d'ESO han d'escollir entre les diverses branques del Batxillerat (social, humanístic, tècnic o científic) en funció de la carrera que tinguin previst fer al cap de dos anys. En paral·lel, els estudiants que ja acaben el Batxillerat han de preparar-se per a les proves d'accés a la universitat (PAU) i començar a pensar en la preinscripció universitària de l'estiu. Entre el 6 de juny i el 3 de juliol hauran d'omplir un formulari per indicar quin grau voldrien cursar i a quina universitat. Si obtenen prou nota, hi entraran; si no, hauran de conformar-se amb alguna alternativa.

A l'hora de triar la carrera els joves tenen en compte bàsicament quatre factors: les sortides professionals, el que els agrada, el preu de la matrícula i la nota que necessiten per accedir-hi. Aida Oca, una de les voluntàries de l'estand de la UVic-UCC, és una de les persones que s'encarrega de resoldre els dubtes que tenen els estudiants. "El que més els preocupa és si trobaran feina quan acabin d'estudiar", apunta la noia, que ha cursat un doble grau d'ADE i Publicitat i ja està treballant.

La motivació és un factor clau a l'hora de triar una o altra carrera, però la crisi ha acabat anteposant les garanties professionals als desitjos personals, segons totes les fonts que han parlat amb NacióDigital. "Hi ha estudiants que tenen clar des de fa molt temps el que volen fer i lluiten per aconseguir-ho, però molts d'altres tenen dubtes i aquest factor els ajuda a decantar-se", explica Fernández, que fa cinc anys que tutoritza grups de segon de Batxillerat.

Oca també insisteix en la importància del factor econòmic i, en particular, de les possibilitats d'acollir-se o no a una beca, un dubte que els estudiants li traslladen insistentment. En els últims nou anys, el preu de les matrícules universitàries s'ha disparat un 150% a Catalunya, un augment que ha situat el Principat al capdavant del rànquing de comunitats autonòmes on estudiar és més car. "Per això triar bé quina carrera és tan important, ja que, per a moltes famílies, que el fill comenci un grau i després el deixi suposa un daltabaix econòmic", afegeix Collell, que abans de fer-se càrrec de la direcció de l'Institut la Plana havia estat la responsable a la Catalunya Central dels serveis territorials d'Ensenyament.

"Nervis sí, però angoixa no"

Però també hi ha estudiants que relativitzen la situació. La Marta, una noia de Terrassa de 17 anys que està estudiant segon de Batxillerat, no es deixa ofegar per la pressió. "La selectivitat [les PAU] s'acosta i hi ha nervis, però no estic angoixada", apunta. Els canvis d'última hora a les proves que va impulsar la Generalitat van generar inquietud entre els estudiants, però al final els ha suavitzat i "la gent s'ha relaxat", en paraules de la jove egarenca.

La Marta vol estudiar Publicitat i Relacions Públiques i aquest cap de setmana visitarà el Saló "per parlar amb gent que estigui cursant aquest grau". Reconeix que li fa "certa por" que els voluntaris de cada universitat vulguin "vendre cadascú la seva moto", però confia que parlant amb altres estudiants dissiparà dubtes. De fet, ella s'ha decantat per aquesta carrera a última hora perquè és la que més li agrada. "Les sortides [professionals] ni me les miro. Si he de dedicar moltes hores a una cosa, m'ha d'agradar molt", assegura taxativa.

Ella també és partidària de restar tremendisme a la decisió que han de prendre: "Hi ha gent que diu que el que escollim ara és molt important, que ens marcarà molt, però jo penso que si no m'agrada puc canviar". Ara bé, també reconeix que les PAU s'han convertit en un tema tabú a classe, perquè "tothom està força estressat". Tal com reconeixen els professors, per a molts d'aquests joves la que ara mediten és la primera decisió important que han de prendre a la seva vida per començar a orientar el seu futur.