Les fogueres ja cremen arreu de tot el país Foto: ACNLa revetlla de Sant Joan ha donat un any més el tret de sortida oficial a l'estiu. La tradició del foc, els petards, el cava i les coques s'ha escampat arreu del país, des de l'Empordà fins a les Terres de l'Ebre. A Girona, tot i l'ambient de decepció per no pujar a Primera Divisió, les fogueres han tornat a aixecar l'ànim en barris com els de Fontajau o Santa Eugènia. A Ponent, la Flama del Canigó ha ajudat a encendre les 25 fogueres de les ciutat de Lleida, la més rellevant a la Seu Vella. A Barcelona, la Sagrada Família ha estat l'escenari d'una estelada de colors mentre que a Tarragona la revetlla a la platja continua essent un clàssic juntament amb l'inici de les festes majors a Reus o l'Ampolla.
25 fogueres enceses a Lleida
A les comarques de la plana de Lleida Sant Joan es viu cada any amb desenes de fogueres. La primera que s'ha encès ha estat la del turó de la Seu Vella, una de les més simbòliques. A les 8 del vespre ha arribat la Flama del Canigó a la ciutat de Lleida i després s'ha repartit pels barris, a totes les revetlles populars on s'han encès unes 25 fogueres. Aquest any la flama ha arribat mitjançant relleus dels membres del Club Ciclista Terraferma, el Centre Excursionista i el Grup Cultural Garrigues. A Bellpuig, a l'Urgell, i també al Poal i Fondarella, al Pla d'Urgell, s'han fet estelades de foc coincidint amb Sant Joan. A Tàrrega hi ha hagut un sopar popular i una gimcana.
A les Borges Blanques s'ha fet la revetlla a la placeta del Terrall amb un espectacle infantil inclòs. La flama l'ha portat, a les Garrigues, un grup de motards. Com a curiositats el gremi de Forners de les Terres de Lleida ha elaborat aquest any coques de Sant Joan per celíacs. A l'Alt Pirineu i Aran destaquen els actes tradicionals com l'encesa d'eth Haro a la Vall d'Aran o les falles d'Isil, al Pallars.
A Girona ciutat, festa agredolça
A Girona ciutat, els petards i l'escalfor de les fogueres han animat els gironins més aixafats perquè l'equip no ha aconseguit pujar a Primera Divisió. La ciutat s'ha omplert amb cinc revetlles i fogueres organitzades per diverses associacions i entitats involucrades amb les tradicions populars. Al barri de Santa Eugènia s'ha realitzat una revetlla infantil amb animació seguida d'un sopar comunitari, ball i focs d'artifici. Al barri de Fontajau i al de Vista Alegre s'han encès fogueres i fins i tot l'associació gironina de sords ha fet un sopar popular i ball.
La festa també s'ha repetit arreu de les comarques gironines. La música, el fum, els petards i el foc ha estat la tònica dominant a diversos pobles. D'una banda, Castell-Platja d'Aro ha volgut celebrar la nit més curta i màgica de l'any amb un castell de focs d'artifici mentre que a la capital del Ripollès han envoltat el monestir amb una cadena humana abans de rebre la flama del Canigó i fer una ofrena floral a la tomba del comte Guifré el Pilós. Banyoles s'ha omplert amb una jornada plena d'activitats durant tot el diumenge i, a la nit, els Manel han estat la banda sonora d'aquesta revetlla de Sant Joan dins del festival (a)phònica.
A més, a diverses viles també s'han encès estelades amb centenars d'espelmes per celebrar la diada.
Revetlla a la platja de Tarragona o castells nocturns a Valls
De propostes per viure la nit de Sant Joan a les comarques tarragonines i de l'Ebre n'hi ha per a tots els gustos. En canvi, les preferides segueixen sent les celebracions prop del mar, com és el cas de la platja del Miracle o la platja Llarga de Tarragona. Aquest diumenge al matí a la capital tarragonina els més ressagats compraven encara les coques, també cargols, que cal menjar per esquivar la mala sort, i com no els petards. A Valls hi ha jornada nocturna castellera on les colles actuen a l'antiga, de nit i actuant a la vegada. També altres municipis com l'Ampolla o la Pobla de Mafumet estan en plena festa major, i són molts els establiments d'oci i restaurants que miren d'atreure clientela amb revetlles especials amb música en directe o elements de bruixeria per arrodonir la nit més màgica de l'any.
A Reus la revetlla es viu amb especial emoció perquè coincideix amb el tret de sortida de les Festes majors de la capital del Baix Camp, les festes de Sant Pere, amb la hissada de la bandera de la ciutat. La flama de Canigó ha arribat a les sis de la tarda i ha obert una ballada de sardanes a la plaça de la Llibertat, on més tard s'ha encès la foguera de Sant Joan. La festa s'ha completat amb la Cercavila del Foc i la festa s'ha concentrat en la cloenda de 'les Barraques' amb l'actuació dels Mojinos Escozíos, i els tributs a Iron Maiden i els Búhos.
Les platges de Barcelona, el centre de la festa
A Barcelona també se celebra la revetlla de Sant Joan des dels barris i especialment a les seves platges des de Sant Sebastià fins a Llevant passant per les més concorregudes de la Barceloneta, Nova Icària o Bogatell. Alcohol, música de radiocasset i petards han acompanyat els autòctons i turistes a tocar de l'aigua i de la Superlluna, una lluna plena que enguany coincideix per Sant Joan i en el punt més pròxim de la seva òrbita al voltant de la Terra. Així el satèl·lit es veu entre un 12 i un 14% més gran del "normal". Al barri de Sagrada Família han celebrat l'arribada de la Flama del Canigó de la mà de l'Agrupació Excursionista de Catalunya i com a punt culminant s'ha il·luminat una estelada feta amb espelmes de colors.
Diada Nacional dels Països Catalans
Sant Joan és l'única festa que se celebra de nord a sud i d'est a oest dels Països Catalans. En aquest sentit, aquest dia són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià, i un llarg etcètera. És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps i la celebració del solstici d'estiu.
La Flama del Canigó
Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó. La Flama del Canigó és una tradició catalana nascuda a la Catalunya Nord l'any 1955 i vinculada al solstici d'estiu. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país.
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. Més enllà d'aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.
