El debat entre els candidats a vicepresident dels EUA, el demòcrata Tim Kaine i el republicà Mike Pence, celebrat ahir a la Universitat de Longwood, a Virgínia, no va deixar un guanyador clar. Possiblement sí que va assenyalar una perdedora, segons la majoria dels analistes que van seguir l’encontre. La moderadora Elaine Quijano, de la CBS, d’origen filipí –la primera periodista de procedència asiàtica que condueix un debat electoral d’aquestes característiques-, va patir per fer creure els dos adversaris, del tot abocats als deures que s’havien fixat. El de Kaine era atacar tant com es pogués Donald Trump. El de Pence, pel contrari, era mostrar el màxim contrast amb el seu cap i aparèixer, com a mínim, ell sí, com a presidenciable. Tots dos van complir amb la feina encarregada.
Kaine va estar tot el debat a l’ofensiva, intentant qüestionar la imatge de Trump en tots els temes. Ho va fer tant que alguns observadors del debat van considerar que s’havia excedit, mostrant una imatge d’agressivitat i fins de mala educació enfront un Pence tranquil, de veu més greu i aparentment segur. Kaine va recordar els problemes de Trump: la seva manca d’experiència en política exterior, els seus elogis a Putin, els seus atacs a les dones i als immigrants, el seu rebuig a mostrar les seves declaracions de renda, etc.
Pence, per la seva banda, va intentar etzibar contra Clinton com a mala secretària d’Estat i va evitar tant com va poder respondre tots els atacs de Kaine. Tan sols va insistir en la idea que Trump no és un polític convencional, però que ell estava encantat d’haver-lo de defensar. El republicà va recordar que Clinton també ha usat l’insult en la campanya, i que va definir com a deplorables els votants del magnat de Manhattan.
La sensació general és que el debat d’ahir no capgirarà les coses i que la correlació de forces –una Hillary al davant però que no pot relaxar-se- no s’ha vist alterada. El debat només va mostrar un moment d’intensitat personal pròpia quan tots dos van parlar de la seva fe, tot recordant que són contraris a l’avortament, però Kaine, catòlic liberal, és favorable a respectar la legislació liberal actual, enfront l’evangelista conservador que és Pence.
La vicepresidència importa
En tota la història dels Estats Units, el vicepresident ha assumit el poder per vacant a la presidència en set ocasions: quatre per assassinat, dues per defunció natural (tot i que en la mort de Warren Gamaliel Harding el 1923 va córrer el rumor d’un possible enverinament) i una per dimissió: la de Richard Nixon, pel cas Watergate. Però la vicepresidència s’ha anat fent rellevant a mida que la televisió ocupava esdevenia un gran actor polític. El vicepresident es fa visible en els mitjans, és l’home que sol aparèixer en els noticiaris quan s’informa sobre el Congrés (en condició de vicepresident, presideix el Senat).
Mike Pence i Tim Kaine són bastant ortodoxos dins del seu partit. No són molt carismàtics, però aquest paper ja està repartit amb els respectius caps de llista, Clinton i Trump. Moke Pence és governador d’Indiana, un dels Estats més republicans del país, i segurament no hagués estat en el debat si no fos perquè Trump ha delatat nombrosos problemes de convivència amb l’elit republicana. Dins dels rengles republicans, Pence és un home molt conservador, que pot compensar algunes sortides de to de Trump, a qui probablement supera per la dreta. Conserva, això sí, un aire de “gentleman” que ofereix un contrast evident amb Donald.
Tim Kaine és un gat vell de la política virginiana, no apte per a ànimes fràgils. Situat en el centre del partit, la seva designació va tranquil·litzar. La jerarquia demòcrata no volia un vicepresidenciable massa a l’esquerra. Això descartava a figures com el mateix Bernie Sanders o la senadora Eizabeth Warren. De religió catòlica, Kaine va treballar un temps per a una ONG a Amèrica Central, i sembla que va tornar més sensible als problemes socials. Amb el temps va anar consolidant-se com un polític seriós i treballador, que sabrà ser eficaç si Clinton i ell arriben a la Casa Blanca.
